El Ministeri d’Hisenda acaba de fer públic el percentatge d’execució del pressupost d’infraestructures per comunitats autònomes dels primers sis mesos del 2021. De nou, Catalunya es troba a la cua amb només el 13,3% del pressupost executat. La mitjana de totes les comunitats és del 18,3% i Madrid està al davant amb el 41%. És un problema que es repeteix any rere any.
Des de fa dècades, Catalunya pateix un dèficit crònic en infraestructures i molts estudis ho posen de manifest. La Cambra de Comerç de Barcelona, per exemple, publicava el 2019 un informe que concloïa que Catalunya ha rebut de mitjana els darrers anys (2013-2018) el 12% de la inversió estatal en infraestructures. És un percentatge inferior a la participació de Catalunya en l’activitat econòmica a l’Estat (19%) i també al pes de la població (16%).
El vigent Estatut d'Autonomia de Catalunya pretenia corregir aquest dèficit amb la disposició addicional tercera que estableix que, per a un període de set anys, les inversions de l’Estat en infraestructures a Catalunya s’havien d’equiparar al seu percentatge del PIB respecte al total. Com que això no s’ha complert, el dèficit s’ha anat eixamplant. Diversos estudis xifren el dèficit anual entre el 3,5% i el 5,5% del PIB. És un dèficit que té importants conseqüències negatives. Així, segons la Cambra,si no hi hagués aquest dèficit s’haurien pogut crear o mantenir 111.501 llocs de treball a temps complet i el PIB hauria estat un 3,3% superior. Altres impactes negatius són la pèrdua de competitivitat en comparació a altres territoris per temes com la inferior qualitat d’infraestructures rellevants, la sinistralitat i la congestió. Per exemple, en zones com els accessos a Barcelona, el dèficit d’infraestructures consumeix temps de la gent (63.000 hores al dia), que es pot valorar en 690.000 euros al dia, segons la Cambra.
És un problema crònic que perjudica la competitivitat del teixit empresarial i el benestar de la gent
Les causes del dèficit són moltes i, entre aquestes, podem destacar l’insuficient pressupost i el baix percentatge d’execució del pressupost. Per això, hi ha cada any dos moments de preocupació. El primer, quan s’anuncia el pressupost que l’Estat destinarà a cadascuna de les comunitats autònomes, on Catalunya surt perjudicada al pressupostar-se menys del que li correspondria i del que preveia l’Estatut. El segon moment és quan s’anuncia el percentatge d’execució, on Catalunya surt a la cua per la part baixa, com ha passat ara.
En definitiva, és un problema crònic que perjudica la competitivitat del teixit empresarial i el benestar de la gent. Per això, té molt de sentit seguir demanant als governs que facin tot el possible per tal que s’augmenti el pressupost d’infraestructures i que després s’executi.