Estratègia de progrés i Corredor Mediterrani

El nou Govern d'Espanya ha anunciat una estratègia de progrés sustentada en tres pilars fonamentals: progrés econòmic, progrés social i sostenibilitat ecològica. El progrés econòmic es recolza en la millora de la productivitat i la competitivitat de l'economia, l'elevació de la capacitat innovadora i el canvi de model productiu. El progrés social pivota sobre la creació d'ocupació, major igualtat d'oportunitats, eliminació de la pobresa severa i reducció de les desigualtats en la distribució de la renda i la riquesa. La sostenibilitat ecològica persegueix una reducció sistemàtica de l'impacte mediambiental de l'activitat productiva, la mobilitat i l'estil de vida, així com l'adaptació al canvi climàtic.

Els tres pilars han d'estar estretament interrelacionats en llaures a l'eficiència, eficàcia i celeritat del canvi. Però per aconseguir això la selecció dels instruments i actuacions a dur a terme ha de ser intel·ligent i ben informada. En cas contrari, el fracàs, la dilapidació de recursos i la frustració social estan assegurats.

El Corredor Mediterrani és un poderós instrument en l'estratègia de progrés econòmic, social i de sostenibilitat ecològica

Un poderós instrument d'una estratègia d'aquesta naturalesa és el Corredor Mediterrani. Un instrument capaç de contribuir significativament a la construcció dels tres pilars de l'estratègia de progrés, ja que:

1. Constitueix un important generador d'ocupació i motor del creixement econòmic de forma tant directa com a indirecta i induïda. Aquesta inversió no només genera ocupació directa, sinó que origina importants efectes arrossegui sobre moltes altres activitats.

2. Contribueix significativament a la millora de la competitivitat de les economies per les quals discorre, en reduir el cost de transport en relació amb el camió (6 cèntims d'euro per quilo, en mitjana) i millorar l'accés als mercats, a més d'elevar la reputació dels productes transportats a causa dels avantatges ambientals que comporta en societats cada vegada més sensibilitzades amb el canvi climàtic. La conseqüència d'això és una garantia de manteniment i increment d'ocupació i millora dels ingressos dels habitants (agricultors, treballadors del sector industrial i del sector serveis) de les zones beneficiades per aquesta infraestructura. En el cas que ens ocupa, més del 40% de la població nacional.

És una activitat fonamental de noves activitats generadores de renda i ocupació

3. És un motor fonamental de noves activitats generadores de renda i ocupació en permetre la desviació d'una part important del tràfic de mercaderies entre Àsia i Europa, ja que escurça, abarateix i beneficia ambientalment la connexió entre ambdues àrees econòmiques a través dels ports del Mediterrani espanyol. Tot això no només contribueix a l'increment de l'activitat logística i diversos serveis relacionats amb ella, sinó que eleva substancialment l'atractiu de l'Arc Mediterrani per a la localització de noves activitats productives i la inversió estrangera. En suma, constitueix un vehicle fonamental per al canvi de model econòmic que tant necessita Espanya i una garantia de plena utilització del Corredor i ràpida recuperació de la inversió realitzada en ell.

4. Constitueix un factor fonamental d'integració nacional, mitjançant la connexió circular, generació de sinergies entre territoris i millora del producte turístic de la zona on es concentra el gruix d'aquesta activitat fonamental per a Espanya.

5. Representa un instrument d'inestimable valor per la descarbonización de l'economia i la societat espanyola, en eliminar les importants emissions que genera el tràfic de mercaderies i el de persones per carretera, tot això afavorit pels avantatges que tant en un cas com en l'altre aporta un Corredor de doble plataforma, amb alta velocitat i tràfic de mercaderies en ample europeu. Igualment, disminueix de forma sensible les emissions a l'atmosfera del transport de mercaderies entre Àsia i el centre i nord d'Europa, en complementar substancialment al vaixell en el trajecte entre el Mediterrani i el Mar del Nord.

Si els governs centrals haguessin valorat assenyadament els avantatges del Corredor Mediterrani, est portaria ja implantat més de 10 anys

Si els governs d'Espanya haguessin valorat assenyadament els avantatges del Corredor Mediterrani, est portaria ja implantat més de 10 anys i Espanya hagués crescut més, generat més ocupació i reduït les seves emissions a l'atmosfera, millorant considerablement les condicions de vida i ocupació i les perspectives de futur del país. La inversió del Corredor ja estaria amortitzada en gran manera. I l'estalvi en transport hagués incrementat sensiblement els ingressos dels productors en molts milions d'euros per temporada.

Si el nou govern està compromès amb una estratègia de progrés, com ha anunciat i suggereix amb les quatre vicepresidències creades, el Corredor Mediterrani ha de ser la primera mesura a dur a terme i a acabar en temps rècord. El disseny és clar i els estudis de traçat, impactes i inversió estan fets. El benefici econòmic, social i ambiental d'una ràpida implantació és prou transcendent com perquè tingui una ràpida execució. Esperar a 2025 per veure-ho en funcionament, com va afirmar el secretari d'estat d'infraestructures, Pedro Saura, seria massa costós per al país i un autèntic fracàs per al govern. Cal fer l'esforç inversor que sigui necessari, ja que la rendibilitat econòmica i social de la infraestructura, està assegurada.