Catalunya, un viatge en el temps

En el moment en què se’m va proposar escriure un article a raó dels deu anys del naixement de VIA Empresa, em va semblar una magnífica ocasió per exposar, amb una mirada retrospectiva, la darrera dècada a Catalunya. Parlar dels grans conflictes que han marcat la nostra història i la nostra societat, de les oportunitats i de les victòries, i també de les derrotes. Perquè èxits i fracassos són una gran lliçó de vida, un aprenentatge, i és precisament de les experiències d’on en sorgeixen nous projectes, nous lideratges, diferents maneres d’enfocar les situacions, altres eines per abordar els reptes i, en definitiva, mirades més obertes al canvi, al progrés i a la innovació, preservant per damunt de tot els valors, la identitat i la integritat.

Primer gran element desestabilitzador

És indiscutible que al llarg d’aquests darrers deu anys, Catalunya i els catalans hem viscut marcats, directament o indirectament, pel que tots coneixem i hem anomenat el procés. Els darrers 15 anys de la política catalana han estat vertiginosos. El procés català i les seves conseqüències en l’àmbit social, polític i econòmic han estat, i són encara avui, objecte de reflexió de molts opinadors i experts referents de doctrines múltiples. L’endemà mateix de les imatges de l’1-O, moltes empreses van rebre trucades preocupants de les agències de qualificació de riscos i dels gestors institucionals de les principals places mundials, que són els que finalment mouen el capital a escala global i d’on prové gran part el deute emès per les empreses i bancs catalans. El missatge era clar: romandre a Catalunya comportava un element d’incertesa que en cap cas ells volien ni podien assumir. Perquè sabem sobradament que en el món financer la incertesa sempre cotitza a la baixa, i el factor “temps” és especialment clau.

Les primeres reaccions, doncs, no es van fer esperar. Desenes, centenars d’empreses de tots els sectors van decidir canviar el seu domicili social a altres comunitats autònomes davant el temor que Catalunya es declarés un estat independent. És innegable, mal ens pesi, que l’1-O va provocar un no gens menyspreable moviment de canvi de seu social d’empreses catalanes. Però un repàs en profunditat de les dades i la nostra situació d’avui contradiu aquest relat catastrofista. Les xifres oficials constaten que des del darrer trimestre del 2017 fins al final del 2022, Catalunya ha perdut 8.753 empreses i, per la seva banda, 8.921 empreses de Madrid han anat a altres comunitats de l’estat. I amb això no pretenc encetar cap guerra territorial ni cap competició contra ningú. Però la capacitat de resistència i de superació dels catalans i de Catalunya forma part del nostre ADN, i quan ensopeguem i caiem, ens aixequem una i tantes vegades com faci falta.

"No ha estat una dècada fàcil, gens, però els èxits i els fracassos ens poden aportar una gran lliçó de vida"

El 2017, la Generalitat de Catalunya, a través d’Acció -l’agència per a la competitivitat de l’empresa-, identificava 1.200 startups catalanes que generaven 11.700 llocs de treball i facturaven de mitjana 1,2 milions d’euros. Tot i un ser any arduós en l’àmbit polític, les startups ubicades a Barcelona van tancar l’exercici captant 477 milions d’euros d’inversió, una xifra que gairebé duplicava la que es va assolir el 2016. Barcelona acabava el 2017, doncs, dominant l’escena de les startups de l’estat espanyol. La capital catalana polatitzava més inversions que països sencers com Itàlia o Rússia. Ja aleshores Barcelona era la ciutat d’Espanya amb més startups i amb les startups més grans.

Catalunya era, i continua sent avui, terra de startups. L’ecosistema actual està format per 2022 startups, un 6,3% més que l’any anterior, amb una facturació de manera agregada de 1.720 milions d’euros i una generació d’ocupació per damunt de les 19.100 persones. Catalunya es consolida, de manera indiscutible, com el primer hub de startups i tecnològic del sud d’Europa i entre els cinc primers del continent, el cinquè hub de startups de la Unió Europea i el segon preferit pels fundadors per crear-hi una empresa emergent.

