L'aprofitament de la clara voluntat de la Unió Europea d'injectar fons econòmics per potenciar l'activació de l'activitat econòmica presenta una destacada limitació. El seu origen sembla tenir una clara relació amb la mala reputació que en l'àmbit de la Comissió, Espanya arrossega de les tristes experiències, esperem passades, d’un ús indegut de diners públics en els coneguts casos de corrupció o malbaratament.
Un element clau d'aquesta limitació la trobem en la impossibilitat de tramitar projectes per la via de costos simplificats per accedir al cobrament de les ajudes sol·licitades i concedides, la qual consisteix a demostrar d'una manera fefaent la tasca executada: projectes elaborats, empreses assessorades, etc., sempre podent constatar que l’estructura operativa tenia el potencial per la tasca acomplerta segons un mètode reglat basat en paràmetres de costos unitaris o percentuals.
"La impossibilitat de tramitar projectes per la via de costos simplificats per accedir al cobrament de les ajudes sol·licitades i concedides"
Per contra, atenent literalment les directrius de la Comissió Europea i de no aplicar la possibilitat justificativa anterior, els costos subvencionables d'una actuació aprovada s’han de justificar mitjançant un feixuc procés administratiu demostratiu de l’estructura implicada (hores emprades i detall del personal dedicat), altres costos directes i indirectes assumits, sots contractacions realitzades, etc., tot plegat molt més complex en tots els seus aspectes comptables, justificatius i de posteriors auditories dilatades en el temps, que també comporten un cost administratiu considerable.
La impossibilitat de poder aplicar el model de costos simplificats, deriva del criteri de les autoritats de gestió i intervencions generals de les diferents administracions. Per evitar problemàtiques derivades de males praxis, obliguen a la justificació comentada, que recalco és exhaustiva i complementària a la lògica sobre els out-puts del treball fet, desenfocant els esforços i sense ajustar-se a la més alta capacitat de la nostra i altres organitzacions per perfeccionar projectes d'una manera més eficient als paràmetres fixats.
"La impossibilitat de poder aplicar el model de costos simplificats, deriva del criteri de les autoritats de gestió i intervencions generals de les diferents administracions"
Per exemplificar-ho, assenyalar que la Cambra que tinc l'honor de presidir lidera el Digital Impulse Hub un projecte de les cambres catalanes qualificat amb el Segell d'Excel·lència EU, en el qual com a socis tecnològics hi participen les universitats UPC i la UOC. En el llarg procés d'estructuració, presentació, i homologació vàrem invertir una ingent quantitat de recursos, relativament importants per la nostra realitat i ara després d'un complex procés documental, estem ja canalitzant fons europeus per a serveis de digitalització avançada i proves de concepte tecnològiques de fins a 30.000 € per projecte, un percentatge dels quals s'aplica a la nostra actuació directa en el projecte com a entitat líder i a la vegada prestadora de serveis, destaquem-ho, en favor del teixit empresarial al qual ens devem.
La problemàtica deriva del fet que com que no els poden gestionar per la via dels costos simplificats, se’ns limita notòriament la real potencialitat, per operativa i necessitats empresarials, de perfeccionar més projectes amb el finançament assenyalat. Els costos simplificats, segons les recomanacions de la Comissió, alleugereixen considerablement la càrrega administrativa i permeten centrar més els recursos humans i l'esforç administratiu que comporta la gestió dels fons EU en l'assoliment dels objectius desitjables per a l’activitat econòmica, i no en la recopilació i verificació de documents varis. Així mateix, la tramitació simplificada limita la taxa d’errors, facilita l'accés dels petits beneficiaris gràcies a un procés de gestió més senzill i agilitza el pagament als beneficiaris.
Interessats per procurar un canvi de sistema, ens hem dirigit a l'administració catalana amb la sorpresa que en el cas d'una agència pública, crec pel seu diferent tractament del capítol primer dels pressupostos de les administracions, es troben amb la mateixa problemàtica, aquesta derivada de la negativa a canviar el sistema per part de la Intervenció General de l'Estat, la qual escamada per una trista història passada, dedueixo que se sent més confortable en la burocràcia, limitant una font de recursos necessària de l'activitat econòmica. Una pena.