El diluvi normatiu que ofega la nostra economia

Ja fa temps que el Banc d’Espanya, i en concret el fins ara economista Juan S. Mora Sanguinetti, ens alerta que Espanya pateix econòmicament els efectes negatius de la seva alta complexitat normativa. I això és provocat, principalment, per l’enorme producció normativa de l’administració pública. En concret, entre l’any 1979 i el 2021, el conjunt de les administracions espanyoles van aprovar 411.804 normes noves. I, només l’any 2021, se’n van aprovar més de 12.000. I sí, la tendència és creixent. 

La gravetat de la situació no deixa de ser paradoxal. El desenvolupament de normes que regulin la nostra economia i la societat en general té per finalitat reduir la incertesa i protegir els drets i deures dels subjectes de dret. Però l’excessiva convivència de normes i, sovint, la seva redacció deficient, ens deixa un escenari amb impossibilitats de compliment, amb inseguretat jurídica i amb increment de costos. 

Entre l’any 1979 i el 2021, el conjunt de les administracions espanyoles van aprovar 411.804 normes noves. I, només l’any 2021, se’n van aprovar més de 12.000

Segons apunta l’economista, la complexitat normativa té tres fonts: la primera és l’excessiva quantitat de normes; la segona, els problemes de comprensió derivats de problemes lingüístics, ambigüitat o mala redacció; i la tercera prové de la complexitat relacional i connexió entre les diferents normes. I això té unes conseqüències negatives que ens han de preocupar, i molt.

A les empreses, volent i havent de complir amb la llei, se’ls fa cada cop més difícil i els distreu de la seva activitat ordinària, el que ocasiona la pèrdua d’oportunitats i de competitivitat. La sobre regulació redueix la nostra capacitat de crear noves empreses, de fer créixer les existents i d’atraure’n de noves des d’altres parts del món. Té efectes negatius en la creació de llocs de treball i en la productivitat de la nostra economia. 

I a Catalunya la situació encara és pitjor. Ja fa anys que lidera la producció de normes, i segons apunta el mateix Banc d’Espanya, l’increment observat a conseqüència de la covid-19 ha estat especialment important a casa nostra.

Ningú ignora la importància de comptar amb una legislació adequada que garanteixi els drets i deures del conjunt de la ciutadania i que acompanyi els enormes reptes i transformacions, socials i econòmiques que afronten les nostres empreses, però una mala qualitat normativa és un fre al progrés, i un contrasentit. És, per tant, un problema de forma, i no de fons. Un problema d’incapacitat d’aplicació, i no una crítica al contingut legislatiu, que seria objecte d’un altre article.

A Catalunya la situació encara és pitjor. Ja fa anys que lidera la producció de normes

Cal, doncs, un compromís per part del conjunt de l’administració i de les forces polítiques, amb el suport dels agents socials, per impulsar una simplificació normativa a Espanya i a Catalunya. Un compromís per a una producció de qualitat, que respecti principis com el d’“una més, una menys”. Un compromís per frenar aquest diluvi normatiu i que generi una legislació més eficient que no ofegui i que no freni el nostre creixement econòmic.