Segon gran element desestabilitzador

No ha estat una dècada fàcil, gens, perquè, enmig d’aquest moviment vam patir la irrupció de la covid-19, una pandèmia global de magnituds devastadores i que encara avui marca la vida de moltes persones i dificulta la continuïtat de molts projectes empresarials. A Catalunya es va detectar el primer cas de covid-19 el 25 de febrer de 2020, i dos anys després, el retrat final ha quedat en dos milions de positius i més de 28.000 morts confirmats amb prova diagnòstica.

Aquesta crisi sanitària va provocar, però, un impuls mai vist a la recerca, la innovació i la inversió en el sector de ciències de la vida i la salut. Això explica la importància de les empreses de ciències de la vida, que avui ja arriben a 1.350 i representen el 8,7% del PIB de Catalunya.

Catalunya es consolida com un dels hubs d’innovació en salut més dinàmics d’Europa i també el primer de l’Estat. Continua generant recerca i innovació de valor, i creix en pràcticament tots els indicadors: en nombre d’assajos clínics en actiu (1.200) que la posicionen com a una destinació prioritària al món (9è lloc) i a Europa (6è lloc); en teràpies avançades en desenvolupament (58), bàsicament en oncologia, neurologia, malalties infeccioses i malalties minoritàries; i en publicacions científiques i atracció de fons competitius (H2020 i ERC)-.

Un altre sector clau al territori és el de l’economia digital. Actualment hi ha més de 22.000 empreses catalanes d’aquest àmbit que facturen 30.240 milions d’euros (+2,5% interanual) i generen 182.800 llocs de treball (+1,4%). La facturació d’aquest sector equival al 12,4% del PIB de Catalunya. Es tracta d’un sector jove i en constant creixement: més de la meitat d’aquestes companyies (el 53,8%) es van establir fa menys de 10 anys i, encara més, el 8,6% d’elles són startups. Un 15% d’aquestes empreses són exportadores, de manera que és un àmbit amb un elevat poten- cial per a la internacionalització.

Barcelona és actualment un dels principals pols del sud d’Europa en ciència, tecnologia i recerca. I l’element clau d’aquest sistema de recerca són les estructures que configuren el mapa públic d'R+D+I: les seves universitats, els seus clústers, els seus centres i grups de recerca, les seves institucions hospitalàries, els seus parcs científics i tecnològics. 

"Més de 22.000 empreses catalanes de l'economia digital facturen 30.240 milions d’euros (+2,5% interanual) i generen 182.800 llocs de treball"

El nostre país compta avui amb institucions d’avantguarda com el Barcelona Supercomputing Center (BSC), que albergarà el Marenos- trum 5, el supercomputador més potent d’Espanya i entre els més avançats d’Europa, a més d’acollir un dels primers ordinadors quàntics a nivell europeu. O el sincrotró Alba, el Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), l’IRB Barcelona, el Bellvitge Biomedical Research Institute – IDIBELL, el Vall d’Hebron Institute of Oncology (VHIO), el Vall d’Hebron Institute of Research (VHIR) - Vall d’Hebron Institut de Recerca, etc. Un ampli i plural conjunt d’entitats i organismes que completen l’ecosistema de l’economia digital i afavoreixen la transferència de tecnologia.

Tercer gran element desestabilitzador

La guerra a Ucraïna, la reducció dels subministres de combustibles fòssils i la inflació desbocada van ser, i són, un important entrebanc en el camí de la recuperació del país: l’impacte de la crisi energètica sobre la creació d’ocupació es va començar a percebre a partir de la segona meitat de 2022, amb un clar alentiment de l’augment de l’afiliació a la seguretat social. I si bé és cert que la inflació s’ha començat a moderar, l’augment dels preus continua sent elevat, un fet que afebleix el consum de les llars familiars.

"Catalunya es consolida com un dels hubs d’innovació en salut més dinàmics d’Europa i també el primer de l’Estat"

L’efecte de l’alta inflació, la política monetària expansiva dels bancs centrals per frenar l’escalada de preus nivell mundial, les males perspectives econòmiques i la pèrdua d’inversió en publicitat enfonsen la capitalització dels gegants de Silicon Valley, que inicien una onada d’acomiadaments massius i un canvi d’estratègia.

Si bé aquí no ens hem vist arrossegats per aquest efecte contagi (afortunadament són poques les companyies catalanes que avui dia han anunciat retallades importants de personal), la situació macroeconòmica i geopolítica adversa han propiciat certa sequera financera a Espanya i a Catalunya.

