Digitalitzar és persistir

Molta gent deu estar ja avorrida dels missatges recurrents advertint que ara toca abordar una urgent transformació digital. Comença a ser ja una manca de respecte doncs cadascú de nosaltres, tant empresaris com ciutadans, portem dècades fent i tornant a fer successives transformacions digitals, i malgrat aquest esforç ens continuen tractant com sospitosos de no estar entenent res i no estar disposats a esforçar-nos de veritat.

Cap a finals dels anys 80 varen arribar els ordinadors personals i incorporar-los a les nostres rutines i processos no va ser gens senzill. I ho vàrem fer. Vàrem fer cursos de MS-DOS, de Lotus 123 i de WordPerfect, vàrem aprendre que hi havia memòria RAM i ROM, formatàvem disquets de 3’5” i configuràvem les impressores, que aleshores es deien perifèrics. Tot era molt raro, complicat i car, però ho vàrem fer.

La digitalització no és una cursa d’esprint, és una cursa de resistència. Calça’t bé, troba el teu ritme i no paris

A finals dels 90 va arribar Internet, i ens varen explicar que era indispensable ser-hi. Que calia tenir pàgina web si eres una empresa, i un blog si eres una persona inquieta, vàrem començar a fer servir Geocities, Yahoo, Hotmail, Messenger i MySpace, i vàrem veure aparèixer AOL, Olé, Terra i no sé quantes coses més abans que el 2000 esclatés la primera de les moltes bombolles que hem vist.

Ja als volts del 2010 vàrem viure l’arribada dels primers telèfons mòbils com avui els entenem, multifuncionals i amb pantalles tàctils, i també els vàrem incorporar i ens hi vàrem adaptar. Va coincidir amb l’arribada de les xarxes socials i la seva derivada en la construcció o destrucció de l’opinió i un nou disseny del que entenem per espai públic. Les xarxes socials i el que suposen han condicionat per sempre la manera de funcionar del turisme, de la premsa, de la política i qui sap quantes coses més.

I ara estem presenciant com totes les coses també es connecten a Internet, des de l’aspiradora de casa fins el llit d’un hospital, passant pel rellotge que portem al canell o el nostre cotxe, i amb tot això l’arribada d’una nova fornada de serveis globals increïblement personalitzats capaços de saber què fem i què volem, com Netflix o Spotify, però també com Pegasus o Hisenda.

Des dels anys 80 que ens estem incorporant una i altra vegada a les successives onades digitalitzadores. Vàrem posar ordinadors a casa, els vàrem connectar a Internet, després els vàrem miniaturitzar i ens els vam posar a la butxaca, i ara ja ho estem connectant tot. Vàrem tenir pàgina web a Internet, i després ens hem instal.lat apps i hem donat d’alta perfils a les xarxes socials. Portem 30 anys digitalitzant-nos.

Així que ara no ens digueu que hem de fer la transformació digital, perquè fa 30 anys que la venim fer. Digitalitzar-se no és abraçar corrents la última moda per poder explicar que vares ser un dels primers, ben al contrari, digitalitzar és persistir. És un esforç continuat, i els esforços continuats només son sostenibles si tens perspectiva i consciència que serà llarg. La digitalització no és una cursa d’esprint, és una cursa de resistència. Calça’t bé, troba el teu ritme i no paris.