La Catalunya dividida no avançarà

Quan perseguim resultats, la divisió no permet aconseguir objectius. Cal sumar i després multiplicar però mai dividir, perquè si volem ser aquella regió i aquell país que molta gent volem, primer hem de començar anant junts. Estem veient les baralles dels partits independentistes i la seva feina hauria de ser trobar consens, diàleg i tot això ens perjudica i molt. També veig divisió de comarques. Han nascut noves comarques com el Lluçanès, el Moianès i pendents que potser es crearà l’Alta Segarra. Els seus habitants marxarien de l’Anoia i això, com anoienc, em provoca molta tristesa. Hem vist néixer la vegueria del Penedès, però jo penso que abans d’haver-la creat hauríem d’haver absorbit altres administracions com els consells comarcals o les diputacions, però no ha sigut així i això té un cost inassumible.

Sempre diem que hauríem d’emmirallar-nos en els països del nord com Dinamarca i aquest país què ha fet? Doncs mancomunar municipis i fer una administració com a l’empresa privada, màxima productivitat amb els mínims costos. Podem reclamar que Madrid no retorna allò que promet al nostre país i el més famós és el corredor mediterrani, que passarà per tot arreu menys pel Mediterrani. Algesires, Múrcia, València i Catalunya són els territoris on es genera bona part del PIB de tot l’Estat. I quasi el 50% de l’exportació surt d’aquestes regions, però veiem que volen que el corredor passi per Madrid. Permeteu-me que insisteixi en el tema de les infraestructures necessàries, sempre fent-les de manera sostenible i respectant el medi ambient. Caldria ampliar l'A-2 i l'AP-7 perquè van saturades. També em pregunto per què l'AP-2 no passa per l’Anoia? Per què el tren d’alta velocitat no passa per l’Anoia? Ja que el camí més recte Barcelona-Madrid passa per la nostra comarca

"La política catalana i els seus líders han de trobar la manera de defensar el què és essencial pel nostre present i futur"

Necessitem també l’ampliació de l’aeroport del Prat, no només pel turisme sinó per atraure talent i empreses. També hem de permetre que Girona i Reus tinguin vols low cost per equilibrar el territori. Com anoienc també vull reivindicar l’aeroport corporatiu que, durant el 2009, va ser aprovat pel Govern de la Generalitat a l’aeròdrom d’Igualada-Òdena. Hi podem tornar a optar i això ens posaria al mapa com a comarca. Cal recordar que l’Anoia es troba dins de les quatre comarques de Catalunya amb més atur i la renda per família més baixa de la província de Barcelona. La política catalana i els seus líders han de trobar la manera de defensar el què és essencial pel nostre present i futur. Possiblement, ara tenim la nostra oportunitat. Per acabar voldria dir que si creix el nombre de treballadors de l’administració pública i l’empresa privada no creix, no podrem assumir les despeses i no ens en sortirem. Ho dic com a objectiu de país i sense ànim de lucre, ja que durant tota la meva vida sempre he estat involucrat en iniciatives sense ànim de lucre.