Els residus d'Europa

Aquest dimecres està previst que el Parlament Europeu aprovi una nova directiva per reduir el volum de residus generat. Augmentar el reciclat dels residus municipals fins al 65%, limitar l'ús dels abocadors per a un màxim del 10% de residus produïts, fer obligatòria la recollida de matèria orgànica, reutilitzar els envasos –i altres productes- en comptes de reciclar-los, reduir envasos i embolcalls per lluitar contra els residus plàstics, frenar la malversació alimentària, fer obligatòria la recollida selectiva de tèxtils i ampliar la responsabilitat dels fabricants en el reciclatge de productes de consum un cop utilitzats són les principals mesures que contempla la directiva.

Les mesures de protecció ambiental sovint són mal acceptades pels destinataris, siguin empreses o consumidors, i és bo que des d'Europa se n'impulsi l'adopció per allò que com més distant està l'Administració i més global és la mesura, més difícil sembla desatendre-la. De totes maneres, ja sabem que les directives europees han de ser traspassades a la normativa de cada estat, i Espanya encapçala la llista dels estats que més incompleix aquestes transposicions.

Si repassem totes les mesures plantejades per la nova directiva europea, trobem fonamentalment un augment del nivell d'exigència i l'establiment d'uns terminis per a mesures que en gran part ja apliquem a casa nostra. El problema és que portem uns anys estancats en la consecució d'aquests objectius. Per exemple, fa set anys que el percentatge de residus orgànics recollits selectivament no avança a Barcelona.

En aquest sentit, l'Ajuntament acaba de fer saber que la nova contracta de recollida d'escombraries per al 2019 obligarà que els contenidors incorporin sensors intel·ligents i que només puguin obrir-se amb una targeta personalitzada, de manera que puguin detectar el volum i la tipologia de brossa que s'hi aboca i qui ho fa. Aquests sistemes de personalització de la brossa ja s'estan assajant en alguns llocs amb èxit, com a la ciutat noruega de Bergen. Allà, però, parteixen d'un sistema de recollida pneumàtica al que s'accedeix des de cada casa.

En tot cas, un cop sembla que hem arribat a un sostre en la separació de residus de forma voluntària, cal establir les mesures coercitives que siguin eficients per responsabilitzar i premiar o penalitzar els diferents comportaments. L'Ajuntament de Barcelona diu que oferirà rebaixes a la taxa municipal de residus. Però mentre aquesta taxa vagi emmascarada en el rebut de l'aigua com hi va ara, difícilment la població tindrà consciència dels costos que comporta la gestió dels residus i dels eventuals descomptes, o recàrrecs, que pugui suportar segons la seva actitud envers la recollida selectiva.

L'únic canvi conceptual en la directiva europea respecte a les nostres pràctiques correspon a potenciar la reutilització d'envasos en comptes del seu reciclatge. Països com Alemanya i països de l'Est fa molts anys que ho practiquen. Ara s'hi ha incorporat Gran Bretanya. A casa nostra, es reutilitzen els envasos de vidre consumits als establiments de restauració, perquè els mateixos distribuïdors del producte s'encarreguen de recollir l'envàs buit. Tanmateix, a escala general, el lobby de les empreses que reciclen envasos de vidre, de plàstic i altres materials veu perillar el seu negoci i ha retardat tot el que han pogut la implantació de la retornabilitat. Esperem que amb la directiva europea es desbloquegi la situació i que les mateixes empreses que es dediquen a la recollida i el reciclatge tinguin l'oportunitat d'oferir solucions eficients per generalitzar el sistema d'envasos retornables.

"Avançar de forma decidida cap a una economia circular, on no hàgem de menester inputs externs requereix passos com aquests i molts més encara"

A nivell més executiu, ens arriba també la notícia que la Comissió Europea ha establert l'obligació que tots els aparcaments col·lectius –garatges de comunitat de veïns inclosos- han de disposar de punts de recàrrega per al vehicle elèctric. Encara que anem avançant en la durada de les bateries i en l'autonomia dels vehicles, el fet que tots els vehicles particulars que dormin sota cobert tinguin accés a un punt de recàrrega mentre estan aturats és un requisit indispensable per generalitzar la mobilitat elèctrica. Encara ara es construeixen molts edificis residencials sense aquest tipus d'instal·lacions als seus garatges, però a partir del 2021 ja seran obligatòries a les noves construccions i hi haurà un termini d'adaptació de les ja existents fins al 2030.

Totes aquestes mesures que hem enumerat incideixen bàsicament en la funció consum i passen de puntetes en la funció producció i en les obligacions de les empreses en general. Avançar de forma decidida cap a una economia circular, on no hàgem de menester inputs externs –primeres matèries, energia, aigua, sòl...- per mantenir el funcionament de l'economia i aquesta es pugui proveir de residus i aigua i energia reciclada, requereix passos com aquests i molts més encara.

La fiscalitat verda continua sent una assignatura pendent i qüestionada a cada petit pas que realitza. Aquests dies hem sabut que el Tribunal Constitucional espanyol acaba d'aixecar la suspensió cautelar a la major part de la Llei del Canvi Climàtic aprovada pel Parlament de Catalunya. D'aquesta manera es podrà implantar a partir de l'any vinent l'impost sobre les emissions de CO₂, les recaptacions del qual -mentre no s'aconsegueixi disminuir substancialment les emissions, que és l'objectiu final de l'impost- han de servir per finançar les mesures per frenar el canvi climàtic des de Catalunya.

Tot un seguit de notícies positives en matèria ambiental, doncs, que ens han de permetre frenar la generació de residus a Europa i continuar avançant cap a una economia més sostenible per més verda.