Ni rosa, ni blau

Quan el nostre lema és "qüestionar l'statuquo", no ens queda més remei que exactament walk the talk; és a dir, qüestionar les normes. Qüestionar si el que sempre es va fer i va funcionar d'una manera és veritat i segueix funcionant. O si, per contra, hem de revisar-ho i desmitificar-ho. I això és el que hem fet, preguntar quins colors associem a cada gènere.

Qüestionar si el que l'imaginari col·lectiu ha passat de generació en generació segueix sent vigent o si es basava en una anècdota que es va fer norma. Decidim preguntar a una vasta audiència heterogènia amb quins valors associaven cada color, què els connotava cada color, i així intentar creuar els resultats.

El resultat no és sorprenent, fet que ens confirma que hi ha tendències que sempre s'han repetit i reforçat, però ens dona matisos. I és aquí, en aquests matisos, on podem treure-li més suc a l'estudi i des del nostre rol com a professionals de marca construïm marques valentes, amb propòsit i activistes; més autèntiques.

És important veure amb quins valors va cada color, i de vegades es pot contradir

Hi ha dues grans reflexions. Si veiem com han respost, el color ens diu una cosa freda però el que cada caparró associa a aquest color és intransferible. Aquí està la gran feina que cal fer per canviar i trencar tòpics que, en definitiva, són els que construeixen el gènere.

Els matisos fan la diferència

El magenta i el rosa segueixen sent els colors més associats a allò femení, però més per l'home que per la dona. Sorprenentment, la dona té més tendència a vincular tots els colors a allò femení. Podríem convenir que aquest tòpic de rosa-dona el perpetua més l'home que la dona. El marró en general no agrada molt i curiosament només les dones l'associem a allò masculí, els homes associen el negre a allò masculí, a part del blau, que és l'obvi. El violeta és el tercer color que menys agrada però també és dels colors més votats en altres categories. Aquest matís ens indica que aquest color té molta càrrega però, d'altra banda, s'associa d'una forma clara i aclaparadora a allò femení. El daurat és el segon color que menys agrada però també és el que s'associa a prestigi i qualitat. El poder per a la dona és vermell i per a l'home és negre. La llibertat és blanca i verda. La confiança és verda, magenta i blava, i allò barat és groc, marró i gris.

És important veure amb quins valors va cada color, i de vegades es pot contradir. El que està claríssim és que els tres colors més populars i que més agraden són, en aquest ordre, el blau, el verd i el vermell.

Sense ser-ne conscients, ens n'anem a un record que vinculem a cada color i, sobre la base d'aquestes asociacions, construïm el gènere i perpetuem un pensament més estereotipat i predictible

El concepte del color

Quan parlem de colors, mentalment, culturalment, històricament i ètnicament ja tenim una imatge mental d'aquest color. Sense ser-ne conscients, ens n'anem a un record que vinculem a aquest color i, sobre la base d'aquestes associacions, construïm el gènere i perpetuem un pensament més estereotipat i predictible. És el que anomenem "el concepte del color". I això és determinant per interpretar aquest estudi i per ser conscients quan prenem decisions per a les nostres empreses, productes i marques. Estem parlant des del que el color transmet o des del meu concepte del color? Estem parlant des del que el color és o des del que el color significa?

Només tenint en compte aquests matisos i conceptes podrem trencar estereotips i destruir tòpics. Només així podrem canviar la paleta de colors per dibuixar un nou món amb marques, serveis, productes i missatges més inclusius, diversos i autèntics. En definitiva, prenent consciència i qüestionant l'statuquo.