En quant tens una mica d'estalvis comencen les preocupacions sobre a on invertir, quins tipus d'interès esperar, com conèixer quina és la rendibilitat "normal". He dit comencen per què aquest tipus de preocupacions no acaben mai, en el fons la inversió dels estalvis és un pou constant d'insatisfaccions.
La branca de l'economia que es dedica a les finances té un cos de teoria important al respecte, i moltes crítiques al mateix.
La primera conclusió en renda variable: sempre és millor invertir en un cistell de valors que repliquin el mercat, molt millor que no intentar guanyar gràcies a fer inversions selectives. Primer per què és la diversificació més gran que podem obtenir (per tant, optimitzant el guany relatiu al risc), i després per què no tenim informació confidencial sobre les empreses. Hauríem de superar als milers de senyors i senyores que venen i compren cada dia a la borsa i que determinen el preu en funció de les dades fonamentals de les empreses. En general, és millor diversificar al màxim, fins i tot no és raonable tenir tots els nostres estalvis en l'habitatge, perquè si el seu preu baixa haurem perdut molts diners, i no tan sols una part. Però aquesta reflexió crec que ja la tenim prou assumida després de la crisi i dels desnonaments.
La segona conclusió és que la nostra preferència pel risc s'ha de reflectir en la divisió dels nostres estalvis entre renda variable i actius segurs, com poden ser bons del tresor o bé dipòsits dels bancs, i no en la composició de la nostra cartera de valors. Una dona jove, amb una mica de diners estalviats, faria bé d'invertir una part important a Borsa, si la Borsa baixa tindrà temps per recuperar la seva inversió. Una dona gran, ja jubilada, en canvi, hauria de tenir una part petita a Borsa, i l'àmplia majoria a dipòsits o altres actius segurs.
El problema el tenim en situacions com l'actual, quan els tipus d'interès dels actius segurs són molt baixos. Qui està disposat a guanyar només un 0,584% en un bo a tres anys del tresor? Si mirem la rendibilitat (bruta), aquesta pot arribar ser del 0,9% (la inflació anual ha estat del -0,4% a novembre 2014, tot i que estem sumant una data dels darrers 12 mesos amb una rendibilitat futura, de la que desconeixem la inflació).
Encara tenim al cap tipus d'interès molt més elevats, del 5%, i ens costa decidir-nos a guanyar tan poc. L'alternativa, la Borsa, continua allà, amb els sotracs dels darrers dies, reflectint la baixada de les expectatives xineses, la baixada del petroli i del ruble, les magres expectatives de creixement europees i espanyoles....
Què fer? Hi ha alternatives, sens dubte, participar en el capital d'una start-up, en una plataforma de crowdlending, invertir en hedge funds... Però en tots aquests casos els riscos són encara més elevats que la Borsa, i invertir una petita del nostre patrimoni no tindrà grans efectes en la rendibilitat total.
Als darrers anys molts economistes han posat en dubte el gruix de la teoria o alguna part. Els que treballen en l'economia del comportament opinen que no està tant clar que el mercat sigui perfecte i que, per tant, tota la informació estigui reflectida al preu, que en moltes ocasions actuem seguint la tribu, les persones influents, i es creen bombolles. El professor Schiller, premi Nobel d'economia precisament per qüestionar la perfecció dels mercats, ha estat durant anys assessorant a fons d'inversió, i ha obtingut resultats millors que el mercat. Però no podem aspirar a ser com un premi Nobel!
En resum: hem d'acceptar que els tipus d'interès dels actius segurs són baixos, i hem de continuar dividint els nostres actius amb els nostres preferències anteriors a la davallada dels tipus d'interès, i no modificar-les. Potser no serem tan rics quan ens jubilem com havíem somiat, però almenys no serem pobres!