El futur implica dissenyar i fabricar productes intel·ligents
22
de Març
de
2017
Arran de la nova edició del Mobile celebrada fa unes setmanes, el debat sobre el poder transformador de les tecnologies s'ha generalitzat tot creixent la percepció que les TIC, la biotecnologia, la intel·ligència artificial i la digitalització estan canviant la naturalesa del treball, reduint el nombre de treballs disponibles per als humans. Serveixi com a exemple la fàbrica de mòbils instal·lada a Dongguan, Xina, propietat de la Changying Precision Technology Company, que el 2015 va substituir el 90% dels treballadors, més de 500, per robots, en la cadena d'assemblatge. Els treballadors humans, que ara hi treballen, es dediquen a tenir cura del correcte funcionament dels robots.
A la vegada es constata, sovint sense un rigor en les dades indicades, la creixent substitució de treballadors per màquines i robots disminuint el nombre de la població que treballa. Es donen xifres com si fossin d'avui quan són dades de fa anys i estimacions sovint qüestionades. En aquesta línia es parla que el 47% dels 400 milions de llocs de treball que hi ha als Estats Units són d'alt risc i en concret que més d'un 45% dels llocs de treball podrien ser substituïts per un robot en un futur no molt llunyà. Aquestes xifres van ser aportades pels professors de la Universitat d'Oxford, Carl Benedikt Frey i Michael A. Osborne en un article titulat The Future of Employment: How susceptible are jobs to computerisation? Publicat el 17 de setembre de 2013, un article que indicava també que els llocs amb major risc de desaparèixer són els que requereixen menys educació i reben salaris més baixos.
Les informacions anteriors se superposen amb l'increment de notícies sobre la Indústria 4.0, i les associades a la digitalització de la informació i les comunicacions, que s'han convertit en element imprescindible per als professionals i les empreses així com la irrupció dels smart products (productes que mercès a "Internet de les Coses" configuren xarxes de dispositius amb una creixent capacitat de presa de decisió autònoma). Avenços en una societat que es mou en entorns i ecosistemes que s'han tecnificat moltíssim i en el que els períodes de presa de decisió s'han escurçat enormement. Una societat tecnificada que a la vegada reconeix la necessitat de les energies netes, l'economia col·laborativa, la mobilitat no contaminant i l'obsolescència accelerada. Escenaris on la formació i la innovació es converteixen en un instrument imprescindible per evitar aquesta obsolescència, amb el sorgiment de nous llocs de treball més tecnificats, qualificats i més complexes, un fet que permetrà, que el diferencial entre llocs de treball que passin a mans de robots, i els nous treballs, pugui presenta un saldo positiu pels humans si entenem i assumint el repte que hi ha darrere de la Indústria 4.0 i la societat 4.0. Així doncs, analitzar la potencialitat o riscos d'aquest nou escenari s'ha d'enquadrar en com cada col·lectiu enfoca o aborda els nous reptes.
En l'anterior context, cal assumir que el país es troba en una nova albada industrial, Indústria 4.0, fruit de la simbiosi entre els mètodes de producció amb tecnologies de la informació i la comunicació, el que comporta canvis quant als processos productius pròpiament dits i afecta també a les fonts d'energia, a les matèries primeres i nous materials tècnics i a la forma de dissenyar. Una indústria en què els sistemes de producció estan interconnectats íntegrament, tant els interns com els externs i tots ells sincronitzats en temps real. Una indústria amb processos productius que es desenvolupen en un entorn molt més complex enquadrat en un triple condicionant: adaptació als canvis del mercat, maximitzar la productivitat i valorar els avenços tècnics i científics amb rapidesa. La indústria 4.0 té per finalitat implementar fàbriques intel·ligents enteses com a ús intensiu de l'automàtica i la IA, ara bé aquestes fàbriques, aquesta nova societat obliga a disposar de nous perfils professionals en el marc del disseny i de les disciplines STEM (science, technology, engineering y mathematics).
No obstant això, el desafiament autèntic és entendre, i actuar en conseqüència, que la clau de la Indústria 4.0 no és un simple canvi tecnològic, és un canvi de filosofia i d'estructura econòmica que es fa difícil preveure fins a quin punt canviarà les vides de les futures generacions. La creixent digitalització i coordinació col·laborativa entre totes les unitats productives de l'economia és la fita final a assolir. L'etern repte de conjuminar l'oferta amb la demanda i ser proactiu amb les tendències del mercat és ara força més assumible. En conseqüència la indústria 4.0 és també i bàsicament, dissenyar i fabricar productes intel·ligents.
Avui la tecnologia permet que tots els productes esdevinguin intel·ligents. Consegüentment tot, absolutament tot, s'ha de redissenyar i reinventar, des de la indumentària, als estris de la llar i les oficines, als objectes adreçats a l'oci o a l'aprenentatge, als vehicles o instruments de mobilitat de persones i mercaderies i, per descomptat, el tractament de la mobilitat urbana i en especial l'aportació de serveis personalitzats. De fet, és en aquest context on les professions STEM creixeran de forma exponencial.
