Les dones no tenen ambició

L'any passat, en una conferència de lideratge, el presentador ens explicava com les motxilles que portem afecten la manera com actuem. Explicava que dins d'aquestes motxilles s'hi poden trobar, entre altres coses, les nostres opinions, hipòtesis o creences; la nostra educació, les emocions, les experiències, els nostres objectius, la visió que tenim del món, la que tenim de nosaltres mateixos i, fins i tot, la nostra infantesa.

Ens donava exemples de l'impacte que poden tenir aquestes motxilles en les reunions i negociacions. Després ens preguntava què hi havia dins les nostres motxilles. Vaig explicar que jo hi porto el fet que hi ha gent que no em creurà ni m'escoltarà mai només perquè sóc una dona. El còmic del grup va dir: "Que estrany! Això no em passa mai a mi!". Mentre tothom reia, jo tenia ganes de dir-li unes quantes coses que no són per a publicar. Però jo i les altres dones de la sala, que només érem l'11% del grup, ens vam mossegar la llengua.

Quan havia acabat la sessió, un amic meu em va preguntar: "Realment hi ha gent que no t'escolta perquè ets una dona?". "I tant que sí", li vaig respondre. Li vaig posar algunes vivències com a exemple, però no es podia creure que "això pugui passar avui en dia". Mentre parlàvem, altres homes es van anar apuntant a la conversa i em donaven les seves opinions sobre el tema. Vaig quedar desconcertada per la falta de coneixement de les dificultats que tenim les dones, no només a l'hora de ser escoltades sinó per arribar als nivells de lideratge necessaris per tenir un mínim impacte al món. Els vaig explicar que la societat d'avui està liderada per homes. Que les dones només formen part del 24% dels governs del món. Que en moltes religions no poden participar en les celebracions com els homes ni molt menys ser-ne líders. I, en el món empresarial, només el 6% dels Fortune 500 estan liderats per dones.

"Vaig quedar desconcertada per la falta de coneixement de les dificultats que tenim les dones2

"Espera", va dir un altre amic: "si només 6% de les empreses 'top' estan dirigides per dones, realment vol dir que les dones no tenen ambició, perquè si en tinguessin, n'hi hauria més". Vaig rebre el seu comentari com una punyalada al cor i, de cop i volta, la meva motxilla pesava 20 quilos més.

Amb els anys, havia sentit molts "arguments" que esgrimeixen els homes (i algunes dones) sobre el perquè les dones no estan en més llocs de lideratge. Coses com: les dones no estan preparades; les dones són massa emocionals; les dones estan fetes per cuidar la família; les dones no tenen el cap estructurat per entendre temes complexos; les dones no volen quedar-se a fer una cervesa o jugar a golf (sobretot als Estats Units); les dones no són prou fortes; les dones no volen més responsabilitats; les dones no estan fetes per ser líders. I ara podria afegir: "Les dones no tenen ambició".

Actualment, el 60% dels homes pensen que hi ha igualtat de drets entre homes i dones, mentre només 45% de les dones ho creuen. Si els homes pensen que hi ha igualtat d'oportunitats per tot@s, quan veuen que les dones no reben el mateix sou o que no arriben a posicions de lideratge, pensen que és culpa de les dones i no del sistema. És bastant similar a la idea que és culpa nostra quan ens assetgen sexualment perquè portem faldilles o ens pintem els llavis. D'una manera o d'una altra, sembla que la culpabilitat sempre cau sobre "Eva".

Mentre jo intentava fer entendre als meus amics les barreres i obstacles que hem d'afrontar com a dones, vaig entendre la importància de les idees de l'Evan Wolfson, un reconegut advocat per drets dels homosexuals. Afirmava que per aconseguir tenir dret de casar-se, els homosexuals necessitaven si o si l'ajuda dels heterosexuals. Wolfson destacava "la importància de connectar amb els altres, de trobar una manera de portar l'altre al nostre costat, de provocar empatia, comprensió i consciència".

Més que mai, vaig tenir clar en aquell moment que, per avançar com a societat, necessitem que primer els homes entenguin el que portem les dones dins les nostres motxilles i, després, que ens ajudin a treure el pes extra que ens fa quedar enrere. Si les dones no som capaces de provocar empatia, comprensió i consciència de la situació en els homes, podem continuar lluitant com ho hem fet els últims 100 anys, però no assolirem la igualtat de gènere. No serà possible sense els homes lluitant al nostre costat. No ens falta ambició. Ens sobren guerres.