Fa uns dies que vaig conèixer la iniciativa Women 360º Congress que tindrà lloc el pròxim mes d'octubre a Sant Cugat. Segons m'explicaren, la finalitat del congrés és debatre, tot identificant, solucions sobre com millorar la salut i el benestar en l'empresa de les dones directives i també en el seu entorn personal i professional. Quelcom que em sembla important i que, al meu entendre, caldria enquadrar-lo en la permanent i continuada discriminació de gènere que, amb més o menys intensitat, segueix existint arreu.
És ben cert que les dones al llarg de dècades, amb esforç i constància, han anat assolint llocs de responsabilitats. Però els avenços, moltes vegades assolits mitjançant la renúncia a desenvolupar-ser amb plenitud en l'esfera personal, no arriba a grans percentatges de la població femenina, la qual segueix estant minimitzada en una societat amb clares connotacions masclistes. Aquest és un fet inqüestionable quant s'analitzen la retribució salarial de les dones o els ascensos cap a llocs de més responsabilitat.
Quant a retribució dels treball de les dones, diversos estudis expliquen que el seu salari mig a l'Estat espanyol és al voltant del 75% dels homes i en referència a l'ocupació de llocs directius, recordar que al 2012, segons INFORMA D&B, la presència de dones en els consells d'administració d'empreses espanyoles sols era una realitat en el 29,02% de las empreses i que el 66,25% estan dirigides exclusivament per homes. Xifres que s'ha de contextualitzar en el fet que les dones són el 43% de la població, i el 54% dels universitaris, conseqüentment el desequilibri és més que notori.
Certament, les dades actuals són molt millors que fa 10 anys, quan el percentatge de dones en càrrecs directius en les empreses era sols del 14%. Però caldria que assumíssim que ara per ara, a Espanya i en molts indrets del planeta, es segueix complint l'afirmació que filòsof John Stuart Mill feia al 1869: "El principi que regula les relacions socials vigents entre els dos sexes és injust per si mateix i és, en els nostres temps, un dels més importants obstacles al desenvolupament humà. Hauria d'esser substituït per un principi d'igualtat perfecta, que no reconegui poder, ni privilegi, ni desavantatge a cap de les parts".
És evident que encara queda molt per fer per foragitar les actituds que "impedeixin que la dona ocupi en la societat la posició que la seva consciència li dicti," tot assumint, la injustícia i immoralitat de disposar de pautes escrites o impregnades en l'imaginari col·lectiu que "situïn a la dona en una posició inferior a la de l'home, ja que aquestes són contràries al precepte de la naturalesa", com ja es proclama en la Declaració de Seneca Falls del 1848 sobre els drets.
És en aquest context de discriminació latent de les dones, dels esforços i renúncies associades, que em sembla interessant i imprescindible la iniciativa Women 360º Congress. Els objectius del congrés relatius a abordar els temes associats a la salut, benestar, igualtat, conciliació o visibilitat són imprescindibles, com ho és en una societat en xarxa, generar sinergies i potenciar la interrelació abordada des de la pluralitat.
Un congrés que, al meu entendre, cal enquadrar-lo en el fet que si bé les dones tenen la millor preparació i ocupen més llocs de treball que mai, existeix discriminació en els llocs de major nivell. Els obstacles derivats de prejudicis culturals i psicològics que dificulten que les dones ocupin llocs d'alta direcció, la "barrera invisible" denunciada en la dècada de 1970, segueix present en la pressa de decisions. Aquests és un fet inqüestionable, que s'ha agreujat arreu per la crisi arreu i que ens obliga a estar amatents en evitar que els esforços i el compromís per la igualtat de gènere retrocedeixi. Desitgem que el Women 360º Congress aporti avenços i propostes en el camí cap la igualtat.