Davos: revolucions i refugiats digitals

Com cada any, i des de ja en fa 47, els membres del Fòrum Econòmic Mundial (WEF) es troben a Davos. 3.000 assistents del món de l'empresa, les finances, la política, l'acadèmia i l'art es reuneixen durant una setmana a la ciutat més alta d'Europa per arreglar el món. Però aquest any fa més fred, a Davos i al món en general.

La primera pista que aquest any seria diferent la vaig tenir a la sessió de benvinguda que el professor Klaus Schwab, el president executiu del WEF —en català, l'amo— ens va fer als assessors externs del Fòrum. Saltant-se tota norma de codis de vestir de l'organització no portava corbata. I no només això.

El professor de 78 anys, que en general té aquell posat majestàtic del Baden-Württemberg, es movia per l'escenari i gesticulava com si estès presentant el darrer model d'iPhone. Fins i tot va començar amb un parell de preguntes a l'audiència que vam respondre a mà alçada.

El tema d'aquest any és el lideratge responsiu i responsable que en un clima d'antiglobalització i populismes és més necessari que mai (Trump i el Brexit surten a cada sessió, Puigdemont de moment, no).

Com poden els líders d'avui respondre (ser responsius) a la frustració de la gent que el capitalisme global deixa de banda? Com poden trobar solucions justes i sostenibles (responsables)? Com hi pot ajudar la 4a revolució industrial?

En paraules del professor: "El món canvia a una velocitat mai vista. En aquest punt d'inflexió els nostres conceptes tradicionals de societat, de feina justa i de nació-estat estan amenaçats i molts, amb tota la raó, se sentiran insegurs o fins i tot amenaçats."

Va continuar parlant d'inclusió social, de la necessitat de reparar el sistema capitalista, de com l'economia basada en el benefici deixava guanyadors i perdedors, de projectes socials, de la crisi dels refugiats i de la necessitat de replantejar la globalització a la qual hi oposava la humanització. Va arribar un punt que no sabia si era al Fòrum Econòmic Mundial o a una assemblea de la CUP.

Ens trobem enmig de la 4a revolució industrial —vapor, electricitat i electrònica, les anteriors— d'una escala, abast i complexitat que mai abans no ha experimentat la humanitat i que en desconeixem les conseqüències. Les tendències que estem veient són les de la convergència de tecnologies com la digitalització de la informació, la Internet de les Coses i la biotecnologia; el món que ens configura té molts números que sigui una barreja de bits, objectes físics i vida.

I aquest cop la revolució no serà lineal com les anteriors, sinó que serà exponencial. Algú es pensava fa cinc anys que veuria cotxes sense conductor o que podria parlar amb el mòbil per reservar taula al restaurant? (Bonus: Airbus ha anunciat un prototip de cotxe volador per l'any que ve). L'increment exponencial en la capacitat de computació (més ordinadors i més potents) guia aquesta 4a revolució.

I com que un gran poder comporta una gran responsabilitat, això ho hem de fer bé. El gran repte és si serem capaços de socialitzar el benestar que aquesta 4a revolució ens portarà, si no ho fem bé les diferències augmentaran també exponencialment. Qui tingui accés als avantatges de la Intel·ligència Artificial, la robotització o la biotecnologia gaudirà d'uns privilegis que la resta no tindrà i l'1% serà encara més petit. Si no ho fem bé, llavors haurem de començar a parlar, també, de refugiats digitals.