La vida mitjana d'una empresa és de 12 anys. De fet, hi ha més persones centenàries que empreses. El principal factor de la seva mortalitat és la mala sort, però hi ha una altra sèrie de factors que hi ajuden, sobretot si s'apliquen de forma simultània. Si vols arruïnar la teva empresa, aquí hi trobaràs tot el que has de fer.
Pots començar per no vigilar les existències, per valorar els obsolets com a novetats i creure que amb el transcurs del temps guanyaran valor. També et pot ser útil no fer cas dels comptes a cobrar, l'important és que la comptabilitat digui que es guanyen diners.
Una altra bona pràctica per assolir l'objectiu és no invertir en la xarxa de vendes, ja sigui aquesta amb punts físics o virtuals; i molt menys si es tracta d'humans. Això es pot completar oblidant-te dels col·laboradors pensant que ja saben el que han de fer i que tenen els mitjans, les capacitats i la motivació suficients per superar els objectius.
"Hi ha més persones centenàries que empreses"
Com que potser no n'hi ha prou, hi pots afegir viure d'esquena al mercat, és a dir, obviar l'evolució dels hàbits de compra i la teva competència. Els negocis en la seva base no han canviat: es tracta de comprar i vendre amb benefici, no cal perdre la son.
Compte perquè encara pots fer més coses per portar la teva empresa cap a la liquidació. Per exemple, no fer cas de las novetats de producte ni dels nouvinguts. Total, són principiants i no tenen ni idea de com funciona el sector. Això ho pots combinar amb la despreocupació pels clients, les seves necessitats i opinions.
Si vols assegurar el tret, també pots optar per oblidar la formació i la reflexió; però sobretot a la família. I ho pots fer afegint-hi la improvisació com a estratègia. La forma de no equivocar-se és senzilla: no establir objectius ni plans, qualsevol port és bo per a qui no sap on vol anar.
Per descomptat, sempre has de confiar a cegues en el teu "olfacte"; sense contrastar mai les opinions. Al capdavall, ningú no coneix el negoci i el mercat millor que un mateix. Alhora, cal oblidar-se de l'administració i de la logística. Ja ho saps, "l'important és avançar, la intendència ja arribarà".
Una altra bona pràctica que acostuma a funcionar és enganyar clients, col·laboradors i socis. Ep, i si es pot fer de forma continuada i sistemàtica, molt millor. També dóna fruits ficar la mà a la caixa. Comptat i debatut, si el negoci és teu, els diners de la caixa també.
"La forma de no equivocar-se és senzilla: no establir objectius ni plans"
No oblidis fugir de tot el que signifiqui pensar en compartir amb els altres per competir. El futur és dels llops solitaris. Això sí, no dubtis a incorporar familiars al negoci, sempre en llocs de responsabilitat i sense que importi la seva capacitat.
Encara no en tens prou? Prova de no fer previsions de cap mena i encara menys a curt termini. També mira de tenir clars els números: es tracta de guanyar un 2%, és a dir, comprar a 1 i vendre a 2 sense preocupar-se dels costos ni dels preus de referència. Estalvia en tot i en tot moment: "pela estalviada és pela guanyada".
"Prova de no fer previsions de cap mena i encara menys a curt termini"
Si amb tot això, miraculosament, no n'has tingut prou; recorda fugir de les accions de comunicació. Com diuen a Castella: "el buen paño en el arca se vende". I tingues present donar la culpa de totes les coses dolentes als demés i, de forma especial, a la mala sort.
Ara sí, per últim però no menys important: confia en excés i transforma la delegació en abdicació.