Avui constatem una contenció en la inversió i un major grau de prudència per part dels accionistes, dels fons d’inversió i dels business angels. Els diners hi són, no han desaparegut, però vivim un canvi de paradigma en què es prioritzen les operacions d’impacte, abstreure’s de la volatilitat i apostar per projectes més estables a mig i llarg termini.

Catalunya, un futur al davant

Catalunya ha de tenir un paper protagonista en la reindustrialització d’Europa. La pandèmia i, seguidament, els talls de les cadenes d’aprovisionament han fet palès que perdre la sobirania industrial i tecnològica no ha estat una aposta encertada. I és aquí on Catalunya ha focalitzat les seves actuacions en àmbits claus com el desenvolupament del xip europeu i el vehicle elèctric i connectat.

"Hem de jugar un paper actiu per tenir un paper protagonista en la
reindustrialització d’Europa"

Hem de jugar un paper actiu i adoptar les transformacions necessàries per competir amb èxit en el nou context internacional. Hem de començar a parlar de tecnologies netes com l’hidrogen verd o el biogàs, de la proteïna alternativa per transformar el sector agroalimentari, de les tecnologies quàntiques i d’un impuls al potent sector biomèdic català cap a teràpies avançades, la digitalització de la salut i la prevenció per davant de curació.

La investigació, la generació i retenció de talent, i la innovació, doncs, han de ser temes centrals i prioritaris en el nostre debat polític i social. És del tot imprescindible incentivar el canvi i l’adopció de noves tecnologies al teixit empresarial. I aquí cal la ferma implicació de la inversió pública. Les administracions tenen l’obligació de comprometre’s en aquestes transformacions, generar els incentius necessaris i crear un efecte tractor i multiplicador allà on no arribi el mercat.

El futur passa indubtablement per la tecnologia i la sostenibilitat, per la dona i la vellesa. L’envelliment de la població, la cronificació de moltes malalties abans mortals i l’augment notable de l’esperança de vida estan creant tot un seguit de reptes nous que el sector de la salut ha de cobrir durant els pròxims anys. Segons l’Organització de les Nacions Unides (ONU), el 2050 una de cada quatre persones que visquin al planeta tindrà més de 60 anys, i això presagia unes molt bones perspectives de creixement per a aquesta indústria, tant en productes com en serveis sanitaris.

La intel·ligència artificial serà també decisiva en el diagnòstic i la prevenció de les malalties a mitjà/llarg termini. De fet, la robòtica, la teràpia gènica i la intel·ligència artificial seran els altres grans eixos del coneixement que marcaran els propers deu anys.

"Avui ja tenim a Catalunya les primeres propostes que treballen per visibilitzar i normalitzar la salut de la dona, tant en l’aspecte més físic com en l’aspecte emocional"

I parlem finalment de la dona, la gran oblidada i la gran damnificada però que, finalment i afortunadament, serà el focus d’atenció del futur que encarem. Al llarg de la història hi ha hagut un biaix de gènere en la recerca mèdica perquè les dones no eren incloses en els assajos clínics i això implicava un desconeixement de l’estudi de les malalties pròpiament femenines. A diferència dels homes, la variabilitat hormonal de les dones pot provocar que tinguin relacions creuades amb els fàrmacs i, en conseqüència, eleva la complexitat dels assajos. De la mateixa manera que els efectes secundaris dels fàrmacs, que també s’ha constatat que són diferents en cada sexe i, per contra, encara avui no s’ha traslladat als respectius prospectes farmacològics.

Sortosament, avui ja tenim a Catalunya les primeres propostes que treballen per visibilitzar i normalitzar la salut de la dona, tant en l’aspecte més físic com en l’aspecte emocional. Irromp i amb força una nova onada d’emprenedores que lluiten per erradicar l’estigmatització històrica de la “menopausa”, el “clítoris”, la “lactància”, la “libido”. En són alguns exemples les femtech catalanes Domma, Oxolife, LactApp, FemmeUp, Moonai, entre moltes d’altres.

Tenim al davant la gran oportunitat de democratitzar la sexualitat de la dona, de permetre’ns viure i gaudir de la maternitat, de la maduresa, de les arrugues sense complexitats. És el moment de treballar pel nostre benestar i per la seva salut emocional. Tenim el futur a les nostres mans. I des de Catalunya, ens toca escriure els propers deu anys de la seva història. Fem-ho!