Davos, la utilitat d’allò inútil

Cinc anys anant a la trobada anual del Fòrum Econòmic Mundial a Davos són prou com per tenir perspectiva del que allà hi passa sense que encara un hagi perdut el món real de vista.

Davos és irreal en molts sentits. Primer perquè és a Suïssa, que és Europa i no ho és alhora. Davos es troba al cor dels Alps on les regles també són diferents. Anar de Zuric a Davos és més car que de Barcelona a Zuric, les mares porten la canalla a l’escola amb trineu i els dos metres de neu (la nevada més gran des del 1999) en són alguns exemples. Haver de treure la neu amb pala cada matí per sortir de casa és una cosa a la que no t’hi acabes d’acostumar, especialment si ets de l’Urgell (a la boira, sí).

I dins del micromón que és Davos hi ha encara el micromón dels líders econòmics, polítics i socials del món que s’hi troben la setmana de la trobada anual dels menbres del WEF, aquest any amplificada pel circ que els ha muntat el Donald Trump, començant per unes mesures de seguretat (encara més) extremes i acabant per la banda militar que a mode de mariatxi va fer tocar a l’escenari principal del congrés mentre ell entrava. Tenia un company americà al costat mentre vèiem l’espectacle i diria que va sentir tanta vergonya i indignació com jo sentint el rei d’Espanya o el ministre Dastis.

"El Fòrum ha passat de posar el focus exlusivament en l’economia i la política a ampliar-lo a la tecnologia, l’educació, la ciència i la filosofia"

En cinc anys d’anar-hi m’ha canviat la percepció del que allà hi passa tant o més com ells han canviat la percepció del que passa al món. Amb 48 anys, el Fòrum ha passat de posar el focus exlusivament en l’economia i la política a ampliar-lo a la tecnologia, l’educació, la ciència i la filosofia. Per entendre el món primer van preguntar als economistes, després als tecnòlegs i ara als científics i als filòsofs. Menció especial per la directora del CERN, Fabiola Gianotti, física de partícules i pianista, i copresidenta junt amb sis dones més d’aquesta trobada del WEF. En vàries sessions en les que va participar va semblar respondre a la pregunta indirecta que formula el títol de la trobada d’aquest any:Creant un futur compartit en un món fracturat. Per a Gianotti, la ciència ens pot donar algunes pistes de com fer-ho. La poma del segle XVII de Newton cau igual i per la mateixa causa al segle XXI, en un país ric o en un de pobre. El llenguatge de la ciència no entén de creences, ni de gèneres, ni de política, ni de races, ni de fronteres. 

"Sense la teoria de la relativitat d'Einstein i la física quàntica no tindríem el GPS, els transistors i els xips"

Com a exemple va posar el CERN mateix, un micromón on gent de diferents cultures, religions i inclinacions polítiques de més de 70 països i de 105 nacionalitats diferents (alguns d’ells en conflicte) treballen amb un mateix objectiu i parlen un mateix idioma: el de la ciència. Un idioma que a vegades els que en som profans no entenem. Les teories de la relativitat d’Einstein i de la física quàntica van ser ridiculitzades quan van sortir i quan menys tingudes per inútils. Sense la primera no tindríem els GPS i sense la segona no s’haurien desenvolupat els transistors i els xips que ens han portat a la 4a revolució industrial. Gianotti va destacar la importància de qüestionar-ho tot, de fer-nos les preguntes, de basar les nostres decisions sobre fets demostrables i de la utilitat del coneixement inútil. Després de cinc anys, vaig entendre de què va Davos.