Des dels seus inicis, la IA ha viscut primaveres i hiverns. De l’any 1956, quan Marvin Minsky i John McCarthy bategen la disciplina amb l’equívoc terme d’intel·ligència artificial, els cicles de sobreexpectativa i decepció s’han anat succeint. L’any 1969 és precisament un llibre coescrit per Marvin Minsky que tomba totes les esperances que hi havia al voltant de les xarxes neuronals i es produeix el primer gran hivern. El 1973 el matemàtic James Lighthill escrivia en un informe pel Consell de Recerca Britànic que "en cap àmbit del camp [de la IA], els descobriments fets fins ara han produït el gran impacte promès". En paral·lel la DARPA tallava tot el finançament en recerca en IA per la manca de resultats. A finals dels 70 i els 80 la IA va tenir un ressorgiment amb l’arribada de sistemes experts en l’àmbit de la medicina o del motor. Per raons d’escalabilitat i de manteniment l’hivern els va arribar als 90.
Amb aquesta perspectiva històrica té tot el sentit del món que ens preguntem quant durarà la primavera tòrrida actual. Recordem que una de les conseqüències dels hiverns, a banda de cadàvers tecnològics exquisits i grans guanyadors, és la desinversió en massa, que als anys 60 i 70 era principalment pública. Avui les coses han canviat. Als estats inversors en IA —EUA, Xina, Regne Unit— s’hi van afegir a partir del 2010 les grans tecnològiques, cooptant centres públics de recerca i comprant departaments universitaris sencers. Per mirar de veure si la temperatura puja o baixa és interessant veure què en diuen els experts, però, sobretot, seguir el que fan els fons d’inversió, per allò de la covardia dels diners.
"Una de les conseqüències dels hiverns, a banda de cadàvers tecnològics exquisits i grans guanyadors, és la desinversió en massa"
L’economista del MIT Daron Acemoglu, en un article anomenat No us cregueu les exageracions de la IA compartia a l’abril els seus càlculs sobre l’impacte de la IA en l’economia. A diferència del 7% d’increment del PIB global predit per Goldman Sachs o del creixement del 3-4% fins al 2040 del McKinsey Global Institute, Acemoglu, basant-se en tendències en les taxes d’automatització arribava a un magre impacte de l’1-1,5%. Pel que fa a la substitució de feines afirma que com a molt veurem una taxa del 4,6% de les tasques (no feines). La raó és que senzillament “la IA està molt lluny de poder realitzar la majoria de tasques manuals o socials (incloses funcions aparentment senzilles amb alguns aspectes socials, com ara la comptabilitat).”
Pel que fa als fons d’inversió, un estudi de l’Institute for Human-Centered Artificial Intelligence d’Stanford, que monitora tendències en IA, conclou que la inversió global en IA va caure l’any 2023 per segon any consecutiu. Recentment hem sabut de les declaracions de Ken Griffin, fundador del fons Citadel (amb inversions a S&P, NVIDIA, ETF), que ha decidit “pausar les inversions en IA”. És de la corda de l’Acemoglu amb qui coincideix en el fet que de moment l’impacte no es veu en l’economia i que la IA no substituirà feines en els pròxims 3 anys. Segons ell, l’objectiu dels empresaris d’IA no és el de desenvolupar una tecnologia que beneficiï tothom sinó la d’atraure el màxim d’inversions possibles. Em recorda la definició d’IA que en feia el músic, informàtic, gurú i visionari Jaron Lanier: “la IA no existeix; és una etiqueta que ens vam inventar els informàtics per a poder tenir finançament per als nostres projectes”. La prova del cotó que Griffin fa als empresaris d’IA per saber si hi ha d’invertir és preguntar-los quanta de la seva tecnologia d’IA utilitzen en els seus processos.
Jaron Lanier: “la IA no existeix; és una etiqueta que ens vam inventar els informàtics per a poder tenir finançament per als nostres projectes"
Però els hiverns no ho maten tot. Els hiverns i les punxades de bombolles són part del cicle d’innovació, un mecanisme de selecció artificial que premia als qui millor s’adapten. Hi ha autors que posen els cicles primavera-hivern al centre de la nostra evolució com a espècie. Qui faci les coses bé sobreviurà al fred, qui no palmarà al primer refredat. Va passar amb l’explosió de la bombolla de les puntcom al 2000, on empreses com Google, Amazon i Cisco van sobreviure l’hivern i avui són de les més influents del món. Una de les que també va quedar va ser NVIDIA, el fabricant de GPU que fan servir totes les empreses actuals d’IA i que amb una valoració de 3 bilions és la tercera del món. Malgrat que totes quatre empreses són prou diferents —diferents visions, missions, models de negoci i mercats— tenen en comú una cosa: totes fan servir la seva pròpia tecnologia. Ja sabeu que us toca si voleu captar inversors.