Llegeixo en un article a El País, una frase de Miquel Seguro, professor de Filosofia a la UOC que m’interpel·la: La filosofia se nutre de la perplejidad. I tot seguit, humil aprenent del professor Josep Maria Esquirol i la seva intempèrie, recorro a l’etimologia d’aquesta paraula, la perplexitat, per mirar d’entendre.
Del llatí Perplexĭtas, perplexus, la paraula perplexitat és la suma del prefix per (intensitat, totalitat) i el verb plectere (enredar, donar-hi moltes voltes): en resum, un intens embolic.
Entenc doncs que la filosofia, des de la perplexitat, busca respostes a l’intens embolic que és això de viure. I per aquestes dates, un cop més, cinc minuts abans del compte enrere, tots i totes mirem d’entendre especialment l’embolic dels darrers 365 dies dels qui els hem viscut i hi som encara. El 2022 podria ser un bon any pel per, si parlem d’intensitat.
El 24 de febrer va ser l’inici de la invasió d’Ucraïna per part de les tropes russes i la guerra entre ambdós països. Aquesta ens va fer més solidaris que altres guerres, per proximitat potser o per prejudicis. Vam acollir a famílies i hem creat lligams, com diria la guineu. Però el conflicte continuarà el 2023, davant l’estultícia o la indiferència dels de més amunt.
Els de més amunt, d’aquí i d’allà, compten cada cop amb menys credibilitat. Segons la 22a edició de l’Edelman Trust Barometer (una enquesta global a 36.000 persones de 28 països sobre credibilitat i confiança), aquest ha estat l’any amb més desconfiança envers governs i mitjans de comunicació des que es va crear el baròmetre.
I a l’altra banda, empreses i ONG apareixen en el punt de mira de les audiències globals per donar resposta als grans embolics que entre tots hem generat en menys d’un segle. No sé on ubicaran els senyors de l’Edelman a les grans corporacions, que potser governen més que els mateixos governs o infoxiquen tant com alguns mitjans.
Aquest ha estat l’any amb més desconfiança envers governs i mitjans de comunicació
El 2022 va ser també l’any en què les empreses d’Espanya van descobrir el propòsit. O millor dit, l’any que la gent de B Corp Spain va aconseguir, amb la signatura de milers de persones, que el Congrés aprovés una nova llei per englobar les empreses que ja en tenien. I d’altres que vindran.
Des del juny de 2022 existeix una nova figura jurídica, les Societats de Benefici i Interès Comú (SBIC), que reconeix a les Empreses amb Propòsit a Espanya, un model d'empresa que, més enllà de generar beneficis econòmics, genera valor social i ambiental. Més que un intens embolic, aquesta llei pot ser una palanca per desfer-lo. Personalment, com a consultora de branding, comparteixo aquest propòsit, com a llavor i brúixola per a la millor l’estratègia de comunicació de qualsevol marca.
I entre les marques del 2022, aquest any ens va deixar la marca personal per excel·lència (valgui la redundància), la Reina Isabel II d’Anglaterra. Sabem que la marca existeix, perquè és allò que ens ve al cap quan pensem en algú, sigui persona, empresa o país i el seu nom genèric és la percepció. Sabem que el concepte de marca personal va sorgir a finals del segle passat per diferenciar-nos d’altres professionals en un procés de cerca de feina.
Però els bolsos de la reina, els seus barrets, el color de la roba, el seu càrrec o el seu perfil a les monedes ja havien fet de la Reina una marca personal global molt abans de posar-hi un nom. I continuarà sent-ho després de la seva mort. Altres dones. Altres marques. A finals de desembre d’enguany ja són 41 els homes que van decidir que aquest seria l’any en què matarien a les seves parelles, mares dels seus fills o filles.
La darrera, el passat 19 de desembre es deia Àngela i tenia 48 anys. Ja són 1.174 dones assassinades en 19 anys (des de 2003, any on comença el recompte). Més de 60 dones per any. Moltes més que els assassinats per ETA en 40 anys. Juan Diego Botto, mentre presentava la seva darrera pel·lícula En los márgenes, ens donava algunes pistes del perquè de la violència contra les dones.
Parla del drama dels desnonaments i dels pitjors moments als quals s’enfronten les famílies que s’hi troben. Botto explica com les dones i els homes reaccionen de manera diferent: les dones lluiten, mentre que els homes “pierden pie”, s’ensorren, perquè ja no poden fer de proveïdors ni protectors de la família, segons els rols establerts.
Són l’exemple d’una masculinitat obsoleta, incrustada encara, que està fent tant de mal. Aplaudim la valentia dels homes feministes i les #novesmasculinitats. Per cert, torno enrere, o tanco el cercle: el 73% de les companyies del moviment B Corp d’empreses amb propòsit tenen a dones professionals en els seus càrrecs directius.
La meva filla, que aviat en farà 20, em mira de reüll mentre escric l’article i em reclama que parli de les dones d'Iran. La Mahsa Amini, assassinada per portar un floc de cabell al descobert, en tenia 21. Violència contra les dones arreu del món. Reclamo les bones notícies en portada i en grans titulars a tots els mitjans:
- Yvon Chouinard, el CEO de Patagonia, va donar la seva empresa, valorada en 3.000 milions de dòlars, per lluitar contra el canvi climàtic.
- Per fi, el món està generant més energies renovables que mai (WEF dixit).
- Barcelona acollirà la Copa Amèrica de vela l'any 2024.
- El tsunami del futbol femení i l’impacte transformador d’aquest fenomen.
- La Carla Simón guanya l’Os d’Or amb Alcarràs a la Berlinale i en català.
- Per primera vegada hi haurà un tractament eficaç en la millora de la funció cognitiva en persones amb síndrome de Down.
- Segons el Gremi d'Editors, 2021 i 2022 (i 2011) han estat els anys que més llibres s'han venut aquest segle a Espanya.
- Acordat. Tindrem carregador únic a Europa a partir del 2024.
- Colòmbia despenalitza l’avortament.
- L'impost mínim de societats del 15% per a les multinacionals.
- Les empreses amb propòsit han arribat per quedar-se.
- Descobertes les cèl·lules tumorals que provoquen les morts per metàstasi.
- Alguns governs a Europa ja aposten per la setmana laboral de quatre dies.
- I aquest Nadal, les empreses de joguines pacten desterrar els estereotips sexistes de la publicitat.
Una mica de silenci. Aquest 2022 serà l’any que va marxar el pare, el 8 del 8 als 88 anys. Amb una vida intensa i més llums que ombres, el pare es definia com “un agnòstic esperançat” que ens va deixar amb el dubte entre el Cant Espiritual de Maragall i el de Palau i Fabre.
Einstein parla de la matèria, de l’energia i la velocitat de la llum. I jo que voldria que, quan algú estimat ens deixa, la matèria es convertís en energia a la velocitat de la llum per continuar acompanyant-nos. Però jo no en sé un borrall de física quàntica i ens ho haurem d’imaginar!
Tant se val. Entre les marques i el propòsit, la guerra i el gènere, la perplexitat i la intempèrie, arribem a la fi del 2022 i de nou tot comença. Potser caldrà respirar a fons i explorar el camí cap a un mateix com a única llar possible per donar la benvinguda el 2023.
Amb els millors desitjos!