Cotorres, futbolistes i alfabetització mediàtica

L’atzar ha volgut que coincidissin a la meva línia de temps dos vídeos que junts s’entenen millor. L’atzar i una mica l’algorisme de Twitter.

Al primer s’hi veu una cotorra que navega en un iPad a YouTube. Hi mira vídeos, els selecciona fent lliscar la llista lateral i, fins i tot, és capaç d’obrir l’aplicació i canviar d’usuari (al seu?). Al segon s’hi veu un tall de 42 segons de Leo Messi en una roda de premsa parlant en un anglès perfecte. No és un doblatge sinó que els seus llavis es mouen d’acord amb la fonètica anglesa i l’anglès que pronuncia és amb el seu accent argentí.

Traduir a algú mantenint la seva veu i fent que mogui els llavis en la llengua de destí?

Ja és possible.

Vídeo de Messi parlant en anglès fet amb @HeyGen_Officialpic.twitter.com/vsU1isW6sv

— Àlex Hinojo (@AlexHinojo) September 12, 2023

Cadascun dels vídeos per separat ja té la seva gràcia, però el total és més gran que la suma de les parts. Els vídeos són, en el fons, idèntics; ambdós vídeos mostren dos personatges fent coses que no se’ls suposen. Al primer una cotorra manipula un iPad, al segon Messi parla en anglès. És quan ens comencem a qüestionar allò que estem veient que els vídeos divergeixen.

Tothom sap de la dificultat de Messi amb les llengües que no siguin la seva. És per això que detectem a primer cop d’ull que el vídeo on parla anglès és producte de la tecnologia. Afegiu-hi que s’ha generat amb l’ajut de la IA i ja teniu tots els ingredients per a la seva difusió. Cap dubte que és un vídeo generat, de fet el podríeu haver generat vosaltres mateixos anant a la web HeyGen.com.

Què passa amb el valor documental del vídeo si qualsevol pot manipular una intervenció pública d’algú i fer-li dir el que vulgui?

Paradoxalment, l’increïble vídeo de la cotorra ens resulta més creïble. Sí que ens sembla curiós que una cotorra seleccioni vídeos, que fins i tot canviï d’usuari, però es veu que aquestes bestioles són molt espavilades. No en tenia ni idea fins que no em vaig interessar per saber si el vídeo havia estat generat amb IA o era autèntic. No costaria gaire canviar el contingut de la pantalla de l’iPad per un de sincronitzat amb els moviments de la cotorra. Doncs no. Fent una mica de recerca a YouTube he trobat que el tema de cotorres i iPads és un subgènere en si mateix, amb alguns ocellets exhibint una gran competència en la comprensió del principi de causalitat.

Desvelat el misteri, és el vídeo del Messi el que ens provoca més preguntes. Què passa amb el valor documental del vídeo si qualsevol pot manipular una intervenció pública d’algú i fer-li dir el que vulgui? De fet, la meva prevenció inicial amb el vídeo de la cotorra és fruit del descrèdit que la imatge té des que és digital, encara que per manipular la realitat no cal massa tecnologia, la portada de l’endemà de la diada de l’ABC (val la de qualsevol any) n’és un clar exemple. Aquest mecanisme també funciona a la inversa: algú podria argumentar que un vídeo real que resulti incriminador és en realitat un vídeo manipulat (encara no li hem sentit dir al Rubiales). En l’espai digital informatiu on estem instal·lats, la realitat i la ficció formen un continu indistingible, on la intel·ligència artificial dels algorismes de recomanació fa virals els vídeos més cridaners i més polaritzadors; com més inversemblants millor. Opinió impopular: crec que això és bo.

Saber del cert que tota imatge és sospitosa d’haver estat generada ens obliga a ser més crítics

Saber del cert que tota imatge és sospitosa d’haver estat generada ens obliga a ser més crítics. També obliga a qui la genera i a qui la distribueix. Les eines d’edició, les xarxes socials i els llocs web haurien de proveir un mecanisme de verificació (cadena de blocs?) per tal que puguem traçar l’origen de la imatge i totes les seves alteracions posteriors si volem que ens les prenguem seriosament. També interpel·la als reguladors que hauran de vetllar perquè les plataformes compleixin. Potser és el cop de gràcia perquè l’alfabetització mediàtica arribi a tothom. No serà fàcil gestionar un panorama mediàtic com aquest, però el que és clar és que el model tradicional on uns quants tenen les eines i el poder per manipular i la resta creu allò que veu de manera acrítica, és molt pitjor.