Entre la decadència i la dictadura: Europa, ara o mai

Hi ha moments que signifiquen autèntics punts d’inflexió en la direcció de la Història. Sens dubte, aquest és un d’ells. Coses que haurien de passar en 10 anys, passaran en pocs mesos. La Covid ha significat una disrupció en tota regla, un autèntic torpedo attack a la línia de flotació de la nostra civilització. Caracteritzaria el quadre actual amb els següents punts:

1. El virus ha estat el mateix a tot arreu. La resposta organitzativa dels països, no. La Covid ha estat una prova de foc de la qualitat dels sistemes de lideratge i innovació dels diferents països. La nació que ha liderat el món en els darrers 80 anys, Estats Units, ha tingut una resposta nefasta, que posa en perill la seva pròpia estabilitat democràtica i social.
2. L’administració Trump té multiplicitat de fronts oberts. Un d’ells, la debilitat en el seu sistema d’innovació, que ha demostrat que no és capaç de donar solucions organitzades i ràpides a un esdeveniment inesperat com una pandèmia, malgrat invertir més en recerca biomèdica que en agricultura, espai i energia junts. La pandèmia ha posat en evidència l’enorme gap entre ciència i solucions, entre coneixement i innovació.
3. Un segon front és l’amenaça d’un esclat social als Estats Units. La nació que més inverteix a nivell brut en R+D, la primera potència econòmica del món, tenia quaranta milions de pobres abans de la crisi. Ara, aquesta xifra s’ha doblat en pocs mesos. Gairebé un terç de la població americana està amenaçada de pobresa i exclusió, amb especial impacte en les minories ètniques. L’assassinat d’en George Floyd, estrangulat al carrer per un agent de policia, és només l’espurna que va encendre una foguera que es conté ara amb més autoritarisme i repressió, en un perillós cercle viciós.
4. En tercer lloc, Estats Units es troba immers en una guerra tecnològica de conseqüències imprevistes. Per competir en el món digital, i fer possibles escenaris d’intel·ligència artificial avançada, indústria 4.0, smart cities, vehicle connectat o medicina digital, cal superar un coll d’ampolla tecnològic: el desplegament de xarxes 5G. Però és una empresa xinesa, Huawei, qui lidera aquesta tecnologia, i qui la pot oferir a menor preu per les seves immenses economies d’escala. Desplegar de forma eficient i ràpida xarxes 5G significaria instal·lar milers d’antenes de tecnologia xinesa en les nostres ciutats. Estats Units s’hi oposa, i pressiona als seus aliats per vetar Huawei. El Regne Unit ho acaba de fer. Japó, Taiwan, Austràlia i Nova Zelanda també. Canadà, Alemanya i França s’ho estan pensant.
5. En el món bipolar que s’apropa, els diferents països hauran de triar en quina òrbita queden: Estats Units o Xina. No serà evident. Caldrà apropar-se a uns Estats Units en decadència, que deixaran de liderar tecnològicament el món; o una Xina autocràtica capaç d’oferir als seus aliats recursos econòmics (préstecs de reconstrucció) a baix cost i cedir tecnologia punta possiblement millor que l’americana. Xina pot franquiciar els seus sistemes de vigilància digital ciutadana i prestar assistència econòmica i de defensa a tot tipus de règims a canvi de recursos naturals i vots en les assemblees dels organismes internacionals. El cinturó d’influència xinès pot estendre’s per tot l’Hemisferi Sud, des d’Orient Mitjà a Àfrica i Llatinoamèrica.
6. En aquest context advers, tenim la darrera oportunitat de cohesionar Europa i evitar que els diferents països de la Unió caiguin en aquest dilema subòptim: aliança amb uns Estats Units decadents o una Xina dictatorial. Decadència o dictadura, aquest és el dilema. Cap dels dos règims és el campió mundial de la democràcia, la llibertat i el benestar, com ho ha estat Europa en els darrers anys. Europa s’ha de reafermar com a tercer poder. I, en la recent cimera, la resposta europea inicial, federal i hamiltoniana, ha estat positiva. Sense generositat ni ingenuïtat, ha estat una resposta geoestratègica d’alçada: Europa, liderada per Alemanya, vol construir una muralla de competitivitat i un espai de mercat propi en un món inundat d’un tecno-nacionalisme ferotge. És qüestió de supervivència. Ara, Europa ha de recuperar el temps perdut: haurà de construir el seu 5G propi, reinventar el seu sector de l’automòbil (potser al voltant de l’hidrogen), crear estructures democràtiques de dades (avui, les dades dels europeus estan en mans de Google i Facebook), desplegar una estratègia d’intel·ligència artificial al nivell de la xinesa o l’americana, estructurar sistemes de ciberseguretat i defensa; i generar un model industrial innovador, net i inclusiu. Ens hem de guanyar la sobirania tecnològica. Una tasca titànica i engrescadora, per fer emergir una tercera força en l’escenari global. Europa ha de fer en cinc anys el que EEUU va fer en 80, i Xina en 20. Ara o mai.
7. Sorprenentment, la Covid i l’acceleració del temps geoestratègic que ha comportat pot ser el contrapunt que cohesioni i faci possible el somni europeu trobant el seu espai propi enmig de dues influències no desitjables. És el moment dels grans lideratges europeus i de les grans inversions en tecnologia per desenvolupar aquest espai propi. Si no ho fem, caurem en l’òrbita de països que només ens poden portar a perdre drets socials, qualitat de vida i benestar. Europa ja ha fet abans grans exercicis de reconstrucció i superació. No debades, poc després de la devastadora Pesta Negra de l’Edat Mitjana, va arribar l’esplendor del Renaixement.