El passat 15 de desembre vàrem tenir l’oportunitat de compartir una interessant trobada amb el director del CDTI, el Sr. Javier Ponce amb la presència d’algunes de les empreses més actives en els àmbits de la innovació i desenvolupament tecnològic de la nostra demarcació.
En la seva intervenció, el Sr. Ponce va destacar que Terrassa és la 2a ciutat catalana que ha impulsat, amb el suport del CDTI, més projectes d’innovació, recerca i desenvolupament tecnològic industrial. Altres ciutats de la demarcació com Castellbisbal, Rubí i Sant Cugat també destaquen en aquest àmbit, amb uns nivells percentuals molt superiors a la mitjana, tant en l’àmbit estatal com català. Concretament, durant els darrers quatre exercicis (2019-2022), la demarcació de la Cambra que tinc l’honor de presidir ha obtingut suport del CDTI per impulsar 140 projectes d’innovació i desenvolupament tecnològic per un total de 72 milions d'euros, un 86% dels quals en modalitat de préstec i la resta com a subvenció directa. Des de la Cambra hem ajudat a un munt d’aquests projectes identificant i fent aflorar la seva activitat innovadora per una següent presentació de la documentació perceptiva.
Convé assenyalar la importància de comptar un bon assessorament a l’hora d’interpretar correctament els complicats mecanismes administratius de les diferents convocatòries, així com per maximitzar el potencial d’aconseguir recursos per impulsar les seves activitats innovadores. El fet d’identificar aquests projectes com a activitats de recerca i innovació obre la porta dels avantatges de les deduccions fiscals que estan previstes per aquests tipus d’iniciatives.
Terrassa és la 2a ciutat catalana que ha impulsat, amb el suport del CDTI, més projectes d’innovació, recerca i desenvolupament tecnològic industrial
Dissortadament, les dificultats administratives continuen sent carregoses, i en alguns casos s’han incrementat darrerament. Per exemple s’han reduït de 15 a 4 els exercicis fiscals per aplicar-se deduccions fiscals per innovació, i cal fer-ho mitjançant una declaració complementària de l’impost de societats. A la vegada, per inversions ambientals, és necessari disposar d’un certificat que acrediti que s’ha generat un benefici ambiental, que en el nostre cas l’hauria d’emetre la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya, organisme que, fent una interpretació restrictiva del canvi de criteri la Secretaria d’Estat d’Hisenda sobre la doble imposició en innovació tecnològica que està darrere de l’assenyalada reducció temporal, va decidir arxivar els expedients en curs de sol·licitud dels esmentats certificats.
Aquesta decisió de no emetre el certificat ha impossibilitat a empreses aplicar-se les deduccions per les inversions ambientals realitzades sota la normativa vigent en el seu moment, fet que per algunes empreses suposa un important greuge econòmic i també els hi tanca la porta a poder presentar un recurs davant l’administració competent sobre el canvi de criteri. Davant aquesta realitat hem dut a terme diverses gestions amb l’assenyalada direcció general i tot i el seu compromís inicial, avui en dia no hem obtingut resposta positiva, circumstància que ha obligat a la presentació dels corresponents recursos, fet que representa una trava més a la ja pròpia complexitat de les convocatòries, en les quals, tot i la lògica necessitat d’un control dels diners públics, es requereix un excés de garanties que parteix d’una recurrent certa desconfiança vers l’activitat empresarial. Actitud que provoca sovint que moltes empreses desestimin participar en aquests programes donada la quantitat de documentació requerida per presentar i justificar els expedients, realitat que contrasta amb la dinàmica dels mercats en els quals competeixen i que lògicament mereix la seva màxima atenció.
Els diferents estaments de l’administració han de prioritzar l’eficiència dels seus procediments per afavorir la competitivitat empresarial
Per tant, al nostre entendre cal que els diferents estaments de l’administració han de prioritzar l’eficiència dels seus procediments per afavorir la competitivitat empresarial i, com anem fent, des de les cambres ens continuem brindant per acompanyar a les empreses en totes les gestions per aprofitar al màxim els diferents avantatges i programes que recurrentment es publiquen per incentivar la competitivitat i la innovació, evitant que la bona intenció dels mateixos quedi enterbolida per una praxi burocràtica que denunciem.