L’entrenador del Liverpool Jurgen Klopp és preguntat en roda de premsa per l’impacte del coronavirus. Respon que no hi entén, que perquè ell sigui famós la seva opinió no és rellevant perquè ell no en té el coneixement necessari i que hem de deixar fer als experts. Rebla la seva resposta amb un “jo només sóc un paio que porta gorra de beisbol i que va mal afaitat”. El vídeo ho té tots els ingredients per a ser viral.
"L’entrenador del Liverpool és preguntat en roda de premsa per l’impacte del coronavirus. Respon que no hi entén, que perquè ell sigui famós la seva opinió no és rellevant perquè ell no en té el coneixement necessari i que hem de deixar fer als experts"
D’entrada el missatge l’emet algú molt conegut. El fet de ser famós ja li garanteix una repercussió inicial, però Klopp no és només famós, és un futbolista; ídol per als seguidors del Mainz on jugava, del Liverpool on entrena i pels amants del futbol en general. Pertànyer a una de les grans religions seculars del nostre temps dóna un valor addicional al seu missatge.
El fons és encara més interessant. Klopp utilitza un to molest, admet que ell no hi entén un borrall de coronavirus, deixa de ser per un moment un ídol infal·lible i diu que això els ho han de preguntar als experts, baixa del púlpit i s’asseu amb la gent normal que porta gorra i va mal afaitada. La seva resposta és antídot perfecte al virus de la desinformació (no s’ha dit mai) que propaguen opinadors, tertulians, gurús del fum, cunyats i twitstars; una crítica a la difusió incontrolada d’informació sense fonament que els d’abans ara anomenen “infodèmia” (no s’ha dit mai bis). L’antídot del coronavirus deixem-lo pels experts.
Que Klopp no hagués llegit el tuit del Director Associat del Barcelona Supercomputing Center Pep Martorell, que parlant d’Intel·ligència Artificial deia el dia abans: “Una constant en els darrers panells sobre IA que he escoltat, aquí i fora: la dimensió i proximitat dels canvis previstos són inversament proporcionals a l’expertesa tècnica de qui parla. Per pensar-hi.”.
La “infodèmia” en l’àmbit de la IA té moltes similituds amb la del Covid19, també en allò apocalíptic: que si perdrem tots la feina, que la “singularitat” —la IA supera a la humana— és a prop, que transcendirem la gàbia que és el nostre cos físic, i tot això demà passat. Veig en l’esperança en què la IA resolgui els problemes que hem creat amb la intel·ligència natural com una mena de tecnoreligió de caire messiànic amb massa profetes. El que ens porta a uns altres que també en van sobrats: el Vaticà.
El passat 28 de febrer el Vaticà, la FAO, el Govern Italià, IBM i Microsoft signaven a Roma el document “Rome Call for AI Ethics” que valora l’impacte que la IA té en persones, col·lectius i societats. El document proposa una ètica algorísmica —“algorètica”— i conclou amb els sis principis que els signants demanen a la IA: 1) Transparència, 2) Inclusió, 3) Responsabilitat, 4) Imparcialitat, 5) Fiabilitat i 6) Seguretat i privadesa. No cal ser un premi Nobel per veure l’oxímoron que representa que un dels estats menys transparents, inclusius i imparcials abanderi aquests principis i els demani a la IA, tant com Microsoft demanant fiabilitat, seguretat i privadesa. Tot i no ser de la religió secular de la “singularitat” m’agradaria ser-hi quan una intel·ligència artificial general (AGI) els demani el mateix.
"El passat 28 de febrer el Vaticà, la FAO, el Govern Italià, IBM i Microsoft signaven a Roma el document “Rome Call for AI Ethics” que valora l’impacte que la IA té en persones, col·lectius i societats"
Per cert, el reporter que pregunta a Klopp diu literalment “Només una pregunta sobre el coronavirus. Li preocupa com a equip o com a club l’expansió del coronavirus o com us pot afectar?”, una pregunta que no apel·la a cap condició d’epidemiòleg sinó a la seva feina d’entrenador. La resposta humil, compromesa i èpica de Klopp que ho ha petat a les xarxes socials al final no tenia res a veure amb la pregunta.