El nord d'Àfrica

Veient l'altre dia a la televisió el reportatge de la visita del Rei al Marroc, em preguntava jo tot sol si, al marge de l'èpica i la política amb què s'emboliquen aquestes coses, estem enfocant adequadament la nostra relació amb els països de la ribera sud del Mediterrani. Quan dic "estem" no em refereixo als governs, sinó que penso en les empreses catalanes i en els seus dirigents. Crec que aquesta mar podia haver estat un pol d'aglutinació de les seves riberes, i en canvi ha estat un element de separació, tant econòmica, com política, com cultural, com religiosa...Des del Nord, segurament la veiem l'altra ribera llunyana i amb una visió deformada pels prejudicis.

¿Som conscients de fins a quin punt som dependents energèticament d'aquests països (tant pel petroli i el gas, com per les possibles futures instal·lacionsfotovoltaiques al desert del Sàhara)? ¿Som conscients que els pocs quilòmetres de l'Estretseparen dues àrees econòmiques amb una diferència de renda per càpita de més de 10 vegades, i amb un potencial de creixement demogràfic i econòmic brutal durant els propers anys?

Aquestes dues coses, i tant d'altres, conviden a una nova mirada. Jo recomanaria que quan ens encaparrem, amb raó, perseguint iniciatives reactivadores, no oblidéssim de mirar cap al sud amb voluntat de col·laboració, d'ajut i de benefici mutu.