Així doncs, la indústria 4.0 té aquest repte i assolir-lo o no és la clau del progrés social i econòmic de tot col·lectiu humà, la clau perquè en la balança de la decisió persones vs. robots, guanyin sempre les persones.
A la vegada es constata, sovint sense un rigor en les dades indicades, la creixent substitució de treballadors per màquines i robots disminuint el nombre de la població que treballa. Es donen xifres com si fossin d'avui quan són dades de fa anys i estimacions sovint qüestionades. En aquesta línia es parla que el 47% dels 400 milions de llocs de treball que hi ha als Estats Units són d'alt risc i en concret que més d'un 45% dels llocs de treball podrien ser substituïts per un robot en un futur no molt llunyà. Aquestes xifres van ser aportades pels professors de la Universitat d'Oxford, Carl Benedikt Frey i Michael A. Osborne en un article titulat The Future of Employment: How susceptible are jobs to computerisation? Publicat el 17 de setembre de 2013, un article que indicava també que els llocs amb major risc de desaparèixer són els que requereixen menys educació i reben salaris més baixos.
Les informacions anteriors se superposen amb l'increment de notícies sobre la Indústria 4.0, i les associades a la digitalització de la informació i les comunicacions, que s'han convertit en element imprescindible per als professionals i les empreses així com la irrupció dels smart products (productes que mercès a "Internet de les Coses" configuren xarxes de dispositius amb una creixent capacitat de presa de decisió autònoma). Avenços en una societat que es mou en entorns i ecosistemes que s'han tecnificat moltíssim i en el que els períodes de presa de decisió s'han escurçat enormement. Una societat tecnificada que a la vegada reconeix la necessitat de les energies netes, l'economia col·laborativa, la mobilitat no contaminant i l'obsolescència accelerada. Escenaris on la formació i la innovació es converteixen en un instrument imprescindible per evitar aquesta obsolescència, amb el sorgiment de nous llocs de treball més tecnificats, qualificats i més complexes, un fet que permetrà, que el diferencial entre llocs de treball que passin a mans de robots, i els nous treballs, pugui presenta un saldo positiu pels humans si entenem i assumint el repte que hi ha darrere de la Indústria 4.0 i la societat 4.0. Així doncs, analitzar la potencialitat o riscos d'aquest nou escenari s'ha d'enquadrar en com cada col·lectiu enfoca o aborda els nous reptes.
En l'anterior context, cal assumir que el país es troba en una nova albada industrial, Indústria 4.0, fruit de la simbiosi entre els mètodes de producció amb tecnologies de la informació i la comunicació, el que comporta canvis quant als processos productius pròpiament dits i afecta també a les fonts d'energia, a les matèries primeres i nous materials tècnics i a la forma de dissenyar. Una indústria en què els sistemes de producció estan interconnectats íntegrament, tant els interns com els externs i tots ells sincronitzats en temps real. Una indústria amb processos productius que es desenvolupen en un entorn molt més complex enquadrat en un triple condicionant: adaptació als canvis del mercat, maximitzar la productivitat i valorar els avenços tècnics i científics amb rapidesa. La indústria 4.0 té per finalitat implementar fàbriques intel·ligents enteses com a ús intensiu de l'automàtica i la IA, ara bé aquestes fàbriques, aquesta nova societat obliga a disposar de nous perfils professionals en el marc del disseny i de les disciplines STEM (science, technology, engineering y mathematics).
No obstant això, el desafiament autèntic és entendre, i actuar en conseqüència, que la clau de la Indústria 4.0 no és un simple canvi tecnològic, és un canvi de filosofia i d'estructura econòmica que es fa difícil preveure fins a quin punt canviarà les vides de les futures generacions. La creixent digitalització i coordinació col·laborativa entre totes les unitats productives de l'economia és la fita final a assolir. L'etern repte de conjuminar l'oferta amb la demanda i ser proactiu amb les tendències del mercat és ara força més assumible. En conseqüència la indústria 4.0 és també i bàsicament, dissenyar i fabricar productes intel·ligents.
Avui la tecnologia permet que tots els productes esdevinguin intel·ligents. Consegüentment tot, absolutament tot, s'ha de redissenyar i reinventar, des de la indumentària, als estris de la llar i les oficines, als objectes adreçats a l'oci o a l'aprenentatge, als vehicles o instruments de mobilitat de persones i mercaderies i, per descomptat, el tractament de la mobilitat urbana i en especial l'aportació de serveis personalitzats. De fet, és en aquest context on les professions STEM creixeran de forma exponencial.
Així doncs, la indústria 4.0 té aquest repte i assolir-lo o no és la clau del progrés social i econòmic de tot col·lectiu humà, la clau perquè en la balança de la decisió persones vs. robots, guanyin sempre les persones.