Després del Nadal
15
de Gener
de
2014
Ja s'han acabat les festes i ha arribat l'hora de... Tornar els regals rebuts! Al cap i a la fi, tots hem passat per aquestes situacions compromeses en què algun ésser estimat -o no tan estimat - ens ha regalat una cosa que ens produeix indiferència o fins i tot rebuig. Després de somriure falsament i intentar convèncer al nostre obsequiant que el regal és realment del nostre grat, pensem que hauria estat molt millor que ens regalessin diners en efectiu.
El negoci dels regals nadalencs és realment descomunal: representa el 25% de les vendes anuals i, als EstatsUnits mou més diners que el tabac, l'alcohol i la loteria junts. Tot això, encara que està demostrat que la major part dels regals rebuts no agraden. De fet, els estudis empírics sobre aquest tema van començar el 1993, quan el professor JoelWaldfogel de la Universitat de Yale va demanar als seus estudiants que estimessin el preu de mercat dels regals rebuts durant el Nadal... I després els va preguntar el preu màxim que haurien pagat ells pels mateixos regals.
En economia diem que el preu màxim que un està disposat a pagar voluntàriament per un bé, reflecteix la valoraciósubjectiva que un fa d'aquest. I la diferència entre el cost del regal i la valoració que fa l'obsequiat és una mesura de la ineficiència del regal ja que indica el que l'obsequiant s'hagués pogut estalviar si, en lloc de comprar el regal, hagués donat diners en efectiu. És a dir, quan la tieta regala una bossa horrible de 50 euros que la neboda valora en 10, la tieta s'hagués pogut estalviar 40, ja que si li hagués donat directament 10 euros en efectiu, l'hagués fet igual de feliç. La despesa d'aquests 40 euros addicionals no ha aconseguit fer que la neboda estigui més contenta i, per tant ,és un malbaratament i una ineficiència.
Doncs bé, calculant la diferència entre els preus pagats i les valoracions que els obsequiats fan dels regals, Waldfogel calcula que la ineficiència dels regals de Nadal era del 10% de la despesa. Atès que als Estats Units es compren regals per valor de 1.000 dòlars per persona, la ineficiència és d'uns 30.000 milions de dòlars (unes 20 vegades el pressupost de la NASA!). Si el percentatge a Espanya també fos del 10%, la ineficiència dels regals nadalencs a Espanya seria de 466 milions d'euros anuals.
La pregunta és: Si resulta tan ineficient regalar productes en comparació a regalar diners en efectiu, per què la gent segueix comprant regals per Nadal?
El negoci dels regals nadalencs és realment descomunal: representa el 25% de les vendes anuals i, als EstatsUnits mou més diners que el tabac, l'alcohol i la loteria junts. Tot això, encara que està demostrat que la major part dels regals rebuts no agraden. De fet, els estudis empírics sobre aquest tema van començar el 1993, quan el professor JoelWaldfogel de la Universitat de Yale va demanar als seus estudiants que estimessin el preu de mercat dels regals rebuts durant el Nadal... I després els va preguntar el preu màxim que haurien pagat ells pels mateixos regals.
En economia diem que el preu màxim que un està disposat a pagar voluntàriament per un bé, reflecteix la valoraciósubjectiva que un fa d'aquest. I la diferència entre el cost del regal i la valoració que fa l'obsequiat és una mesura de la ineficiència del regal ja que indica el que l'obsequiant s'hagués pogut estalviar si, en lloc de comprar el regal, hagués donat diners en efectiu. És a dir, quan la tieta regala una bossa horrible de 50 euros que la neboda valora en 10, la tieta s'hagués pogut estalviar 40, ja que si li hagués donat directament 10 euros en efectiu, l'hagués fet igual de feliç. La despesa d'aquests 40 euros addicionals no ha aconseguit fer que la neboda estigui més contenta i, per tant ,és un malbaratament i una ineficiència.
Doncs bé, calculant la diferència entre els preus pagats i les valoracions que els obsequiats fan dels regals, Waldfogel calcula que la ineficiència dels regals de Nadal era del 10% de la despesa. Atès que als Estats Units es compren regals per valor de 1.000 dòlars per persona, la ineficiència és d'uns 30.000 milions de dòlars (unes 20 vegades el pressupost de la NASA!). Si el percentatge a Espanya també fos del 10%, la ineficiència dels regals nadalencs a Espanya seria de 466 milions d'euros anuals.
La pregunta és: Si resulta tan ineficient regalar productes en comparació a regalar diners en efectiu, per què la gent segueix comprant regals per Nadal?