Educació lenta
25
d'Abril
de
2017
De tots és conegut que el moviment slow està envaint els diferents àmbits de la vida, com el menjar, la moda, el disseny, la decoració o l'estil de vida. Fa pocs dies sortia a VIA Empresa la startup d'una coneguda periodista que ha desenvolupat un negoci anomenat Slow Love, un portal de productes de moda, decoració i bellesa fets amb amor, lluny de les grans produccions i amb focus a fabricacions locals. És cert que s'ha frivolitzat molt sobre aquest concepte i que ara sembla que res que no se sumi a la moda de la lentitud no està prou a la moda. De fet, jo he entrat en aquest portal i a primera vista no m'ha semblat veure res que no pugui trobar a altres portals o botigues físiques. Potser encara no sóc prou slow per entendre-ho.
Aquests conceptes que surten a onades i s'escampen com una taca d'oli sempre tenen, però, una essència que fa repensar les coses que portem entre mans, un fons ple de sentit. La qüestió important és la interpretació i l'ús que en fem.
Així doncs, d'una forma que crec molt coherent, el món de l'educació no ha quedat enrere i també parla ara de l'"sloweducation", que no és més que la necessitat d'una formació més personalitzada, continguts variats i multidisciplinaris, ritmes d'estudi a mida, continguts oberts, etc. Tal com ho defineix la viquipèdia, l'educació lenta és una filosofia i mètode d'ensenyament adaptatiu i no basat en estandarditzacions. Nascuda al context del moviment lent, el seu nom també vol distingir una manera d'educar personalitzada i cuidada, esforçant-se a associar cultura i personalització amb una escola de qualitat.
En el passat moltes persones buscaven en l'educació un retorn tangible a mode de títol, reconeixement, feina assegurada o reputació, a més de l'adquisició d'uns coneixements concrets. Ara el viatge professional només té sentit si té com a última finalitat el desig de transformar encara que sigui una petita part de la realitat que ens envolta, un impacte social per petit que sigui.
I per transformar es requereix d'una transformació personal. L'alumne passa a ser subjecte actiu de l'aprenentatge que treballa, participa, planteja dubtes, col·labora en equip i s'organitza per realitzar projectes o resoldre problemes. En aquest context cobra màxima importància el mentoring i l'aprenentatge basat en projectes. Perquè no és el mateix saber, que saber fer.
Per tant, ara no entenem la formació només com la transmissió de coneixements, sinó com l'estimulació de cada participant per extreure els seus talents interns. I això requereix una mirada slow, que analitzi necessitats individuals, escolti, adapti i acompanyi. Una educació feta amb amor, com el portal de moda que esmentàvem abans. Al nou model docent de la UPF Barcelona School of Management ho posem en pràctica i els resultats estan essent més que esperançadors per fer bandera que un altre model d'educació és possible.
Aquests conceptes que surten a onades i s'escampen com una taca d'oli sempre tenen, però, una essència que fa repensar les coses que portem entre mans, un fons ple de sentit. La qüestió important és la interpretació i l'ús que en fem.
Així doncs, d'una forma que crec molt coherent, el món de l'educació no ha quedat enrere i també parla ara de l'"sloweducation", que no és més que la necessitat d'una formació més personalitzada, continguts variats i multidisciplinaris, ritmes d'estudi a mida, continguts oberts, etc. Tal com ho defineix la viquipèdia, l'educació lenta és una filosofia i mètode d'ensenyament adaptatiu i no basat en estandarditzacions. Nascuda al context del moviment lent, el seu nom també vol distingir una manera d'educar personalitzada i cuidada, esforçant-se a associar cultura i personalització amb una escola de qualitat.
En el passat moltes persones buscaven en l'educació un retorn tangible a mode de títol, reconeixement, feina assegurada o reputació, a més de l'adquisició d'uns coneixements concrets. Ara el viatge professional només té sentit si té com a última finalitat el desig de transformar encara que sigui una petita part de la realitat que ens envolta, un impacte social per petit que sigui.
I per transformar es requereix d'una transformació personal. L'alumne passa a ser subjecte actiu de l'aprenentatge que treballa, participa, planteja dubtes, col·labora en equip i s'organitza per realitzar projectes o resoldre problemes. En aquest context cobra màxima importància el mentoring i l'aprenentatge basat en projectes. Perquè no és el mateix saber, que saber fer.
Per tant, ara no entenem la formació només com la transmissió de coneixements, sinó com l'estimulació de cada participant per extreure els seus talents interns. I això requereix una mirada slow, que analitzi necessitats individuals, escolti, adapti i acompanyi. Una educació feta amb amor, com el portal de moda que esmentàvem abans. Al nou model docent de la UPF Barcelona School of Management ho posem en pràctica i els resultats estan essent més que esperançadors per fer bandera que un altre model d'educació és possible.