Somiaran els robots en enciclopèdies elèctriques?

Us en recordeu de quan mestres, periodistes i experts ens deien que la Viquipèdia no era fiable? Jo tampoc. I ja no ho recordem perquè d’això ja fa vint anys. La Viquipèdia en català ha fet vint anys; es va crear un 16 de març del 2000 i fou la segona del món en tenir articles després de la versió en anglès. Durant dos mesos fou l’única viquipèdia de parla no-anglesa amb contingut (font: Viquipèdia).

I és que els darrers vint anys ens hem fet grans amb la Viquipèdia i la Viquipèdia s’ha fet gran amb nosaltres, amb les nostres edicions. Recordem aquell adagi que deia: “Fins ara les enciclopèdies ens ensenyaven com era el món, amb la Viquipèdia som nosaltres qui ensenyem com és el món a l’enciclopèdia”. En aquest temps, l’enciclopèdia oberta ha passat de ser un lloc web de consulta a ser un moment del nostre dia, de ser un web de referència a ser un referent. Tots la fem servir i la seva reputació avui no es discuteix, ans al contrari; els mestres que la desaconsellaven, avui la fan servir per preparar les seves classes; els periodistes que la criticaven, avui la consulten per documentar els seus articles (alguns fins i tot són viquipedistes); i els experts que la menyspreaven avui la citen a totes les seves xerrades. 

L'enciclopèdia oberta ha passat de ser un lloc web de consulta a ser un moment del nostre dia, de ser un web de referència a ser un referent

Però no pequem de boomers i obrim el focus. La generació actual d’universitaris no entendria l’aprenentatge i la difusió del coneixement sense la Viquipèdia. No només ells —i el seu expedient acadèmic— han crescut amb ella sinó que no han viscut mai sense ella. Quan van néixer ja hi era; per als centennials, enciclopèdia i Viquipèdia són sinònims. I aquesta generació, a banda de ser la gran beneficiària del corpus de coneixement més gran mai compilat (55 milions d’articles en 317 idiomes, 673.926 en català), són també la Masia de la Viquipèdia: el coneixement que n’extreguin, el que adquireixin en el seu recorregut acadèmic i el que hi sumin del seu recorregut vital és el que conformarà la Viquipèdia del futur. I això és molt important, sobretot si obrim encara més el focus i deixem de ser carbonocèntrics.

Ho explica sovint l’Àlex Hinojo, activista cultural, destacat viquipedista i inspirador del títol d’aquest article: Escrivim pels humans d’avui però també pels robots de demà. Els assistents de veu, els mòbils i els cotxes intel·ligents prenen decisions en base al coneixement que treuen de la Viquipèdia. Quan els fem una pregunta, recorren a Viquipèdia; si les dades no estan ben estructurades, o bé la informació és de poca qualitat, la resposta que rebrem serà defectuosa i ens dificultarà la presa de decisions. O pitjor encara, si la informació continguda a Viquipèdia és esbiaixada, parcial, incompleta o directament falsa també ho serà la nostra percepció del món.

Si la informació continguda a Viquipèdia és esbiaixada, parcial, incompleta o directament falsa també ho serà la nostra percepció del món

Al món hi ha vora 19.000 milions d’assistents de veu, comptant mòbils, assistents, rellotges intel·ligents, ordinadors i automòbils. Tots depenen de Viquipèdia a l’hora de prendre decisions i la visió que tenen del món és la que entre tots els oferim via Viquipèdia. Si aquí hi sumem els algorismes d’aprenentatge màquina i els sistemes d’IA que creen models del món a partir del que “llegeixen” a Viquipèdia ens adonarem de la importància present i futura del projecte.

I ara ens podem posar tots a córrer en cercle com a pollastres esperant que vinguin els robots i ens dominin amb la informació del món que els hem subministrat, o bé podem entrar a Viquipèdia, afegir-hi continguts, fer correccions d’articles, participar en discussions o fer-ne una donació per a fer un futur millor paraula a paraula.