Els errors de la nova llei de la segona oportunitat
16
de Juliol
de
2015
La nova Llei de la Segona Oportunitat, ja aprovada pel Govern espanyol, neix amb errors tècnics greus en la regulació. Deixa aspectes clau en mans de la interpretació judicial que farà que sigui diferent depenent del jutge que toqui. En aquesta crisi que ens ha tocat viure, milers de ciutadans són presoners dels seus propis deutes i, segons dades oficials, cada any un milió d'empreses tanca a Europa. Espanya és un dels països que més ha patit: comptem amb un 27% de la població en risc d'exclusió social, un atur del 23% i una economia submergida del 25%.
En aquest sentit, la nova Llei serà molt poc eficaç perquè només contempla quitances als deutes privats, però no en els contrets amb Hisenda o la Seguretat Social, que són les que més afecten, per exemple, als autònoms quan es veuen obligats a cessar la seva activitat.
Una llei que hauria de contemplar dues realitats totalment diverses: la de les persones físiques i la de les jurídiques. Una llei que hauria de regular també els fitxers de solvència positius i els programes "d'alerta primerenca", amb una filosofia equilibrada que inclogués tractaments preventius i pal·liatius.
El model americà que data del 1898 és un dels que millor funciona, tenint un procediment d'exoneració directa després de la liquidació total del patrimoni del deutor i un altre si el deutor té capacitat per fer front a un pla de pagaments. Un model amb una visió molt diferent de la de les cultures com la nostra, que no estigmatitza el fracàs empresarial, considerant-lo una experiència enormement útil per a nous projectes.
Al nostre país s'ha animat els ciutadans a què consumeixin per impulsar l'economia sense tenir en compte una solució per als casos d'insolvència. Els préstecs irresponsables sense les cauteles adequades han contribuït de forma molt significativa a generar la crisi actual. Una bona llei produiria uns beneficis econòmics evidents, incentivant el crèdit responsable i la recuperació dels deutors per a l'economia productiva, que d'altra manera estan condemnats al consum de prestacions socials, a l'exclusió social o a l'economia submergida.
Quan un deutor es recupera deixa de generar despesa pública que paguem tots i torna a tenir la possibilitat d'integrar-se en el procés productiu o pot crear un negoci que creï llocs de feina. Per tenir una regulació eficaç, s'hauria d'haver fet cas a les recomanacions del Fons Monetari Internacional (FMI) i la Comissió Europea, a més d'analitzar el camí seguit per economies més avançades que la nostra.
No és necessari inventar res, simplement es tracta d'observar l'impacte positiu que ha tingut en països amb experiència de molts anys en l'aplicació de lleis que contribueixen a la rehabilitació del deutor honest. La nostra restrictiva legislació concursal contribueix de manera notable a l'alentiment de l'activitat econòmica. L'empresari ho arrisca tot i per a tota la vida, sense possibilitat futura de recuperació.
Si volem impulsar i incentivar les iniciatives empresarials, necessitem lleis ben dissenyades que permetin tenir una segona oportunitat a qui la necessita i a qui la mereix. En qualsevol cas, la nova llei és un primer pas per intentar estar a l'altura de la resta de països europeus. Un pas necessari i fonamental que necessitarà un gran esforç de tots per poder seguir avançant en el progrés de la nostra economia.
En aquest sentit, la nova Llei serà molt poc eficaç perquè només contempla quitances als deutes privats, però no en els contrets amb Hisenda o la Seguretat Social, que són les que més afecten, per exemple, als autònoms quan es veuen obligats a cessar la seva activitat.
Una llei que hauria de contemplar dues realitats totalment diverses: la de les persones físiques i la de les jurídiques. Una llei que hauria de regular també els fitxers de solvència positius i els programes "d'alerta primerenca", amb una filosofia equilibrada que inclogués tractaments preventius i pal·liatius.
El model americà que data del 1898 és un dels que millor funciona, tenint un procediment d'exoneració directa després de la liquidació total del patrimoni del deutor i un altre si el deutor té capacitat per fer front a un pla de pagaments. Un model amb una visió molt diferent de la de les cultures com la nostra, que no estigmatitza el fracàs empresarial, considerant-lo una experiència enormement útil per a nous projectes.
Al nostre país s'ha animat els ciutadans a què consumeixin per impulsar l'economia sense tenir en compte una solució per als casos d'insolvència. Els préstecs irresponsables sense les cauteles adequades han contribuït de forma molt significativa a generar la crisi actual. Una bona llei produiria uns beneficis econòmics evidents, incentivant el crèdit responsable i la recuperació dels deutors per a l'economia productiva, que d'altra manera estan condemnats al consum de prestacions socials, a l'exclusió social o a l'economia submergida.
Quan un deutor es recupera deixa de generar despesa pública que paguem tots i torna a tenir la possibilitat d'integrar-se en el procés productiu o pot crear un negoci que creï llocs de feina. Per tenir una regulació eficaç, s'hauria d'haver fet cas a les recomanacions del Fons Monetari Internacional (FMI) i la Comissió Europea, a més d'analitzar el camí seguit per economies més avançades que la nostra.
No és necessari inventar res, simplement es tracta d'observar l'impacte positiu que ha tingut en països amb experiència de molts anys en l'aplicació de lleis que contribueixen a la rehabilitació del deutor honest. La nostra restrictiva legislació concursal contribueix de manera notable a l'alentiment de l'activitat econòmica. L'empresari ho arrisca tot i per a tota la vida, sense possibilitat futura de recuperació.
Si volem impulsar i incentivar les iniciatives empresarials, necessitem lleis ben dissenyades que permetin tenir una segona oportunitat a qui la necessita i a qui la mereix. En qualsevol cas, la nova llei és un primer pas per intentar estar a l'altura de la resta de països europeus. Un pas necessari i fonamental que necessitarà un gran esforç de tots per poder seguir avançant en el progrés de la nostra economia.