Les dones hem de parlar de diners

Fa unes setmanes en una reunió de dones vaig deixar anar la frase del títol d'aquest article -"Les dones hem de parlar de diners"- i des de VIA Empresa em van reptar a explicar què volia dir amb això, un literal expand, com diuen els americans. Doncs hi ha múltiples raons per fer-ho. I aquests són els aspectes que considero claus.

Sí, els diners importen, i no ho agafeu com a una oda al capitalisme, evidentment hi ha aspectes més rellevants. Però vull que reflexionem sobre un parell de vessants molt concrets. Les dones cobrem encara de mitjana al nostre país aproximadament un 10% menys que els homes per fer exactament les mateixes feines. I quasi un 19% menys de mitjana en general, perquè treballem en sectors més mal pagats i perquè la corresponsabilitat encara no és òptima, i algunes han de reduir jornades per prendre cura d'altres. I quan un sector passa de ser masculinitzat a feminitzat -és a dir, de tenir una majoria d'homes a tenir majoria de dones- cau en picat la seva retribució i la seva reputació. Feu una comparació entre la reputació dels metges i professors de fa uns anys i l'actual; i en aquesta evolució, un punt important: avui, recordem, la majoria de personal sanitari i educatiu és femení.

Hi ha molts estudis sobre aquesta temàtica, i la conclusió sol ser sempre la mateixa: els biaixos de la nostra societat infravaloren i devaluen la feina de les dones. I ja ho sé, sembla impossible que això passi al segle XXI, però em remeto a les dades.

I encara que no és òbviament culpa nostra, no ens ajuda el fet que quan comencem en el món laboral ens costi més negociar un sou, perquè pensem el més important és l'empresa i l’àrea de treball. O que quan hem fet una feina molt ben feta, ens conformem amb una alabança i no demanem que se'ns retribueixi pel que hem aportat a l'empresa, projecte… He fet en la meva carrera moltes xerrades de promoció de persones i, encara que soni a tòpic, ells em demanaven automàticament per un cotxe nou i un augment, i elles em responien que estaven extremadament agraïdes i gairebé cap d'elles tractava de renegociar el sou a l'alça.

"No ens ajuda el fet que quan comencem en el món laboral ens costi més negociar un sou"

I quan ets directiva i tens un pressupost per augments salarials, l'altra part ha de negociar, perquè el teu objectiu és fer-ho a la franja inferior, però sempre hi ha un marge. Evidentment, és molt important treballar en el que t'apassiona i en el que creus, però també és de justícia ser valorada econòmicament pel que aportes.

Recordo una negociació en la qual m'estaven promocionant i el meu nou cap em deia que l'augment em compensava les hores addicionals de la cangur, perquè hauria de viatjar més. Hem de parlar de contribució, del nostre preu de mercat, del valor diferencial que aportem. I estar molt preparades per aquestes reunions perquè els arguments racionals, objectius, amb dades i que no personalitzen són els correctes. I això s'educa des de la infància.

"Recordo una negociació en la qual m'estaven promocionant i el meu nou cap em deia que l'augment em compensava les hores addicionals de la cangur"

Si tenim filles o fills els hi hem de parlar de diners, òbviament, en funció de la seva edat, però han d'estar “ubicats”. Jo he fet servir aquest argument moltes vegades amb les meves filles quan eren petites i em demanaven alguna cosa: les situava dient que la mare ha de treballar una quantitat concreta de dies per poder comprar el que demanaven. I no ho negaré: això també em servia de “petit xantatge emocional” perquè llavors volien passar temps amb mi. Però aquest no és el tema d'avui, i ara que han crescut, no em funcionaria.

És molt rellevant entendre des que som petits i petites el valor que tenen els objectes i el valor del temps i de la feina, i encara més avui quan les xarxes socials projecten uns estils de vida que, francament, si no ets la Taylor Swift (ho admeto, m’hagués agradat anar al concert) no hi ha qui se'ls pugui permetre. I començava dient que els diners importen, per a tots i totes, perquè és la independència econòmica la que et permetrà tenir opcions, els que ens donarà, no tota, però més llibertat. I això té moltes repercussions a la nostra vida: decidir si em puc independitzar o no, pensar a formar-me perquè vull fer un canvi professional, poder-me divorciar si la relació no ha funcionat, on podré viure quan em jubili... I recordeu que les dones avui rebem un 32% menys de pensió que els homes. I jo em visualitzo en un coliving amb les meves amigues i amics de gran. I vull poder fer-ho!