Facebook, el mal ben fet

Perquè els pecats et siguin perdonats primer els has de confessar. És el primer pas per a l'expiació. I així ho ha fet en Chamath Palihapitiya que feia anys que vivia en un sinvivir per culpa de la seva vida anterior en què havia estat vicepresident de Facebook, concretament vicepresident de creixement d'usuaris, que com a títol és curiós. En tot cas des del 2007 i fins al 2011 el seu dia a dia consistia a pensar la millor estratègia per a incrementar el nombre d'usuaris de Facebook, çò és, com fer-ne de nous i com fer que els que ja n'érem hi passéssim més hores encara.

I perquè fos clar que el seu penediment era genuí, va fer aital confessió en públic en una xerrada a l'escola de negocis de Stanford. Compartir els pecats alleugereix la culpa. A la xerrada diu coses com: "Crec que hem creat eines que esquincen el teixit social en què es basa la societat", "intuíem que alguna cosa podia no anar bé però no ens imaginàvem això". En Chamath se sent "tremendament culpable" d'haver contribuït a crear una societat basada en la dopamina dels cors, likes, retuits i polzes amunt: "No hi ha un discurs civil, no hi ha cooperació; desinformació, desconfiança. I això no és un problema americà —no va de propaganda russa. Això és un problema global". I posa un exemple colpidor: al maig d'aquest any set persones van ser linxades a Jharkhand, a l'Índia, per culpa d'uns falsos rumors de segrestos infantils que corrien per WhatsApp. "Imagineu-vos aquest comportament a escala global", rebla.

Acabava recomanant al públic de fer una pausa estricta en l'ús de les xarxes socials i es posava a ell com a exemple, que utilitza el Facebook tan poc com pot, i el de la seva canalla, a qui "no permet d'utilitzar aquella merda". Si ho diu algú que ha dedicat el seu passat recent a fer l'usuari número 2.000 milions, jo me l'escoltaria.

De fet el Chamath no és el primer extreballador de Facebook que en renega en públic. Abans que ell, Sean Parker, un dels seus el cofundadors, ja s'havia declarat "objector de consciència" dels mitjans socials.

"Les xarxes socials exploten les vulnerabilitats de la psicologia humana" 

Però què hi ha de raó en tot això? Són els mitjans socials tan dolents com ens els pinten els mitjans no-socials? Si fem cas al Chamath, són molt pitjors i el que veiem és només la punta de l'iceberg. Desconec si Facebook i la resta de xarxes han esquinçat el teixit social, ja l'han fet cassigalls o només li han fet un estrip que encara som a temps a cosir. Tampoc no sé com ens afectarà en el futur com a individus i com a societats. El que sí que sé —que sabem— és que tot mitjà ens canvia: el foc ens va canviar la dieta, l'alfabet ens va donar el superpoder de veure el passat i de llençar missatges cap al futur i la ràdio ens va donar el poder de la super oïda per sentir l'altra punta de món.

I en això dels superpoders ni Facebook ni els mitjans socials no són diferents. En el que són diferents és que són més eficients a fer el que fan, sigui el que sigui que facin. Si ens connecten o si ens aïllen; si ens tanquen en cambres de ressonància o si ens projecten a altres realitats; si ens informen o si ens desinformen; si ens entretenen o ens distreuen; si ens formen o si ens deformen... tot de manera més eficient. Si fan el mal, el fan molt bé. I el mèrit i alhora la culpa són nostres: les xarxes socials exploten les vulnerabilitats de la psicologia humana, saben com ens agrada la gratificació instantània i ho saben tot de nosaltres perquè els ho hem dit. El que fan diferents els mitjans socials de la resta de mitjans és la capacitat que tenen d'influir-nos com a individus i com a societats amb allò que saben de nosaltres. Vist així sembla fàcil però això no seria possible sense la nostra col·laboració desinteressada ni la interessada de gent amb el talent de Chamath Palihapitiya.