La comunicació informal ara també és per escrit

Sóc d’aquella generació que ens varen ensenyar a mirar de donar sempre una bona impressió quan estem en públic. Porta’t bé, saluda, no et posis el dit al nas, no assenyalis, no corris, no cridis, no toquis, i sobre tot mira de portar sempre la roba interior neta. Segur que el metge es fixarà abans en els teus calçotets que no pas en el peu trencat per quatre llocs. I de fet, ho reconec, ho segueixo pensant: els detalls són importants. Ens han educat així.

A escola ens ensenyaven com havia de ser la salutació inicial i el comiat en escriure una carta, o una postal, o el que fos perquè escriure sempre era formal. Benvolgut, espero que estigueu tots bé en rebre aquestes línies... rebeu una molt cordial salutació. Encara ara faig així molts dels meus correus electrònics. Fins i tot feia així els SMS, per molt que hi havia una limitació de 160 caràcters jo els començava igualment dient bon dia i els tancava amb una cordial salutació, posant tots els signes de puntuació i separant amb un salt de línia els canvis de paràgraf. El resultat era que el missatge s’enviava no amb un sinó amb dos o tres SMS i em costava una pasta, però jo els rellegia orgullós i satisfet de lo maco i polit que m’havia quedat. Ja aleshores hi ha qui va a començar a escriure aquells missatges escurçant les paraules pq així estalviava spais i costava - €, però a mi em feia molt mal d’ulls i ho trobava malament. Una degeneració. On anirem a parar.

Ara ja gairebé no s’envien SMS però tothom envia whatsapps. Missatges curts, ràpids, que tan serveixen per dir que arribes tard a dinar com per demanar hora a la perruqueria o demanar un cop de ma a un company de feina. Fem servir la missatgeria instantània per gairebé tot: assumptes familiars, amorosos, professionals o tècnics que enviem tant a amics com a desconeguts. Pots tenir un missatge de whatsapp d’un gestor comentant com et queda la declaració de la renda, i just a sota un altre missatge on dius a algú que l’estimes, i a sota un altre amb una broma impresentable del teu cunyat impresentable, i a sota una altre amb una proposta de feina que et canviarà la vida. I ara n’entra un altre que ves a saber què diu. I un altre. Tot allà.

No vulgueu corregir com escriuen els whatsapp, que no n’hi ha per tant. Coses pitjors s’escolten als bars i al Parlament

Jo sóc dels que segueix intentant contestar cada whatsapp com aquell que contesta una carta de les d’abans: benvolgut, perdona la demora en la resposta però he estat una mica liat amb ves a saber què. Espero que estigueu bé. Sobre el tema que em comentes deixa’m fer-li una ullada i ja et diré el què així que pugui. El meu fill només hagués posat “Ok”.

El problema rau en que jo segueixo considerant que tota comunicació escrita és una comunicació formal, i segueixo aplicant les normes formals a qualsevol cosa escrita. Els meus fills, en canvi, saben diferenciar perfectament què és una comunicació formal i què no ho és, i saben perfectament escriure de manera informal. Jo era incapaç. Per mi la comunicació informal era l’oral, però mai l’escrita. Per telèfon et podia dir “tiu, quina passada, què fort tot allò que va passar l’altra dia a la reunió” però per mail t’hagués posat “vaig quedar ben sorprès amb el que va passar a la reunió”. Els de la meva generació podem ser formals o informals, segons convingui, en la comunicació oral, però en la comunicació escrita només sabem ser formal i ens costa molt ser informals. Això els nostres fills ho han superat i ells ara també són perfectament capaços de ser informals per escrit, com jo sóc capaç de ser-ho per telèfon.

Estem acostumats a escoltar comunicació informal, però no tant a veure-la escrita. Que els nostres fills utilitzin el text per comunicar-se informalment no vol dir que hagin perdut la capacitat d’escriure formalment, senzillament saben discriminar-ne els usos igual que jo sóc capaç de fer-ho quan parlo. Algun jove hi haurà incapaç d’escriure correctament, com algun hi ha de la meva quinta incapaç de parlar com Déu mana. No vulgueu corregir com escriuen els whatsapp, que no n’hi ha per tant. Coses pitjors s’escolten als bars i al Parlament.