En el seu recent informe Digital Economy Outlook, corresponent al 2015, l'OCDE reconeix que la digitalització avança molt ràpidament i amara el conjunt de l'economia. En definitiva, que tots aquests conceptes que sentim anomenar tan sovint –banda ampla, dades obertes, mobilitat, Internet de les Coses, macro dades, núvol...– són tan potents que es produeix una convergència imparable entre les tecnologies de la informació i la comunicació i l'economia a gran escala.
Una constatació així –no allunyada de la percepció quotidiana de molts de nosaltres– reforça la necessitat i la voluntat que té Catalunya de renunciar a exercir un paper de mer espectador. Aquesta revolució digital –que és una revolució industrial, econòmica, cultural, social i, en darrer terme, política– és, també, la nostra revolució.
El Govern de Catalunya ho va voler visualitzar l'octubre passat en aprovar l'estratègia SmartCat, la qual ha anat fent passos concrets d'aleshores ençà: el centre d'excel·lència en macro dades, la constitució del grup impulsor dels drons, l'impuls pròxim d'un registre d'identitat digital, l'expansió de l'anella (telemàtica) industrial... El més nou és el llançament del projecte "Catalonia SmartLab".
Partint de l'interès d'una vintena de municipis catalans a desplegar-se com a Ciutats Intel·ligents, se'ls ha proposat d'aplegar-se en aquest projecte, conjuntament amb algunes empreses, la Diputació de Barcelona i la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat, que ho coordina. A més dels objectius obvis d'enxarxar-se, intercanviar experiències i col·laborar en projectes, Catalonia SmartLab pretén configurar-se com un espai de proves per a experimentar nous projectes de ciutat intel·ligent.
Aquest segon propòsit ens situa plenament en el terreny de la innovació. Estem en condicions de ser innovadors i/o adoptants precoços de tecnologies aplicables a les ciutats intel·ligents. Estem en condicions si ho abordem amb pro activitat, amb una certa gosadia i amb l'acceptació del risc del fracàs –entès com que, a més d'estar disposats a equivocar-nos, estem compromesos a reintentar-ho.
L'èxit d'un repte d'aquesta naturalesa i magnitud dependrà, sobretot, de dos elements. En primer lloc, que siguem capaços de crear un model de diàleg cooperatiu. El desenvolupament de les ciutats intel·ligents necessita que parlin i s'entenguin els generadors de tecnologies, els seus usuaris –que són les empreses gestores de serveis– i els seus beneficiaris –que són els ciutadans, els quals ha de representar l'administració pública. Del diàleg cooperatiu entre aquests tres agents del sistema, en poden sortir els projectes disruptius que representin un salt en la qualitat de les ciutats i, alhora, permetin la consolidació i l'eixamplament d'una indústria catalana del sector.
El segon element és que el beneficiari –el ciutadà– ha de ser el centre d'interès de les ciutats intel·ligents. I, per aquest motiu, la idea d'inclusió és preceptiva. Ho és tant en la mesura que tots els grups socials han de tenir accés a les tecnologies que s'implementin com en l'objectiu que una ciutat intel·ligent ha de combatre millor la desigualtat.
Les ciutats intel·ligents han d'estar al servei de les persones. Amb el Catalonia SmartLab volem ser un terreny propici per a explorar com es poden desenvolupar propostes tecnològiques amb aquesta finalitat.