L'economia circular i el cost d'oportunitat

L’economia circular és una tendència en alça. En termes pràctics, possiblement no tant com seria desitjable, tal com demostra el recent informe de la Fundació Circle Economy, que posa números a l’actual estat d’adopció d’aquest model. Les dades del 2023 d’aquest baròmetre revelen que només un 7,2% de l’economia global és circular. A contrario sensu, per tant, gairebé el 93% de l’economia continua sent “d’un sol ús” fonamentada en un model lineal de take-make-waste.

La transició que cada cop més empreses fan cap a aquest nou paradigma no ha contrarestat la tendència que ha seguit l’indicador sobre circularitat de l’economia en els darrers anys  –del 9,1% el 2018 al 7,2% actual– fruit de l’indiscriminat creixement del consum de recursos de la terra. Un fet que provoca que ja s’hagin superat 5 dels anomenats “9 límits planetaris” que mesuren la salut ambiental a través de la terra, el mar i l'aire.­

Revertir aquesta situació ens interpel·la a tots: governs, empreses i ciutadania. L’economia circular s’ha erigit en una de les principals palanques de canvi de molts negocis i serà un factor determinant de la competitivitat futura. Segons el Baròmetre de l’economia circular de l’empresa catalana del 2022 elaborat pel Col·legi d’Economistes de Catalunya un 83% de les empreses enquestades creuen que l’economia circular tindrà influència en l’estratègia de creixement futura de les seves empreses. Ara bé, quines són les principals estratègies per incorporar l’economia circular en els models de negoci?

"Només un 7,2% de l’economia global és circular, segons la Fundació Circle Economy"

Podem identificar 3 estratègies principals –no excloents entre si– per transitar cap a models d’economia circular, tal com recull la Harvard Business Review:

1. Producte com a servei (o servitització): consistent a transitar cap a models de producció de béns per al lloguer en detriment de la venda. D’aquesta manera l’empresa pot tenir el control de tot el cicle de vida del producte, i assumeix la responsabilitat de la gestió del final de la vida útil del producte. Aquesta estratègia sol implicar el desenvolupament de serveis de qualitat que generin valor afegit per al client –com el manteniment i la reparació–, i que justifiquin que al final del cicle de vida del producte es pugui haver pagat més en conjunt que si s’hagués comprat el producte. És una estratègia que té conseqüències financeres rellevants tant en els fluxos de tresoreria del fabricant com en el client, per a qui suposa evolucionar d’inversions (capex) per a l’adquisició de béns cap a l’increment de despeses operatives (opex) per a la compra de serveis.
2. L’extensió de la vida útil dels productes: aquesta estratègia consisteix a dissenyar productes amb una vida útil més llarga. Cal recordar que l’economia lineal es fonamenta en la renovació constant d’estocs, fet que incentiva un model en què els productes es dissenyen perquè tard o d’hora hagin de ser reemplaçats -com el fenomen de l’obsolescència programada. Aquesta estratègia es fonamenta en generar valor afegit en el disseny dels productes per a la durabilitat i utilitzar la vida útil com a avantatge competitiu per a diferenciar-se.
3. Disseny per al reciclatge: es tracta d’un model que incorpora la variable del reciclatge des de la fase de disseny del producte amb l’objectiu de maximitzar l’aprofitament dels materials emprats en nous productes futurs. Un exemple il·lustratiu d’això són els arquitectes que dissenyen un edifici prioritzant l’ús de solucions que al final de la vida útil de l’edifici es puguin reutilitzar. En aquesta estratègia també hi podríem encabir el disseny de productes a partir de materials reciclats.

Aquests models ens poden servir de base per plantejar com introduir la circularitat en el model de negoci i l’estratègia de l’empresa. Cal tenir en compte que hi ha múltiples variables i casuístiques a tenir en compte, com per exemple la tipologia de producte i el seu valor, la dificultat per recuperar el producte de mans del client al final de la vida útil, o la complexitat per valoritzar-lo al final de la vida útil. El propòsit de tot plegat ha de ser trobar formes per maximitzar la utilitat dels recursos que ja tenim, i afavorir la reducció del consum de recursos de caràcter finit i de generació de residus que comporten importants danys mediambientals.

"El propòsit de tot plegat ha de ser trobar formes per maximitzar la utilitat dels recursos que ja tenim i afavorir la reducció del consum de recursos de caràcter finit"

Si es fa bé, la transició cap a l’economia circular pot generar impactes en múltiples àmbits crítics per a la millora de la competitivitat i la gestió de riscos: com la resiliència de les cadenes de subministrament, la generació de noves fonts d’ingressos, l’optimització de costos i eficiència dels materials, i la sostenibilitat ambiental i reducció de residus.

Tal com recordava en un article anterior sobre el rol dels clústers catalans en la descarbonització de l’economia, les aliances al llarg de la cadena de valor tenen un paper fonamental per fer cada cop de l’economia circular menys model i més realitat. Juntament amb aquest, hi ha altres factors que poden actuar de facilitadors d’aquesta transformació: un bon flux d’informació i de dades entre els agents d’una cadena de valor, l’accés a finançament, la legislació i les polítiques públiques, la disponibilitat de solucions tecnològiques i infraestructures, i disposar de talent format amb la perspectiva sobre sostenibilitat i una cultura que la fomenti –en línia amb els que esmenta el darrer informe sobre economia circular del World Economic Forum.

"Ajornar les transformacions i fer allò de qui dia passa any empeny té un considerable cost d’oportunitat"

No obstant això, identifico 3 elements addicionals que a criteri meu completen l’equació que condiciona l’adopció de l’economia circular a les empreses:

• El grau de sensibilització de clients i usuaris per identificar el valor afegit d’allò mediambientalment responsable i l’impacte de les seves decisions de consum,
• El coneixement de casos d’empreses de naturalesa equiparable (dimensió, tipus de producte, etc.) que ja han fet el canvi a partir de les quals poder-se inspirar (sovint cal anar a buscar-les a mercats més avançats i sofisticats)
• La capacitat de les empreses de tenir una visió de futur a mitjà-llarg termini que motivi la transformació en aquesta direcció per assegurar la competitivitat futura.

En conclusió, tal com deia el mestre dels aforismes Jorge Wagensberg, “innovar és una activitat de risc el principal de la qual és no practicar-la”. Les perspectives ens indiquen que en l’àmbit de l’economia circular aquesta cita pren ara especial sentit i que ajornar les transformacions i fer allò de “qui dia passa any empeny” té un considerable cost d’oportunitat.

PD. La Comissió d’Economia i Sostenibilitat del Col·legi d’Economistes de Catalunya està duent a terme una nova edició del Baròmetre de l’Economia Circular de les empreses catalanes, podeu participar-hi omplint l’enquesta (https://form.typeform.com/to/w9E9IBXz).