Per fi, decisions polítiques basades en dades

Aquest 2021 ha estat un any de virus, vacunes, volcans i verborrea, però també ha estat un any en que la nostra relació amb les dades ha evolucionat de manera significativa.

Fa temps que sabem i notem que cada cop hi ha més coses gestionades amb el suport de grans sistemes de dades. Sabem que Netflix coneix exactament quantes i quines pel·lícules o sèries hem mirat i estem mirant, quines hem seguit fidelment i quines hem abandonat, com també som conscients que Google sap quines cerques hem fet i quins vídeos hem mirat a YouTube i en base a això ens ensenyen uns o altres anuncis. Sabem que prenen decisions basades en dades massives i en temps real, i que tenen avantatge davant aquells altres negocis que gestionen amb poca dada, dada poc actualitzada, o directament només amb l’opinió d’algun dels seus directius.

Decisions públiques basades en dades científiques públiques: això és un gran avenç i val la pena aturar-s’hi per felicitar-nos i donar gràcies als Déus

Aquest 2021 hem vist de manera clara, per fi, que es feien servir dades científiques massives i actualitzades per justificar decisions polítiques. Ja era hora. La gestió de la COVID ha generat un sistema de dades científiques que s’actualitzen dia a dia i que són la base per a la presa de decisions de tota mena, no només sanitàries sinó també econòmiques, socials i polítiques. Cada dia tenim dades actualitzades que són determinants per decidir si podrem o no fer el sopar de Nadal o si aquest o aquell sector haurà de tancar la seva activitat. Decisions públiques basades en dades científiques públiques. Això és un gran avenç i val la pena aturar-s’hi per felicitar-nos i donar gràcies als Déus.

Fins ara els nostres polítics només demostraven treballar amb dades quan es tractava de calcular intencions de vot i resultats electorals i, aquí sí, ho feien poble a poble i districte a districte. Però quan es tractava de gestionar turisme, cultura, ensenyament, comerç o indústria, aquesta capacitat d’analitzar el territori pam a pam desapareixia sobtadament. Amb la COVID sembla que la gestió basada en dades científiques en temps real ha arribat per fi als nostres governs. Només cal recordar alguna de les darreres crisis sanitàries que hem viscut per constatar que això no era així, com ara el cas de les vaques boges (any 2000), la grip aviar (2006) o la grip A (2009) que varen alarmar la població i varen comportar decisions dràstiques com ara sacrificis massius d’animals, o en el cas de la grip A fins i tot es va parlar de vacunar tothom i el govern espanyol va arribar a comprar 36 milions de vacunes que al final no es varen fer servir. Casos greus amb decisions greus on ni de lluny s’aportaven com ara dades a l’espai públic que justifiquessin ni la situació ni la solució. Així que hem millorat.

Sembla que cada cop gestionem més amb dades, però que cada cop anem triant la dada que més ens convé pels nostres interessos

El que encara preocupa, i molt, és la facilitat amb que els gestors canvien la dada que fan servir com a referència per a la presa de decisions. Va haver-hi un temps que era importantíssima la R, la tassa de transferència del virus, en funció de la qual es tancava una comarca. Ara ja no parlem de R, i tampoc del nombre de morts, sinó del nombre d’infectats. Anem canviant d’indicador de referencia i cal reconèixer que això genera dubtes. Sembla més habitual del que ens agradaria: va haver-hi un temps que l’economia del país s’explicava per la prima de risc, o la nota PISA era crítica per  avaluar les nostres escoles... indicadors que provoquen tot un terrabastall i un munt de baralles i debats i després, de cop i volta, desapareixen de la conversa. Sembla que cada cop gestionem més amb dades, però que cada cop anem triant la dada que més ens convé pels nostres interessos.

Hem avançat cap un sistema de gestió pública basat en dades, i també hem avançat en que les dades siguin públiques. Sembla un joc de paraules però són dos idees ben diferents: d’una banda que els nostres gestors prenguin les decisions basats en dades fiables i actualitzades, i de l’altra banda que tota aquesta informació sigui pública. Que la informació sigui pública no només vol dir que estigui publicada, sinó que estigui disponible en un format vàlid per a que qualsevol ciutadà que ho desitgi també pugui utilitzar aquella dada per fer els seus propis càlculs i arribar a les seves pròpies conclusions. Un sistema públic de dades perquè les pugui fer servir l’Administració però també tothom que vulgui. Res que no es basi en dades obertes hauria de merèixer la nostra confiança.

L’altra cosa que necessitem és un millor periodisme, no només capaç de consultar i gestionar aquestes dades per a generar informació veraç i pertinent, sinó sobre tot amb criteri propi per no acceptar tan dòcilment el discurs oficial que, ves a saber perquè, ara ja no parla ni de R ni de prima de risc.