Què faré amb el meu dècim premiat

Aquest article es publica el dimecres 22 de desembre de 2021, que és el dia que la LoteríaNacional rifa el seu gran premi de Nadal. Aquest any segur que em toca perquè hi ha una quàdruple confluènciadefactors que em fa anar molt sobre segur: m’ho mereixo, sóc molt bona persona, aquest any hi ha hagut una pandèmia, i m’han regalat un dècim. Tantes coincidències només poden voler dir que sense cap mena de dubte aquest any toca, i tinc la intuïció que serà el primer premi, ho noto, així que cobraré 400.000 euros. Ja he començat a pensar que faré amb aquests diners, perquè sempre m’ha agradat ser molt previsor, i ara us ho compartiré, perquè els rics som així i enlloc de diners compartim altres coses que ningú ens ha demanat.

Una possibilitat seria fer servir aquests calers per presidir la Generalitat de Catalunya. He mirat quan costa afiliar-se als diferents partits i a ERC la quota són 136,80€ l’any, 120€ a Junts i 70€ al PSC, o sigui, que amb 400.000 euros me’n sobra per pagar mil quotes anuals d’afiliat a cadascun dels tres partits, i com els partits estan de baixada i tenen pocs afiliats jo diria que amb això ja podria guanyar cadascuna de les primàries i ser triat candidat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya a la vegada per ERC, Junts i PSC. Candidatura única, segur que guanyo. Diria que encara em sobrarien quaranta o cinquanta mil euros, així que tinc marge per si cal fer alguna cosa amb la CUP o els Comuns. Quan fos President els faria fora a tots, i la gent agraïda em faria regals i donacions que em permetrien viure tota la vida sense que em faltés res, estimat i respectat.

A vosaltres segur que no us toca la loteria, així que em podeu fer arribar les vostres idees i si m’agraden jo me’n cuido de fer-les realitat

Una altra opció menys pretenciosa és comprar LaRicarda. Els terrenys i la casa són propietat privada de la família GomisBertrand, així que si ho compro s’acaba la discussió de l’ampliació de l’aeroport. Durant uns anys podré gaudir d’un lloc ben maco però després ho perdré tot perquè amb el canvi climàtic la finca quedarà inundada sota el nivell del mar. Pot semblar una mala inversió, però quedarà demostrat que sóc molt bona persona i d’aquesta manera espero assolir el meu veritable objectiu: un senzill monument d’homenatge i agraïment, que podria ser una estàtua meva muntat a cavall ubicada a la part alta de la Rambla de Girona, a tocar el Pont de Pedra. No cal que sigui molt gran, mida natural ja va bé.

Encara hi ha una tercera opció. Fer la meva pròpia criptomoneda i convertir els 400.000 euros en 4.000 milions, invertir tot el capital en startups que posin focus en el metavers i tinguin taules de ping pong pels treballadors, convertir els beneficis en NFTs i amb les stock options acabar amb la fam del món i universalitzar la vacuna de  la malària. Aquest pla és el més ambiciós de tots, però d’altra banda és el més realista perquè tinc un powerpoint que el desenvolupa amb molt detall.

Tres opcions, però segur que n’hi ha més. Em voleu ajudar?. A vosaltres segur que no us toca la loteria, així que em podeu fer arribar les vostres idees i si m’agraden jo me’n cuido de fer-les realitat.