Dit i fet. Si bé era una notícia ja anunciada a les acaballes del 2023, serà ja a partir d’aquest pròxim 1 d’octubre de 2024 quan el consistori de Barcelona elevarà l’actual taxa turística de 3,25 euros al màxim legal que permet la normativa de la Generalitat de Catalunya. Això són 4 euros per persona i nit a tots els establiments turístics sense excepció: hotels de quatre i cinc estrelles, hostals, apartaments turístics, i també creueristes de curta estada (inferiors a les 12 hores).
Val a dir que en cap cas aquesta és una taxa aïllada. Convé recordar que actualment les persones que visiten Barcelona també han de fer front a l'impost sobre les estades en establiments turístics (IEET) del govern català, que oscil·la entre un euro per persona i nit per a les estades en hotels de menys de quatre estrelles, i fins als 3,50 euros per persona i nit per als establiments de 5 estrelles. En suma, els visitants que facin turisme i s'allotgin a la ciutat comtal abonaran, a partir d’aquest mes vinent d’octubre, una quantia entre 5 i 7,50 euros la nit.
"Els visitants que facin turisme i s'allotgin a la ciutat comtal abonaran, a partir d’aquest mes vinent d’octubre, una quantia entre 5 i 7,50 euros la nit"
Amb aquesta mesura, el govern de Jaume Collboni estima que la fiscalitat derivada del turisme esdevindrà el tercer major ingrés de l’Ajuntament de Barcelona amb uns ingressos que fregaran els 100 milions d’euros.
Segons fonts del mateix consistori, la recaptació servirà per elevar el retorn social del turisme i finançar serveis ordinaris de la ciutat, com podrien ser la neteja, la seguretat, l'enllumenat públic o el transport. Endemés, contribuirà a finançar el Pla d'Espais de Gran Afluència (EGA) per gestionar aquelles zones de la ciutat amb una major ocupació o saturació de persones, i permetrà també millorar la convivència entre veïns i visitants tot incrementant el nombre d'agents cívics, dignificant els espais públics, gestionant els fluxos de turistes i dinamitzant el comerç local, entre d’altres.
Però com no podia ser d’altra manera, perquè rarament a la societat trobem unanimitat en tot allò que succeeix o es decideix, la implantació d’aquesta taxa turística encén encara avui un candent debat entre detractors i defensors. Per bé que gravar l'estada dels visitants en els establiments i equipaments turístics s’aplica arreu d’Europa, en països, regions i ciutats molt diverses i amb models turístics completament divergents, la mesura no escapa de la polèmica.
"El govern de Jaume Collboni estima que la fiscalitat derivada del turisme esdevindrà el tercer major ingrés de l’Ajuntament de Barcelona amb uns ingressos que fregaran els 100 milions d’euros"
La gestió del turisme és i ha estat un dels principals eixos de debat dels darrers mandats a la ciutat de Barcelona. Segons el darrer informe d'activitat turística del mateix Ajuntament, aquest 2024 fins al juliol han fet nit a la capital catalana més de 7,2 milions de turistes allotjats en hotels, apartaments turístics o albergs. En poques paraules, el nítid retrat del qual avui coneixem com a “massificació turística”.
En absolut pretenc ara encetar la falsa dicotomia entre turisme sí o turisme no, per allò que ni tot és blanc ni tot és negre, però sí que considero del tot necessari abordar, amb fermesa i sense complexos, quina classe de turisme volem al nostre país i, molt important, com hem de gestionar-lo, tant perquè el visitant visqui l’experiència de forma positiva i la vulgui repetir en un futur, com perquè la població local no se senti expulsada ni menystinguda en la seva pròpia ciutat.
La davallada dels costos d'intermediació, gràcies a la introducció massiva d’internet, l'aparició de companyies low-cost, i per descomptat els lloguers turístics, com una alternativa real i molt sovint més assequible que l’oferta hotelera, han motivat la popularització del turisme a escala mundial des del començament de segle.
L'abaratiment dels viatges ha engreixat de forma notòria el nombre de turistes i, determinades localitats d'interès (destaquen, i per aquest mateix ordre, capitals europees com Londres, París, Amsterdam i Barcelona), o destinacions de sol i platja (com ara les Illes Balears, les Canàries, la zona litoral catalana i la Costa del Sol a Andalusia), s’han vist clarament superades per la massificació turística.
I és davant d’aquesta disjuntiva que ha aflorat com a mesura estrella l’aplicació d’una taxa turística, amb la qual les administracions obtenen uns ingressos extraordinaris que permeten millorar els serveis públics i les infraestructures, afavorint directament i indirecta tant turistes com residents.
Per descomptat, la taxa turística no és la sola mesura per millorar la gestió i la qualitat del turisme, però sens dubte pot esdevenir una eina efectiva i contundent per compensar les externalitats negatives i frenar la massificació, que és al capdavall el que destrueix valor. I és que les polítiques que afecten la demanda influeixen finalment en la tipologia de turistes que venen a casa nostra.
"Les polítiques que afecten la demanda influeixen finalment en la tipologia de turistes que venen a casa nostra"
La determinació d’incrementar aquesta taxa és un dels elements centrals de l'ofensiva de l'actual Ajuntament de Barcelona contra el turisme de masses, conjuntament amb la limitació i reducció del nombre de creueristes o la no-renovació de les llicències dels 10.101 pisos turístics que hi ha actualment a la ciutat per tal que el novembre del 2028 passin a ser residencials.
El turisme ha estat, i ho continua sent avui, un motor econòmic clau per a la ciutat, una indústria poderosa que genera un alt volum d’ocupació i riquesa. Tanmateix, aquest ascens exponencial també planteja una sèrie de desafiaments que demanen una gestió acurada i sostenible.
La saturació dels espais públics, l’augment del cost de la vida, la degradació irreversible del territori i del patrimoni natural i cultural, l’impacte ambiental, la pèrdua d’identitat. Els efectes de la massificació turística són molts i indesitjables.
Per revertir aquesta situació cal una intervenció pública ferma i decidida que hi posi fre, limitant efectivament aquest volum de turistes que ens visiten a una xifra on els danys per externalitats negatives siguin assumibles.
No necessitem més visitants. Millor turisme equival a menys turisme. D’altra manera, els residents continuaran sent els grans damnificats de l’èxit de la ciutat.