Catalunya i la nova llei de startups

La nova llei de startups enforteix l’ecosistema d’innovació català. Ho fa perquè posa les bases per jugar al mateix tauler de joc que altres ecosistemes i ens permet aspirar a ser la referència europea. Des de les primeres startups de l’ecosistema com Atrápalo, fins ara, ha plogut molt. Ens hem aconseguit posicionar entre els principals hubs europeus, per sota de Londres i Berlín, com la segona ciutat preferida d’Europa per emprendre pels fundadors, segons el darrer informe d’ACCIÓ, i hem tingut casos d’èxit com Glovo o Wallapop que demostren com la innovació és una eina amb poder de creació de treball i empreses. 

Tot això ho hem assolit sota una legislació que no acompanya i que no és prou atractiva per l’inversor, per l’emprenedor ni per l’estranger. Potser, això explica per què hem construït un ecosistema amb menys aversió al risc, menys superrondes i la raó per la qual s’ha optat per un model més sostingut i proper al client. 

La nova llei de startups enforteix l’ecosistema d’innovació català

Sembla obvi afirmar que aquesta nova llei portarà aspectes positius a l’ecosistema. És necessari un exercici de desgranar quin serà el nostre avantatge competitiu respecte dels nostres veïns. En aquest cas, Londres, París, Estocolm i Berlín, que són, conjuntament amb Barcelona les ciutats referents a Europa, segons Startup Heatmap. 

Dades de la inversió en rondes seed a Europa | Crunchbase

Fiscalitat per inversors i fons 

Fins ara, Barcelona era de les poques ciutats globals que encara gravaven el patrimoni, només tenia impostos similars Amsterdam, París i ciutats com Berlín, Madrid o Londres no ho aplicaven. Per aquesta raó, els inversors internacionals no tenien cap incentiu per traslladar-se a viure o invertir a Barcelona, per molt atractiva que sigui la ciutat. 

Amb aquesta nova llei, aconseguim una tributació més favorable per tal que els inversos privats i fons especialitzats a invertir a startups obtinguin majors beneficis per les empreses participades i pels beneficis que obtinguin de la gestió d’aquests fons. Les principals novetats són: 

• L’inversor privat i professionals independents podran tributar sobre el seu IRPF al 4% durant 5 anys i no sobre el seu patrimoni. 
• S’amplia la base màxima de deducció per inversió en empreses de nova creació, de 60.000 a 100.000 euros.
• El tipus de deducció passarà del 30% al 50%.
• El període de recent creació pujarà de 3 a 5 anys i a 7 en alguns sectors.
• El tipus impositiu sobre la renda de no residents passa del 25% al 15% en els quatre primers exercicis des de beneficis.
• El carried interest (la part que el gestor es queda de la rendibilitat de les operacions) passa del 100% al 50%. 

Els 10 hubs de startups més populars | Startup Heatmap Report 2022

Atracció de talent internacional 

Segons dades d’ACCIÓ, Barcelona és la segona ciutat d’Europa on el talent vol treballar, només després de Berlín i, és a la vegada, el segon hub amb més fundadors internacionals. Fins ara, Barcelona tenia massa obstacles burocràtics i poc atractiu fiscal per retenir, atraure i retornar el talent a Catalunya. 

Barcelona és la segona ciutat d’Europa on el talent vol treballar

Podem veure-ho en un exemple molt concret. Una de les grans armes que té una startup per retenir el talent en una companyia són les stock options. Aquesta és una eina que s’utilitza en empreses emergents per atraure talent i retenir-lo a llarg termini sense comprometre el líquid de l’empresa. Avui a Espanya es poden donar fins a 12.000 euros en aquest format, mentre que en altres països com Anglaterra poden donar fins a 30.000 euros. Amb la nova llei podem arribar fins als 50.000 euros en aquest format i, segons paraules de Francisco Polo, aconseguim ser la zona d’Europa que ofereix un millor paquet. Aquesta no és l’única mesura, també podem trobar les següents que són rellevants: 

- Reducció de 10 a 5 els anys necessaris que s’ha d’estar fora d’Espanya per tornar i beneficiar-se del règim d'expatriats que permet el retorn de professionals altament qualificats. 

- Els professionals qualificats podran agilitzar la tramitació per obtenir el NIE, per tal raó, podran donar-se d’alta més ràpid a la Seguretat Social, firmar un contracte de treball i obrir un compte bancari en un període de 6 mesos en comptes dels 3 actuals. 

- Els estudiants internacionals que es matriculin en educació superior tindran permís de treball durant els dos anys posteriors. 

- D’aquesta manera es redueix el tipus impositiu a l’impost de societats i l’impost sobre la renda de no residents, del tipus general del 25% al 15% en els quatre primers exercicis des que la base imposable sigui positiva. 

- A més es crea un marc legal perquè els nòmades digitals puguin treballar des d’aquí i tenir un permís de treball, com a professionals altament qualificats, durant 3 anys. 

Foment de la col·laboració público-privada

La relació público-privada és clau pel desenvolupament de l’ecosistema. Així ho han fet, per exemple, en alguns ecosistemes de referència com Tel-Aviv, on s’asseguren que per cada euro que inverteixen tornen 2 o 3, fet que actualment no passa. 

Tenim un sistema universitari que no mira a l’empresa. Això implica que no som capaços de transformar el coneixement que tenim a hores d’ara en riquesa, i això, obsessiona al Govern i ha representat que passem d’R+D a R+D+R, és a dir, coneixement aplicat al mercat. 

L’administració té un important potencial d’arrossegar l’emprenedoria a través de la contractació pública, col·laboració público-privada i l’establiment d’entorns segurs que permetin llançar conceptes en entorns regulats amb l’objectiu de jugar un paper clau, el de facilitador perquè les coses succeeixin. 

Tenim un sistema universitari que no mira a l’empresa

Les mesures aplicades en aquesta direcció són els següents: 

• Increment de convocatòries per la compra pública innovadora, fomentant així la col·laboració entre administració i startups. 
• Foment de les regulatory sandboxes per crear entorns de prova controlats que permeten fer excepcions reguladores per innovar i posar en marxa conceptes abans d’estar regulats.
• Es fomenta la creació d’empreses emergents des de la universitat i les iniciatives per impulsar l’emprenedoria dels estudiants.
• Es millora l’eficiència, la transparència i les arribades de les subvencions a través d’una reavaluació del sistema que possibiliti la coherència i eviti duplicitats existents. 

Amb aquestes ajudes, Catalunya pot augmentar la capacitat d’atracció a la inversió, talent i fomentar la col·laboració público-privada. Aquest nou marc permetrà augmentar en un 20% la inversió en capital en els pròxims 3 anys. Veurem com acaba. De moment, l’únic que podem assegurar és que tot projecte té un inici, però serem els beneficiaris del mateix sistema els que acabarem determinant si ha funcionat o no. Comença la partida en nou tauler. Aconseguirem ser el primer hub europeu?