Vivim, sense cap mena de dubte, en un moment de canvis històrics profunds, i davant d'aquestes adversitats i reptes, la intel·ligència continua sent el recurs més preuat que tenim a la nostra disposició. L'any passat, vaig compartir amb els assistents de la Nit de l’Empresa una extensa llista de preocupacions que abastaven qüestions com els preus desorbitats de l'energia, la manca de matèries primeres, conflictes com la guerra a Ucraïna i l'amenaça de la inflació. Després d'un any, a la 28a edició de la Nit, molts d'aquests reptes encara persisteixen, però podem sentir-nos orgullosos de la resiliència i la capacitat de transformació que les empreses, siguin autònoms, petites, mitjanes o grans corporacions, han demostrat.
El dia a dia, sovint, no ens permet aturar-nos i posar-ho en valor, però trobades empresarials com la del 26 d'octubre al Teatre Auditori de Sant Cugat, ens permeten mirar enrere per un moment, i ser conscients del gran esforç i esperit de superació que portem a l'esquena. Hi ha coses que si no ens ho diem nosaltres, no ens ho dirà ningú, i com a president d'una organització empresarial vull ser el primer a fer-ho. Sovint no som conscients del gran ecosistema en el qual estem immersos, i del seu enorme potencial. La pregunta que ens hem de fer és si aquesta consciència és suficient, i la resposta és "no". És per això que considero important que tant l'administració pública com els nostres governants no només siguin conscients que tenim tots els ingredients per a l'èxit aquí a Catalunya, sinó que la seva empenta i ajuda són ara més necessàries que mai per impulsar la transformació que necessitem. Especialment en les que considero quatre àrees crítiques:
Ofec normatiu
No podem continuar amb el diluvi normatiu que ofega la nostra economia. Aquí sí que no hi ha sequera! Ja fa temps que alertem que l'enorme producció normativa, tant a Catalunya com a Espanya, i la seva excessiva complexitat, frenen el creixement econòmic i fan perdre competitivitat a les nostres empreses. La sobreregulació redueix la nostra capacitat de crear noves empreses, de fer créixer les existents i d'atraure'n de noves des d'altres parts del món. Té efectes negatius evidents en la creació de llocs de treball i en la productivitat.
Política industrial
La Comissió Europea treballa per desplegar una estratègia industrial que garanteixi l'autonomia i redueixi la dependència de tercers països. Tant el govern d'Espanya com el de Catalunya han anunciat mesures per rellançar l'economia productiva. I des de la Cecot, amb el nostre caràcter industrial, les celebrem, però la veritat és que tenim certa desconfiança. Una desconfiança basada a estar ja massa acostumats a grans anuncis i presentacions, que després no es traslladen a la realitat.
És el moment de creure i desplegar una autèntica política industrial en majúscules. Que inclogui actuacions concretes, amb objectius clars i mesurables, i amb un pressupost compromès per executar-lo.
Mesures per disposar de nou sòl industrial, de simplificació administrativa, de fiscalitat adequada, de millora de les infraestructures, de competitivitat energètica, de talent format i qualificat, i un llarg etcètera. I amb una mirada explícita per a la petita i mitjana empresa, sobretot familiar, i no amb polítiques pensades només per atraure inversions estrangeres, que són benvingudes, però que no poden oblidar el teixit actual del nostre país. A la Cecot sempre hem defensat que una bona política industrial és una bona política social. I tenim molt clar que una Catalunya industrial és motor d'Espanya i és motor d'Europa.
Reforma de l'administració
Aquest és un tema cabdal per a la modernització del país. Hem arribat a un extrem en què l'empresariat sentim maltractament de l'administració vers l'administrat. Es demana a les empreses un gran esforç de modernització i transformació, i no podem, ni és just, no exigir a l'administració el mateix. És el moment de demanar a l'administració que optimitzi la seva dimensió i que augmenti la seva eficiència. Agilitzant, simplificant i professionalitzant. Eines com la digitalització i la intel·ligència artificial ho han de permetre. És moment de passar a l'acció i cal assumir el possible cost polític pel bé de la nostra societat.
Catalunya, motor econòmic
Reiterant l'enorme potencial que tenim, i des d'una visió empresarial, semblaria lògic que l'estratègia de l'Estat impliqués potenciar una Catalunya que no deixa de ser la seva millor botiga i la seva millor fàbrica. Però això no és, ni ha estat així en el temps. El finançament i les inversions a Catalunya són clarament insuficients i injustes. Només el fet que no es respecti el criteri d'ordinalitat, ja ho diu tot. Cal superar totes les reticències i apostar pel progrés i pel creixement de Catalunya perquè la ciutadania i el teixit empresarial català s'ho mereix i ho necessita.
Mereixem pressupostos que a part de ser presentats, s'executin així com el compliment dels compromisos adquirits i el retiment de comptes com a administrats. Fa massa anys que això no passa i cal tornar a generar confiança, i per això cal dotar-nos també de mecanismes de seguiment i garanties. Una vegada més cal reconèixer que els reptes més importants que afrontem com a societat requereixen un ampli compromís publicoprivat i multilateral, i des de l'organització que presideixo continuarem amb la mà estesa i treballant en xarxa. Apel·lant a la intel·ligència, també a l'artificial si ens cal.