Doncs sí, al final hem canviat

Encara estem en confinament per regions sanitàries, amb franges horàries per activitats i edats, Lleida que necessita millorar (això no és nou), uns territoris amb fases enteres, d’altres amb fases decimals i d’altres en fases irracionals i sembla que la covid-19 és allò que va passar —que ens va passar— fa molt temps. Tot havia de canviar i anem camí de deixar-ho tot igual. Fins i tot el model alemany, sempre de referència, s’assembla massa al nostre, amb ravers als canals de Berlin amb més interès pel retrobament físic que per la distància de seguretat. Tan lluny ens queda el coronavirus que la revolta als EUA li ha pres la darrera hora informativa.

Però això és el que es veu. Hi ha un corrent de fons de canvi que l’experiència i les estadístiques confirmen. El mecànic d’un petit taller de bicicletes de Sant Andreu de Llavaneres m’explicava diumenge al matí —va haver d’obrir diumenge per l’elevada demanda— que està venent bicicletes com mai, que els clients són de tres tipus: els que la volen per fer salut, els que la volen per fer servir menys el cotxe i els que la volen per estalviar a l’hora d’anar a la feina. I em fa molt l’efecte que els dos darrers grups són el mateix.

"Tan lluny ens queda el coronavirus que la revolta als EUA li ha pres la darrera hora informativa"

Segons dades de Kantar Research en els països del G7 (Espanya no hi surt) el 71% de la gent diu que la crisi de la covid-19 ha afectat o afectarà els seus ingressos. El més afectat és Itàlia amb un 85%, seguit dels EUA i Canadà ambdós amb un 75% dels seus habitants. Google ha publicat que des de l’inici de la pandèmia ha detectat un increment de cerques per termes “ofertes”, “gratuït” i “crèdits per a pimes”.

De manera similar un estudi de la consultora Accenture confirma que alguns dels hàbits de consum i els comportaments de compra que hem adquirit durant el confinament continuaran en la nova anormalitat. La tendència que es confirma és la de concentrar la despesa en els béns essencials deixant de banda els productes de luxe, combinant la consciència de la compra de proximitat amb la comoditat de la compra en línia.

Pel que fa als nous hàbits digitals, l’estudi confirma l’aplicació en el futur proper de les habilitats de feina, aprenentatge remot i teleassistència adquirides durant el confinament: més cursos en línia —reglats i no—, més entreteniment digital, i més treballadors treballant des de casa de bon grat.

Com que Google sap tot el que fem també ha detectat un canvi dels patrons de consum de lleure a casa. Amb més temps disponible (segur?) i les famílies passant més temps juntes s’ha incrementat el consum de continguts audiovisuals en grup, les cerques pels termes “pel·lícules per a tota la família” i “cinema familiar” s’han triplicat i quadruplicat respectivament.

"Tots els estudis apunten en la mateixa direcció: que allò digital serà un bé de consum per a les masses i que allò experiencial serà un bé de luxe"

En general tots els estudis apunten en la mateixa direcció: que allò digital serà un bé de consum per a les masses i que allò experiencial serà un bé de luxe.

Sento repetir-me, però penso que cada cop és més profètic allò del Joan Capri al seu monòleg de La Ciutat, quan deia allò de “Ja sabeu que a fora no hi ha qui sembri? I després es queixen de que les patates van cares, clar que niran cares i espereu-se, espereu-se el dia que només en quedi una, de patata. A veure qui serà el maco de pagar-la, aquella patata. Valdrà un dineral. L’hauran d’acompanyar d’un lloc a l’altre vigilada per uns guàrdies com si fos aquell cuadro de la Gioconda”.

Doncs això, Netflix per a les masses i zones sense cobertura per a les elits.