En un món ple de tensions i una forta pugna entre els Estats Units i la Xina per l’hegemonia mundial, la Unió Europea haurà de trobar el seu propi espai. A Europa els aliats van guanyar la Segona Guerra Mundial gràcies a la decisiva intervenció dels Estats Units. Des d’aleshores, la dependència d’Europa dels americans ha sigut, i és, molt elevada.
Però en aquests 75 anys el món ha canviat molt. Països que fins fa poc eren polític i econòmicament poc rellevants, estan agafant una embranzida cada cop més destacada. L’Índia, Brasil, Indonèsia, Aràbia Saudí, Turquia o Sud-àfrica, són països no alineats amb ningú; es volen centrar a defensar els seus interessos i estan contribuint a configurar una nova realitat mundial. Si la UE vol evitar el seu declivi i tenir pes en aquesta nova realitat, ha de tenir un govern fort, capaç de prendre decisions amb agilitat i que parli amb una sola veu.
"En aquests 75 anys el món ha canviat molt"
La decisió més important i urgent de la UE és la de reformar els tractats actuals per facilitar la seva governança i poder avançar en la seva integració, cosa que suposa que els països renunciïn a la sobirania nacional, en temes tan sensibles com les relacions exteriors o la defensa. Un govern amb 27 països membres en els quals les grans decisions s’han de prendre per unanimitat és impossible de gestionar.
Però a la UE hi ha moltes altres qüestions pròpies a resoldre: entre elles, recuperar la sobirania en política exterior, economia, tecnologia i defensa; adaptar l’economia europea al nou entorn econòmic i polític mundial; aconseguir que Europa sigui un espai segur i en pau; guanyar la confiança dels ciutadans en les institucions europees.
Quin hauria de ser el paper de la UE en aquest món que s’està transformant? La UE ha de ser un actor mundial actiu, independent, i obert a tothom. Una fita destacada és aconseguir que Europa sigui un territori de pau, objectiu al qual haurà de destinar tants esforços com calguin. També és de vital importància evitar la forta dependència que té d’alguns països. Per poder defensar els seus interessos i tenir un rol en l’esfera mundial, la UE ha de mantenir una bona col·laboració amb els Estats Units, però també amb els altres pobles del món, inclosos la Xina i Rússia, malgrat les profundes diferències ideològiques i d’interessos existents.
Quant a seguretat, la UE ha de tenir un sistema de defensa i un exèrcit propi, ja que els interessos americans no sempre coincideixen amb els europeus. Països europeus s’han vist involucrats en guerres que no eren les seves, com ara, a l’Iraq, a l’Afganistan o ara a Ucraïna, guerra que s’hauria pogut evitar. El president Donald Trump ja va demostrar que els interessos dels Estats Units estan per sobre de tota altra consideració; ho va deixar ben clar: “American First”. També va mostrar un fort menysteniment per la UE, la qual no pot dependre dels resultats electorals dels americans.
"Tal com van avui les coses en el món, no hi ha gaires alternatives, o entesa i col·laboració, o estem condemnats a la guerra"
El món té al davant reptes globals vitals. Entre ells, el sistema de governança mundial actual que ens està abocant al precipici. Per encarar aquests reptes s’ha de passar d’una governança unilateral dels Estats Units a una de multilateral en la que hi estiguin representats també els altres països. Haurien de ser unes noves Nacions Unides, sense països amb dret a veto.
Tot això només serà possible si hi ha un pacte de mínims entre els Estats Units i la Xina, i té el suport dels països més significatius. Una UE unida, forta i potent hauria de ser l’abanderada d’impulsar aquesta entesa i la franca col·laboració entre països. Tal com van avui les coses en el món, no hi ha gaires alternatives, o entesa i col·laboració, o estem condemnats a la guerra. Esperem que el seny s’imposi.