El contagi de la por

La por és una emoció bàsica que podem experimentar-la al llarg del dia en nombroses ocasions, i especialment davant qualsevol cosa que s'interposa entre la felicitat o el sentit de benestar i nosaltres mateixos. Pot provocar angoixa, insomni, sentiments de culpa o altres sentiments negatius.

La por ens fa sentir febles i tous de la mateixa manera que ens pot fer reaccionar com a forts i durs. És irracional i apareix quan menys l'esperem. Ens acompanya sempre en tot moment i mai ens deixa. De fet segurament serà la nostra principal aliada en situacions que percebem de manca de control. Estima i vol el millor de cadascun. "La por és el meu company més fidel, mai m'ha enganyat per anar-se amb un altre" (Woody Allen). De fet, la por ens aprecia tant que sovint no ens deixa ni respirar, en el seu afany de protegir-nos de tot allò que no entenem. A més, es relaciona i comunica amb la por de les altres persones d'una manera molt ràpida i eficient, un contagi en tota regla.

Com actua la por? El cos de les persones sofreixen una sèrie de canvis: el cor palpita amb més velocitat per enviar sang a les extremitats i el cervell, les pupil·les es dilaten, i es produeixen tres hormones, l'adrenalina, la noradrenalina i els corticoides, també dites hormones de la por. Els corticoides impedeixen que es produeixi la connexió entre les nostres neurones, la sinapsi, que com sabem és la base de la creativitat. Per tant, és biològicament impossible que una persona sigui capaç de desenvolupar tot el seu potencial quan viu en una situació constant de por, es paralitza. La paràlisi de la por.

"És biològicament impossible que una persona sigui capaç de desenvolupar tot el seu potencial quan viu en una situació constant de por, es paralitza"

Com afrontar el seu contagi? La por es combat des de la racionalitat. Quan hi ha balanceig a favor de la racionalització l'emoció de la por disminueix. Caldrà donar informació traduïda amb indicadors, mesurables que no es puguin rebatre des de les emocions. L'actitud positiva i la confiança farà la resta.

La vacuna de la por. Els valors i les creences que alimenten la manera de ser de les persones configuren també els riscos d'acceptació de la por. L'autoconeixement d'un mateix ajudarà a identificar-la i veure-la venir, fent que es faci cada vegada més petita fins que cedeixi espai i deixi viure. Fins i tot hi haurà moments de negociació amb ella perquè ens deixi tranquils. No es tracta de fer-la fora si més no de tenir-la tranquil·la en aquelles situacions que interessi. Com deia Nelson Mandela, "no és valent qui no té por sinó qui sap conquistar-lo".