El professor d'Història de la Universitat Hebrea de Jerusalem, Yuval Noah Harari, es pregunta en Homo Deus (Debate, 2016) què faran els humans conscients quan tinguem algorismes no conscients i molt intel·ligents capaços de fer quasi tot millor? Harari desperta passió i rebuig a parts iguals. No obstant això les seues reflexions sobre el que ocorrerà quan tota una classe nova i massiva no sols no estiga aturada sinó que siga inempleable per l'arribada d'algorismes a una infinitat de professions totalment automatitzables, no pot deixar a ningú indiferent.
El conegut informe The future of Employment de Carl Benditk i Michael A. Osborne, investigadors d'Oxford, és de 2013. I en 13 anys arribarem a l'any 33, quan els dos investigadors van estimar –donant suport a l'algorisme que van crear- que el 47% dels llocs de treball als Estats Units correrà un risc elevat de quedar a càrrec d'un algorisme informàtic.
Segons aquest estudi, poques professions de les quals podem citar de manera ràpida se salven de ser automatitzades (televendedors i agents d'assegurances amb un 99% de probabilitats; àrbitres esportius amb un 98%, caixers, xefs, procuradors, guies de viatges i un llarg etcètera que passa per cambrers, fusters o socorristes, sense baixar cap del 67%).
Una de les poques professions que se salva, curiosament, és la dels arqueòlegs, ja que la probabilitat que els algorismes informàtics desplacen als arqueòlegs és de només el 0,7%, perquè el seu treball requereix tipus de reconeixement de pautes molt refinats i no produeix grans beneficis. Harari vaticina amb aquesta dada a la seua mà que és improbable que les empreses i els governs invertisquen per a automatitzar l'arqueologia en els pròxims 20 anys.
"La probabilitat que els algorismes informàtics desplacen als arqueòlegs és de només el 0,7%. És improbable que les empreses i els governs invertisquen per a automatitzar l'arqueologia en els pròxims 20 anys"
No obstant això els governs sí que estan preocupats per formar a les generacions futures en competències digitals i així ho veiem en les diferents iniciatives que es posen en marxa com el Pla d'Educació Digital per al període 2020-2025 que el Govern català va anunciar el passat 12 de desembre. Si la Comissió Europea diu que en els pròxims anys un 90% dels treballs necessitaran habilitats digitals, cal posar-se a la feina, sobretot quan només un 66% de la població europea té aquestes competències.
Molt de percentatge em sembla aquest 66%, encara que no tinc dada per a refutar-ho. En 2019 he format a més de 500 alumnes i alumnes i el que sí que puc afirmar és que una representació molt baixa d'aquest 66% de competents digitals ha passat per les meues classes sobre habilitats digitals. He tingut metges d'atenció primària i especialistes de tot el territori espanyol, directors de banca, directius de logística portuària, enginyers d'automoció, propietaris de pimes, alumnes de diferents edats i amb molt divers background i no obstant això he detectat manques molt bàsiques: en arrancar moltes d'aquestes classes he hagut d'explicar una cosa tan bàsica com la diferència entre un navegador i un cercador. Òbviament estan en classe per a formar-se i actualitzar-se en gestió de la informació, comunicació digital, identitat digital, treball en xarxa i altres competències -que ja va detectar Roca Salvatella en 2014 com a bàsiques per a qualsevol professional del segle XXI que vulga afrontar el procés actual de transformació digital- però crec que no estem sent conscients del lluny que està un gran nombre de professionals actuals de treballar amb un grau acceptable de digitalització.
"He detectat manques molt bàsiques: en arrancar moltes d'aquestes classes he hagut d'explicar una cosa tan bàsica com la diferència entre un navegador i un cercador"
L'Administració se centra en formar als més joves, però què ocorre amb els professionals en actiu, al capdavant d'oficines bancàries, serveis mèdics, departaments d'enginyeria, que fins i tot creuen que amb el seu coneixement i competències poden mantindre el seu lloc de treball fora de perill? Molts d'ells pertanyen ja a la classe inútil perquè en pocs anys -2033 segons Carl Benditk i Michael A. Osborne- ja no tindran temps d'actualitzar-se. Els algorismes ja hauran ocupat el seu lloc.
O potser no cal anar-se a 2033. Xavier Ferràs explicava aquesta mateixa setmana que ja fa temps que a la Xina existeixen centres d'atenció primària totalment robotitzats, sense personal mèdic o que al Regne Unit, Amazon s'ha associat al Sistema Nacional de Salut per a fer consultes mèdiques senzilles a través del dispositiu.
Les Bigtech –amb Amazon al capdavant- no s'esperaran a 2033, no pararan. La transformació digital no t'esperarà, sigues un metge prestigiós o una enginyera. Aquest desafiament digital és per a tots, tant per als governs com per a cadascuna de nosaltres. Així que si no ho has fet ja, posa en els teus propòsits d'any nou entrar, igualar o superar aquest 66% de competents digitals europeus.