De vegades escric millor del que sé

He escrit aquest article en bolígraf perquè estic cansada de fer servir els dits per prémer tecles allà on sempre tinc pantalles. 

Llegia fa uns dies sobre les conclusions d’un estudi de la Norwegian University of Science and Technology amb aquest titular: “Escriure a mà pot augmentar la connectivitat del cervell més que escriure amb un teclat”. I a més connectivitat, més aprenentatge. L’estudi s’havia fet amb 36 estudiants universitaris i tenia a veure amb el debat al voltant de l’educació i les noves tecnologies. Però vaig pensar que els que “ja hem acabat les classes” també ens en podíem beneficiar. 

“El nostre cervell reconfigura sense parar els seus propis circuits”. Així ho explica en DavidEagleman, neurocientífic i professor de la StanfordUniversity en el seu darrer llibre Una red viva: “La màgia del nostre cervell no resideix en els seus elements constituents, sinó en la manera com aquests elements es recomponen constantment per formar un teixit viu, dinàmic i elèctric.” Per cert, diu l’estudi noruec que els efectes d’un boli digital són els mateixos que els d’un boli Bic. Escric sobre l'iPad. 

"He escrit a mà per veure si les meves neurones fan noves amistats"

Doncs això, he escrit a mà per veure si les meves neurones fan noves amistats, però no ho he fet només per això. A l’amic invisible de la família aquest passat Nadal, em va tocar el llibre IKIGAI d’Hector Garcia (Kirai) i FrancescMiralles (gràcies, Víctor!) i la seva lectura també ha estat font d’inspiració. Com sabreu, Ikigai és un concepte japonès que significa raó d'ésser. L’Ikigai de cadascú es pot identificar allò que ens fa fluir: activitats físiques, manuals o mentals que, quan les fas, estàs tan present i connectada que no pares atenció al soroll exterior.

En paraules del psicòleg MihályCsíkszentmihályi, és “el plaer, el delit, la creativitat i el procés en què estem immersos totalment en la vida”. I se m’acut que això d’escriure a mà pot ser una manera d’estar "immersa totalment en la vida". 

Segons OwenSchaffer, Ph.D. en Informàtica i Ciències de la Informació, hi ha set condicions per estar en mode flow, i a mi m’ha enganxat la número cinc. No perquè hagi estat una revelació, sinó perquè forma part del joc de la vida que de tant en tant m’agrada jugar. Diu així: "Tenir desafiaments ambiciosos". 

"'Ikigai' és un concepte japonès que significa 'raó d'ésser'"

Diu que cal la justa mesura de cada desafiament: allò que sigui per a tu un repte prou difícil, però no inabastable. No es tracta de fer un Everest aquesta Setmana Santa, si no has fet mai més enllà del Camino de Santiago, però potser sí de fer el Camino de Santiago si no has fet mai més enllà de la marxa nòrdica els dissabtes al matí. 

“Es tracta d’assumir reptes que tenim possibilitats d’acabar, però que al mateix temps estan una mica per sobre de les teves possibilitats”. Com ara escriure a mà de tant en tant per al VIA Empresa. I en acabar, ves a saber si, com deia Hemingway, “de vegades escric millor del que sé”.