Cambres de comerç i la perversió catalano-espanyola

D’aquí a uns mesos, passat l’estiu, tindran lloc les eleccions a les cambres de comerç. Ara que ja ha passat un cert temps els explicaré una història curiosa. La Cambra de Comerç de Barcelona ha estat sempre una institució de gran utilitat per al país. Durant el franquisme va optar per treballar a l’ombra i va fer bona feina. El seu gabinet d’estudis va arribar a tenir un gran prestigi. Arribada la democràcia, el govern espanyol va voler reglamentar sobre les cambres -els espanyols saben de cambres el que pot saber d’òptica de precisió el sindicat de toreros. Malgrat tot, es va deixar en mans de la Generalitat gran part de la reglamentació.

La veritat és que, com bona part de la desgraciada Transició, es va aprofitar la Cambra per tal que els que la gestionaven fessin els seus petits negocis. És a dir, corruptela. El sistema electoral era un escàndol. És així que, entre uns i altres, van aconseguir pervertir la institució deixant-la pràcticament inservible. L’any 2003 vaig començar una croada. Vaig creure que la manera de fer caure la corruptela electoral era avançar en el vot electrònic, ja que els membres que votaven no arribaven a l'1% i aquest fet permetia el caciquisme. A tal efecte em vaig entrevistar successivament amb els consellers de comerç del ram (Pere Esteve i Josep Huguet, entre altres) però també amb exconsellers com ara els senyors Sanuy i Subirà.

"La Cambra de Comerç de Barcelona ha estat sempre una institució de gran utilitat per al país"

La cosa va comptar amb gran oposició per part del caciquisme establert. I no va ser fins fa un temps que vaig contactar amb la consellera Àngels Chacón a la que vaig cridar l’atenció amb un article publicat a l’ARA. En vam parlar. La consellera és una persona de gran determinació com va quedar demostrat en les accions que va emprendre per integrar el vot electrònic a les eleccions de les cambres. És una persona amb coratge i capacitat de gestió a la qual agraeixo el que va fer en nom, penso, de molts de nosaltres i de la democràcia i la transparència. Que no es dediqui al servei públic de govern és una llàstima i deixa clar que el nostre sistema polític rebutja els bons per integrar els pitjors.

No cal dir que les primeres eleccions les va guanyar el moviment independentista. No cal ser massa espavilat per adonar-se que la major part de l’empresariat català té poc de renegat. La meva intenció sempre fou obrir les portes de les cambres a la realitat del país. Si això hagués tingut lloc fa decennis, les coses serien molt diferents. Per què? Doncs perquè, com he dit, en el moment de definició del rol de les cambres aquestes estaven ocupades per gent que va posar en pràctica la catalana frase afarta’m i digue’m moro! Vull dir que, com ja he esmentat, el tema anava dels negocis particulars i no pas de l’interès general. Van ser els anys vuitanta i noranta del segle passat, quan haguérem pogut desempallegar-nos de molts organismes estatals que ara ens collen.

"Les cambres franceses, paradoxalment, ajuden a fer que les infraestructures no formin part del jacobinisme, com sí que succeeix a Espanya"

Ho dic perquè, per exemple, les cambres de comerç de França gestionen molts serveis públics que són d’interès empresarial i econòmic. Són organismes no gestionats per l’administració de l’estat sinó per l’empresariat local. És així que les cambres franceses, paradoxalment, ajuden a fer que les infraestructures no formin part del jacobinisme, com sí que succeeix a Espanya -un dia parlarem del suposat jacobinisme francès, que no és tal. Si accedeixen aquí, podran comprovar que les cambres franceses gestionen ports, aeroports, els serveis immobiliaris que allotgen empreses i els polígons industrials. No els semblaria formidable que les nostres cambres gestionessin tot això en lloc de fer-ho AENA, ministeris o ajuntaments? Això no passarà perquè el tema ja s’ha perdut.

Ara ens queda fer que les cambres, almenys, no siguin ocupades per gent a sou de Madrid. O amb interessos a Madrid. Aquesta actitud és la que en el passat ha dominat l’espectacle. Potser els que van guanyar les darreres eleccions a cambres no tenien molta experiència. Aquest tema s’anirà polint, sens dubte. Tot menys tornar al caciquisme empresarial amb interessos fora de Catalunya que ha provocat tantes desgràcies al país.