L'esport com a medicina: equilibri i resiliència per a tota la vida

Fa uns dies compartia a LinkedIn un post sobre "l'esport com a medicina" que va tenir una resposta increïble, generant fins i tot un debat en un dels programes de ràdio més importants del país. Hi mencionava una passió personal, la natació en aigües obertes, un esport que practico des de fa deu anys i que ha estat una constant en la meva vida, aportant-me no només equilibri físic, sinó també mental.

En l'últim circuit de competicions de llarga distància, que vaig tancar a Eivissa amb una cursa de 8 quilòmetres, vaig experimentar de nou la intensitat i el desafiament de l'esport de resistència. Aquests reptes no només ens motiven a entrenar constantment, sinó que, en afegir-hi un toc competitiu, es converteixen en una espècie de "medicina" per al dia a dia. Igual que en els negocis, l'esport exigeix resiliència i adaptació contínua; cada cursa és un repte que, en superar-lo, enforteix el nostre equilibri i ens prepara per als desafiaments en altres àrees de la nostra vida.

Igual que en els negocis, l'esport exigeix resiliència i adaptació contínua; cada cursa és un repte que, en superar-lo, enforteix el nostre equilibri i ens prepara per als desafiaments en altres àrees de la nostra vida

Aquesta idea també es reflecteix en la història d'Eric Spector, un exalumne d'Harvard Business School, qui als 77 anys continua participant en curses de 50 i fins i tot 100 milles. Encara que ha estat vinculat a l'esport durant tota la seva vida, va ser als 60 anys quan va completar la seva primera cursa de 50 milles (més de 80 quilòmetres). Als 69, després de superar una lesió, es va quedar a només 9 milles de complir el seu objectiu de 100 milles (més de 160 quilòmetres). Dos anys després, es va convertir en la persona de més edat a finalitzar una cursa de 100 milles. Avui, acostant-se als 80 anys, ho continua aconseguint. La seva lliçó: “aconseguir l'objectiu és menys rellevant que el procés d'intentar-ho, perquè el procés en si mateix és revelador. És aprendre sobre tu mateix, descobrir del que eres capaç i trobar com pots superar el que el món de l'ultrarunning anomena la cova del dolor”.

Aquest enfocament en el procés, més que en el resultat final, té un fort suport en la investigació. Aquesta mateixa setmana, la professora i companya Eva Rimbau-Gilabert compartia un estudi de Williamson et al. sobre l'impacte dels diferents tipus d'objectius en el rendiment esportiu. Segons les troballes:

1. Els objectius de procés són els que tenen més impacte en el rendiment. Aquests objectius se centren en accions específiques que l'esportista controla i ha de realitzar de manera constant per millorar les seves habilitats. Són els objectius que donen sentit al dia a dia, com assistir a un nombre concret d'entrenaments setmanals. En l'àmbit laboral, els objectius de procés es tradueixen en comportaments quotidians i mesurables, com mantenir reunions setmanals per millorar la comunicació amb l'equip.
2. Els objectius de rendiment tenen un impacte moderat i solen ser mesurables, centrant-se a millorar marques personals sense dependre de la comparació directa amb altres.
3. Els objectius de resultat tenen un impacte menys significatiu, ja que depenen de factors externs i del rendiment dels altres competidors.

Aquesta anàlisi és especialment útil per a aquells que, com molts directius, enfronten entorns laborals intensos. En l'esport, com en la feina, els objectius de procés —aquelles accions diàries que depenen únicament de nosaltres— resulten més motivadors i assolibles, perquè ens ajuden a visualitzar què fer en cada moment per progressar.

Tornant al post inicial, amb més de 30.000 visualitzacions, va ser inspirador veure com, en les vides de tants professionals amb una carrera exigent, activitats com córrer, practicar triatló, fer pilates o fins i tot meditar, formen part de la seva "medicina" personal. Aquestes activitats no només milloren la salut, sinó que també els permeten trobar l'equilibri per afrontar els seus reptes diaris.

En l'esport, com en la feina, els objectius de procés —aquelles accions diàries que depenen únicament de nosaltres— resulten més motivadors i assolibles, perquè ens ajuden a visualitzar què fer en cada moment per progressar

Incorporar l'esport en la nostra rutina diària no només és un camí cap al benestar físic, sinó també un recurs inavaluable per mantenir la resiliència en un món professional en constant canvi. Fer de l'esport una part essencial de la nostra vida és, sens dubte, una medicina per a l'ànima i un camí cap a una vida més equilibrada.