El greuge de les infraestructures
26
d'Octubre
de
2016
Fa molts anys que Catalunya es queixa de les infraestructures. L'actual Estatut d'Autonomia de Catalunya té la disposició addicional tercera que estableix que les inversions de l'Estat en infraestructures a Catalunya s'han d'equiparar al seu percentatge del PIB respecte del total. Amb aquest article que no va ser anul·lat pel Tribunal Constitucional es pretenia corregir el dèficit d'infraestructures. Malauradament, l'Estat ha incomplert sistemàticament el compromís que marca l'Estatut.
El dèficit d'infraestructures s'ha evidenciat en molts estudis. Per exemple, en un estudi publicat per la Comissió d'Economia catalana del Col·legi d'Economistes xifra aquest dèficit en un 5,5% del PIB en el període 2007-2012. Aquest percentatge s'obté per la diferència entre l'aportació de Catalunya al PIB espanyol (19%) i la participació de Catalunya en el total de la inversió espanyola en infraestructures (13,5%).
Però les coses encara han empitjorat. D'acord amb les dades del Ministeri de Foment, la inversió pressupostada entre 2008 i 2014 ha caigut a Catalunya en un 74%, essent la comunitat autònoma on més ha caigut. I a més de caure a escala de pressupost, a Catalunya és on són més grans els incompliments. Per exemple, segons ADIF, en 2015 el grau de compliment del pressupost a Catalunya va ser només d'un 27%, mentre en moltes CCAA es va executar més del previst, com a Galícia (153%), Castella La Manxa (257%) o La Rioja (1.433%).
Aquest és un tema rellevant que afecta tant la competitivitat de les empreses com la qualitat de vida de les persones. Pel que fa a les empreses, darrerament hem escoltat declaracions de dirigents d'empreses multinacionals amb instal·lacions a Catalunya, manifestant que el procés no els fa por, el que sí pot fer que deixin d'invertir o fins i tot marxin és la manca de Corredor Mediterrani o de connexions amb ports o aeroports.
Fa uns dies s'ha fet públic que a Catalunya i el País Valencià hi ha inversions empresarials aturades per valor de més de 300 milions d'euros per la manca de Corredor Mediterrani. Aquestes inversions tindrien un efecte molt beneficiós en l'ocupació i l'activitat econòmica. I en relació amb les persones, contínuament hi ha queixes sobre el mal funcionament de Rodalies i d'altres infraestructures. El caos, retards i mala qualitat del servei ferroviari té conseqüències. Com a mostra podem recordar que a Tarragona, durant la darrera dècada, el nombre d'usuaris ha caigut un 21,4%.
En definitiva, el dèficit d'infraestructures és un problema greu i dia que passa va a pitjor. I encara hi ha qui se sorprèn que els catalans es considerin maltractats.
El dèficit d'infraestructures s'ha evidenciat en molts estudis. Per exemple, en un estudi publicat per la Comissió d'Economia catalana del Col·legi d'Economistes xifra aquest dèficit en un 5,5% del PIB en el període 2007-2012. Aquest percentatge s'obté per la diferència entre l'aportació de Catalunya al PIB espanyol (19%) i la participació de Catalunya en el total de la inversió espanyola en infraestructures (13,5%).
Però les coses encara han empitjorat. D'acord amb les dades del Ministeri de Foment, la inversió pressupostada entre 2008 i 2014 ha caigut a Catalunya en un 74%, essent la comunitat autònoma on més ha caigut. I a més de caure a escala de pressupost, a Catalunya és on són més grans els incompliments. Per exemple, segons ADIF, en 2015 el grau de compliment del pressupost a Catalunya va ser només d'un 27%, mentre en moltes CCAA es va executar més del previst, com a Galícia (153%), Castella La Manxa (257%) o La Rioja (1.433%).
Aquest és un tema rellevant que afecta tant la competitivitat de les empreses com la qualitat de vida de les persones. Pel que fa a les empreses, darrerament hem escoltat declaracions de dirigents d'empreses multinacionals amb instal·lacions a Catalunya, manifestant que el procés no els fa por, el que sí pot fer que deixin d'invertir o fins i tot marxin és la manca de Corredor Mediterrani o de connexions amb ports o aeroports.
Fa uns dies s'ha fet públic que a Catalunya i el País Valencià hi ha inversions empresarials aturades per valor de més de 300 milions d'euros per la manca de Corredor Mediterrani. Aquestes inversions tindrien un efecte molt beneficiós en l'ocupació i l'activitat econòmica. I en relació amb les persones, contínuament hi ha queixes sobre el mal funcionament de Rodalies i d'altres infraestructures. El caos, retards i mala qualitat del servei ferroviari té conseqüències. Com a mostra podem recordar que a Tarragona, durant la darrera dècada, el nombre d'usuaris ha caigut un 21,4%.
En definitiva, el dèficit d'infraestructures és un problema greu i dia que passa va a pitjor. I encara hi ha qui se sorprèn que els catalans es considerin maltractats.