Ciència i art

El passat 18 de febrer el robot Perseverance va aterrar a la superfície de Mart i des d’aleshores està allà, tot sol per sempre, treballant per satisfer la nostra curiositat sobre el perquè de tot plegat. Una setmana després, el 25 de febrer, el CCCB va inaugurar l’exposició “Mart, el mirall vermell” on podreu comprovar que aquest planeta ens té encuriosits i fascinats des de fa més de 2.500 anys. La visita d’aquesta exposició ajuda a entendre com ciència i art es connecten una i altra vegada, i com les avantguardes sovint s’alimenten de la recerca de frontera. Els límits del nostre coneixement marquen els límits de la nostra imaginació, investiguem allò que desconeixem, i allò que desconeixem també alimenta la nostra imaginació i les nostres pors.

Cada societat projecta el seu pensament en tot allò que fa, i llegeix el món amb el color del vidre de la seva època. Els llibres de prehistòria diuen que els homes caçaven mamuts mentre les dones cuidaven la mainada i recol·lectaven maduixes i gerds, afirmació difícil de sostenir analitzant el registre fòssil i que si ho penseu bé ja veureu que es sustenta sobre tot en la projecció cap al passat del masclisme actual. La mirada del present tenyeix tot el que mirem, tant si és cap al passat com cap al futur.

Cada societat projecta el seu pensament en tot allò que fa, i llegeix el món amb el color del vidre de la seva època

Als volts de l’any 500 abans de Crist les coses s’explicaven per l’acció dels Déus, i en aquell context Mart era el déu de la guerra. Un planeta vermell, com la sang dels vençuts a la batalla. Si fem un salt de dos mil anys i anem a finals del segle XIX, trobem l’astrònom italià Giovanni Schiaparelli que el 1877 va observar amb el seu telescopi que la superfície del planeta Mart estava creuada per unes formacions rectilínies que va anomenar “canals”.

Vint anys després, entre 1895 i 1908, el prestigiós astrònom nord-americà Percival Lowell va anar més enllà i va afirmar que aquests canals només es podien explicar per l’acció d’una civilització superior amb uns grans coneixements d’enginyeria. Tots aquells canals demostraven una vida intel·ligent, i d’aquí el mite dels marcians i tota la literatura fantàstica sobre els extraterrestres. Lògic. Si hi ha canals, hi ha vida intel·ligent. I si hi ha uns canals espectaculars, hi ha una intel·ligència espectacular. Per cert, un dels que es va enfrontar a Lowell i va demostrar que s’equivocava va ser el director de l’Observatori Fabra, en Josep Comas.

Resulta que quan es va millorar la qualitat dels telescopis ja es va veure que allò no eren canals, i que no hi havia cap rastre ni d’enginyeria ni d’intel·ligència. Però el principal problema de Lowell no va ser la qualitat del seu telescopi, sinó el biaix intel·lectual amb que mirava el cel. Entre 1859 i 1869 els humans estàvem construint el Canal de Suez, una impressionant obra d’enginyeria de 162 km. que connectava el Mar Mediterrani amb el Mar Roig. Nosaltres fem canals i quan mirem a Mart hi veiem canals, igual que els nostres avantpassats guerrers miraven a Mart i hi veien el vermell de la sang.

Si en la transició del segle XIX al segle XX ens feien por els extraterrestres, en la transició del segle XX al segle XXI el que ens espanta són els robots. Màquines que ens substituiran a la feina, que acabaran prenent decisions per nosaltres, que acabaran prenent el control de tot el nostre món i ens acabaran destruint. Un cop més, els avenços de la ciència inspiren la nostra ciència ficció i expliquen quines són les nostres pors.

Si en la transició del segle XIX al segle XX ens feien por els extraterrestres, en la transició del segle XX al segle XXI el que ens espanta són els robots.

Els rellotges tous de Salvador Dalí són un exemple de com la ciència d’avantguarda d’una determinada època va inspirar una manera de fer art. Igual que Ground Control de David Bowie coincideix amb l’època en que es va publicar per primera vegada una foto del globus terraqui vist des de l’espai. Sempre hi ha qui llegeix la ciència i projecta amb l’art allò que el commou i l’inquieta. Si voleu entendre el que ens passa, els nostres desitjos i les nostres pors, observeu tant la ciència com l’art. Si voleu llegir cap on va el món poseu-vos ulleres i gradueu un dels vidres amb ciència i l’altra amb art. I gaudiu.