La divulgació de notícies falses, o fake news, no és en cap cas un fenomen nou ni inherent de la revolució digital, tot i que és inapel·lable que el desenvolupament irrefrenable de les noves tecnologies n'ha afavorit la seva expansió i n’ha magnificat també el seu abast. Des de la política i la salut fins a la ciència o la història, no hi ha cap àrea que avui dia en pugui quedar al marge. Parlem d’un mateix modus operandi: una publicació falsa o enganyosa que es presenta amb una aparença d’autenticitat, però que conté informació errònia, manipulada o inventada, parcialment o total, amb el propòsit de generar un estat de desconcert, condicionar l'opinió pública o, fins i tot, promoure la presa de decisions a partir d'informacions equívoques o interpretacions tergiversades.
Les notícies falses no són de cap manera una broma o un acudit, tenen sempre un objectiu nociu, ja sigui econòmic, ja sigui ideològic. Segons recull el I Estudio sobre el impacto de las Fake News en España elaborat per la Universitat Complutense de Madrid, el gran problema avui a l’estat espanyol és que el 86% de la ciutadania no discerneix amb facilitat les notícies inventades de les reals. I es produeix la paradoxa que en un moment de la història en què l'accés a la informació és universal, proliferen més que mai els popularment coneguts com a "bulos" i les notícies falses.
"El 86% de la ciutadania no discerneix amb facilitat les notícies inventades de les reals"
Cal subratllar que la desinformació mai no és innocent i ens pot arruïnar la vida. De fet, a Europa, el 76% de la població opina que la proliferació de fake news és un perill per a la democràcia i a Espanya ho pensen vuit de cada deu persones.
L’informe anual sobre els pròxims riscos a escala mundial fet públic recentment pel Fòrum Econòmic Mundial de Davos situa la desinformació com a una de les amenaces més importants en el curt termini. L'estudi assenyala també que cada vegada és més difícil aturar una mentida que es propaga en un món tan hiperconnectat com és l’actual, amb la irrupció inaturable de la intel·ligència artificial. I és que si bé les noves tecnologies constitueixen un mitjà extremadament poderós per difondre idees serioses, també són un encenall propagador de qualsevol idea, banalitat o falsedat.
Plataformes com Google, Facebook o X (Twitter) han esdevingut una incubadora de notícies i informacions inventades i dirigides amb la finalitat de manipular la nostra intenció i judici per, finalment, lucrar-se. I no és atzarós que el canal de divulgació escollit sigui precisament aquestes xarxes socials. L’absència de privacitat dels ciutadans a les xarxes socials, la feblesa del marc legal en l'àmbit digital, junt amb les potents eines de segmentació d'aquestes plataformes, propicien dissenyar estratègies i campanyes de “bulos” i fake news adreçades a manipular el pensament.
Però, fins on arriba el seu impacte? Quin risc suposen i com es poden combatre?
"Les campanyes d’intoxicació no solen limitar-se a la difusió de notícies falses, sinó que busquen construir un relat malintencionat"
Si dins del col·lectiu de periodistes ja s’hi troba a faltar la verificació, la ciutadania hauria de disposar d’un pla d'alfabetització digital i rebre informació de qualitat en una era digital que suscita un trending tòpic no verificat en qualsevol instant. En la contesa contra la desinformació és imperiós la coordinació entre les companyies tecnològiques, la societat civil, els fact checkers o verificadors i les institucions acadèmiques. Perquè les campanyes d’intoxicació no solen limitar-se a la difusió de notícies falses, sinó que busquen construir un relat malintencionat. I és aquí que es fa més necessari que mai fomentar el pensament crític en els més joves com a única arma eficaç per combatre la manipulació del pensament.
Els governs d’arreu del món estan cada vegada més amoïnats per les fake news, en especial per l'impacte que la desinformació i la propagació de les notícies falses pot tenir en la societat: des de l'estabilitat dels mercats financers fins a les decisions electorals dels ciutadans o els aldarulls que aquesta tipologia de notícies puguin desencadenar. Val a dir, però, que la gran majoria dels països que han implementat algun tipus de norma o legislació contra les notícies falses han topat amb les crítiques o els temors dels qui veuen en aquest tipus de mesures un intent de censura.
Precisament en aquesta línia, el dimecres de la setmana passada el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va presentar al Congrés de Diputats el seu pla contra la desinformació, les fake news i els "bulos". Les mesures anunciades es poden resumir en una transparència més gran en la propietat dels mitjans, un major control de la publicitat institucional i una mesura real i auditada d'audiències. Ni més ni menys que l’aplicació de la transposició del Reglament europeu de llibertat dels mitjans de comunicació que es va aprovar el passat mes de març al ple d'Estrasburg amb el vot favorable de tots els partits a excepció dels de l'extrema dreta. Els mitjans de comunicació no tan sols hauran de publicar quin finançament reben de publicitat institucional, sinó que hauran d’informar sobre les quanties de fons públics que reben des d'altres estats o entitats públiques de tercers països.
"Corregir abans que censurar. Sempre."
El nou reglament també pretén posar límit a pràctiques com les notícies pescaclics, fiscalitzant els mecanismes de mesura de l'audiència perquè actuïn sota els principis de transparència, neutralitat, inclusivitat, proporcionalitat, no discriminació, comparabilitat i verificabilitat. Per a la correcta execució, control i supervisió del nou reglament, des del Govern central proposen ampliar les competències de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) perquè sigui aquesta la que exerceixi d'organisme independent de control.
Inhibir la desinformació sense caure en la temptació de la censura preventiva és no tan sols imprescindible sinó pràcticament una obligació dels poders públics. Combatre la mentida en l’esfera científica, social o política únicament es pot fer amb les mateixes eines, però propulsades per persones, institucions, organismes o webs que disposin d’un segell de veracitat i de confiança.
Amb tot, corregir abans que censurar. Sempre.