Estem en uns moments VICA (Volàtils, Incerts, Complexes, Ambigus), en els que potser no podem evitar el que està passant; però ben segur que podem decidir quina actitud prenem. Com a empresaris familiars hem de mantenir el cap fred. Un cop assegurada la família, hem de pensar en l’empresa; que pot significar el patrimoni familiar; i potser, a més, una alta concentració d’ingressos laborals a la família. Hem de recordar que l’essencial és empresa, familiar és l’adjectiu. Per tant el primer és assegurar la continuïtat de l’empresa, i això significa prestar atenció a les persones i després a quatre qüestions essencials: tresoreria, rendibilitat, estratègia i família. És desitjable que en relació als dos primers ja haguem pres les accions oportunes. El que segueix no pretén ser una guia exhaustiva, sinó una reflexió breu i oberta.
"Com a empresaris familiars hem de mantenir el cap fred: tresoreria, rendibilitat, estratègia i família"
La primera recomanació és mantenir informats amb realisme i serenitat, en la forma i moment oportuns, a tots els stakeholders: família, socis, col·laboradors, proveïdors, clients, creditors. La comunicació es el millor oli per a les relacions. Veiem ara les quatre qüestions esmentades.
TRESORERIA: Diuen que cash is king. “Mentres hi ha caixa, hi ha esperança”. És fàcil dir que cal accelerar els cobraments i retardar el pagament, augmentar els ingressos ordinaris, però a la immensa majoria dels negocis d'avui és molt difícil. Per tant, cal pensar en els extraordinaris com a crèdits i aportacions. Respecte als primers, cal prestar atenció a l'atorgament de garanties; respecte a les segones, alerta amb posar diners bons en un negoci dolent. Potser cal pensar en la conveniència de posar els diners en comptes segurs, és a dir, en entitats amb les quals no tinguem deute. Per experiència, puc dir que no està de més comprovar de pròpia mà que els saldos i disposicions de crèdits són els que diu la comptabilitat.
RENDIBILITAT: La tresoreria està molt bé, però si el que fa és finançar pèrdues estem perduts. Cal que el compte d’explotació estigui en negre. Si no podem actuar sobre vendes ni marges, només ens queden els costos. Molts recordem la gran recessió iniciada oficialment per Lehman Brothers, es tracta de renegociar absolutament tot: personal, lloguers... però de fer-ho molt més ràpid; perquè les conseqüències econòmiques del Covit-19 són radicals i instantànies. El principal dubte és sobre la seva durada; confiem que la sortida sigui en “V” en comptes de “L”. Convé fer comptes (d'explotació i balanç) provisionals en tres escenaris: realista, pessimista i el pitjor de tots.
"Convé fer comptes (d'explotació i balanç) provisionals en tres escenaris: realista, pessimista i el pitjor de tots"
Un cop preses les mesures a curt termini cal pensar en el llarg.
ESTRATÈGIA: On estem? On volem anar? Com farem el camí? Potser el Covit-19 causa canvis que poden afectar el nostre negoci a llarg termini, quins poden ser en el nostre cas? Potser genera canvis en els hàbits dels consumidors. Si podem funcionar amb teletreball, perquè necessitem les oficines? Quins són els competidors que surten reforçats i debilitats, per què? Com han funcionat els nostres plans de contingència? Qui ha respost bé i malament a la crisi?
FAMÍLIA empresària: Com ha reaccionat cadascú i per què? És en els moments de crisi on es posa a prova el lligam entre la família i l’empresa, el motiu per a continuar junts com a socis (el que és una alternativa, no una obligació). Potser podem aprofitar el confinament per pensar sobre el futur a vint anys vista de les relacions bidireccionals entre l’empresa i la família. Què espera la família de l’empresa? Que està disposada a donar la família a l’empresa?
"En xinès, la paraula crisi s’escriu amb dos pictogrames, el primer vol dir “perill”, el segon “oportunitat”"
Abans de finalitzar recordar que Murphy existeix, que cal preparar-se per al pitjor escenari possible; que l’article 5-bis de la llei concursal permet protegir la responsabilitat personal dels òrgans d’administració. I recordar que en xinès, la paraula crisi s’escriu amb dos pictogrames, el primer vol dir “perill”, el segon “oportunitat”.
Per finalitzar, com que a la majoria no els hi puc desitjar a curt termini bones vendes; desitjo SALUT a tothom.