Catalunya – València, via secundària

Les declaracions del ministre espanyol de Foment, Íñigo de la Serna, anunciant una doble plataforma –passatgers i mercaderies– per al tram ferroviari entre València i Castelló han despertat l’eufòria d’una part de la societat valenciana i han fet brollar elogis en rius de tinta sobre el savoir faire de la diplomàcia valenciana per part d’algun periodista al nord del riu Ebre. Millorar la connexió entre les dues ciutats valencianes és, no hi ha dubte, una necessitat de primer orde per a la mobilitat de passatgers en aquest tram del Corredor Mediterrani per on circula la línia C6 de rodalies, una de les de major trànsit de passatgers de la xarxa valenciana. Aquest tram és el que sofreix majors retards a causa de les obres d’adaptació de la via per a l’arribada de l’alta velocitat. Parlem del tercer fil, una solució que ja es qualificava d’insuficient pels actors implicats en aquests temes del Corredor Mediterrani a l’inici de la seua construcció i que ara, pel que es desprèn de l’anunci realitzat pel ministeri de Foment, serà substituït per aquesta doble plataforma d’ample europeu.

"El tram València-Castelló és el que sofreix majors retards a causa de les obres d’adaptació de la via per a l’arribada de l’alta velocitat"

Existeixen, en qualsevol cas, alguns detalls que m’agradaria comentar al voltant d’aquest important, insisteixo, anunci. En primer lloc, és raonable compartir la preocupació expressada pel conseller d’infraestructures català, Josep Rull, quan adverteix que el tram Castelló-Vandellòs continua sense doble plataforma europea ni cap pla específic per a la seua finalització. Aquest fet impediria satisfer la capacitat augmentada dels fluxos que el nou tram València-Castelló tindria, si donem per fet que l’anunci del Ministeri espanyol es complirà, en temps i en forma.

"Els compromisos d’inversions en el Corredor Mediterrani arribaran a les dues dècades d’incompliments en l’actual legislatura"

D’altra banda, l’anunci no inclou una solució per al conjunt del tram valencià. Des de Castelló amb la frontera catalana, gairebé 100 quilòmetres de xarxa valenciana que queden fora de l’anunci. Els compromisos d’inversions en el Corredor Mediterrani arribaran a les dues dècades d’incompliments en l’actual legislatura, plans que semblen nebuloses incomprensibles i exercicis intencionats per a la confusió del personal. Perquè, de veritat que la doble plataforma que s’anuncia entre València-Castelló no servirà, sobretot, per a l’AVE entre Madrid-Puerta de Atocha i la capital de la Plana?

La conjuntura política, és cert, dificulta la comprensió d’aquests anuncis, separar el que pot ser una victòria de l’enginyeria de la presa de pèl continuada amb la que l’Estat ha tractat, i continua tractant, els valencians. El discurs ferroviari ha segrestat el debat de les relacions entre Catalunya i el País Valencià. Les ha situat, de facto, en una via secundària. Ací és on encara esperen el seu torn per circular la represa de les emissions de TV3, l’entrada en l’Euroregió, en l’Institut Ramon Llull i tants altres projectes com es vulguen. Aquests són els fets. I via secundària també per al Corredor Mediterrani i molts dels altres punts clau del sistema viari i ferroviari valencià. Les victòries, si no poden ser completes, valdria la pena compartir-les. La millora urgent de la mobilitat ferroviària entre les ciutats de Gandia i Dènia, o entre Xàtiva i Alcoi, en són alguns exemples. També haurien de tenir ocasió de gaudir-ne. Encara que fos mitjançant la construcció de grans relats sobre el paper. Tot ajuda.