Que el creixement no et prengui la llibertat

A la darrera temporada de Els Sopranos, Carmine "Little Carmine" Lupertazzi li diu a Tony Soprano que no vol convertir-se en el cap a Nova York, després de la mort del cap actual. Tony Soprano se sorprèn, però Little Carmine li explica que sovint té un somni en què el seu pare, quan celebra els anys, li dóna una capsa buida per a després dir-li que esperi cent anys més.

Little Carmine, llavors, fa un discurs que he compartit amb empresaris de tot el món sense tocar-hi ni una coma. És aquest:

"A casa meva tenim un ritual des de fa anys. Els nostres fills estan en un internat. Cada nit torno a casa de la feina, em despullo i salto nu a la piscina. La Nicole em porta un whisky i aigua. Seiem, ens relaxem una mica, parlem. Me'n vaig al llit, amb l'aire condicionat. Ella em porta un sopar lleuger en una safata. Una nit, durant tota la baralla amb en John, arribo a casa, estic esgotat. Tan cansat, tan tens, que em salto la piscina. Pujo les escales i m'estiro al llit. La Nicole puja amb una copa. Em diu: 'Carinyo, crec que és hora que descansis', i jo li responc: 'Ho faré. Marxem de vacances'. Ella diu: 'No em referia a això. No vull ser la vídua més rica de Long Island. Vull que ho deixis, ja'. No m'avergonyeixo dir que em va fer plorar. Aquesta dona meravellosa i afectuosa. Aquest somni amb el meu pare, la capsa buida... no es tractava de ser cap. Es tractava de ser feliç."

Tinc clients que volen doblar la mida de la seva empresa, i d'altres que estan contents com estan. Ambdós són ambiciosos en allò que busquen, ja siguin diners, temps lliure o tranquil·litat, però en tots els casos els demano que avaluïn allò que estan disposats a arriscar. I mai, cap d'ells, m'ha dit que hi arriscaria la seva felicitat ni la dels que els rodegen. Una altra cosa és que actuïn en conseqüència i no es deixin endur per la dinàmica del dia a dia.

"Tinc clients que volen doblar la mida de la seva empresa, i d'altres que estan contents com estan. Ambdós són ambiciosos en allò que busquen"

Dirigir una empresa sol ser una feina dura, amb moltes hores de treball, estrès i molts sacrificis, i no només ho pateixen els empresaris. També ho pateixen les seves famílies.

Potser tu i la teva família no estigueu "patint", però potser voldries un millor equilibri entre l'èxit empresarial i la qualitat de vida: més temps i energia per a la família, la parella i els fills; més temps lliure per a tu i els teus amics; o bé menys estrès i problemes a l'empresa.

Això és la riquesa: la llibertat de tria, i no els diners.

Per això, et diré els tres principis que repeteixo una i altra vegada als meus clients perquè deixis d'erosionar la teva riquesa per fer més diners.

• En primer lloc, no tens una vida professional i una personal, sinó una de sola. Deixa de separar-la artificialment i centra't en millorar-la.
• En segon lloc, la passió és encomanadissa, i has de fer que flueixi en el teu negoci i en el teu futur. Com més passió mostris davant el teu equip i la teva família, més compromís obtindràs a l'empresa i a casa.
• Per últim, sortint de l'equació augmentes la valoració de la teva empresa i el teu patrimoni, mentre amplies les teves opcions de futur. Què et diu això?

"Això és la riquesa: la llibertat de tria, i no els diners"

Treballar menys per a guanyar més no només és possible, sinó que és desitjable. Només cal tenir clars els principis i ser disciplinat en les accions. Els principis ja els tens. A què esperes, doncs?